Elena Verdes Montenegro
.jpg) Carnet de la Asociació de Pintores y Escultores, a nom d'Elena Verdes Montenegro  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 juny 1904 Alacant |
| Mort | 1r desembre 1995 (91 anys) Ciutat de Mèxic |
| Dades personals | |
| Ideologia política | Socialisme i republicanisme espanyol |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, professora |
| Ocupador | Instituto Luis Vives (en)  |
| Moviment | Generació del 27 |
Elena Verdes Montenegro Martín (Alacant, 8 de juny de 1904 – Ciutat de Mèxic, 1 de desembre de 1995) fou una pintora que formà part de la Generació del 27, professora catedràtica de Dibuix i exiliada del franquisme a Mèxic.[1][2]
Primers anys i formació[modifica]
Era filla de Justa Martín Chozas i José Verdes Montenegro Montoro, professor catedràtic de Psicologia, Lògica, Filosofia i Dret en l’educació secundària, molt actiu en les col·laboracions en premsa i d’ideologia socialista.[1]
Cap a 1917 la familia es traslladà a Madrid, seguint la feina del pare; Elena Verdes estudià el batxillerat i es matriculà a l’Escola d’Arts i Oficis de Madrid el 1921, on coincidí amb Remedios Varo i Elvira Gascón, en un moment en què es començava a admetre les noies a les aules, fent les classes «en hora distinta i en local independent de les dels altres». Aquests estudis els permetien l'accés a estudis artístics superiors.[1][2][3]
.jpg)
Carrera pictòrica[modifica]
L’octubre de 1924 va participar per primer cop en una exposició, presentant l’obra El Palacio de Cristal al «Quinto Salón de Otoño»,[4] una mostra organitzada per la Asociación de Pintores y Escultores al Palau d'Exposicions d'El Retiro. L’any següent hi presentà Fuente del Retiro i Los Tamarindos de Biarritz. L'any següent, com que no se celebrà l'exposició, Elena Verdes Montenegro va participar en la Exposició Nacional de Belles Arts, amb un oli, Rincón de Fontaine Laborde, pintat a Anglet, França.[1][5] Participaria altres vegades, en aquest certamen, i al «Salón de Otoño», almenys fins a l'any 1931, presentant les seves obres, normalment paisatges, retrats, marines i natures mortes, que obtenien la consideració de la crítica i el públic.[6][1][7]
Exili[modifica]
Als anys 30 obtingué una càtedra de Dibuix en un institut de secundària, però amb la Guerra va haver de marxar a l’exili a Mèxic, a bord del Sinaia, amb tota la seva família.[2] A Mèxic DF va treballar com a professora d'art a l'Institut Luís Vives.[1][3]
Vida personal[modifica]
Estigué casada durant un període breu amb José Antonio López-Garro Avilés, amb qui tingué una filla. Està enterrada a Ciutat de Mèxic i és on viuen els seus parents i la seva descendència.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Sellers Albaladejo, Consuelo. Biografía de la pintora Elena Verdes Montenegro (en castellà). Consuelo Sellers, 2023-08-25. ISBN 978-84-09-52908-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 García Álvarez de Arcaya, Carlos. «Elena Verdes Montenegro, una pintora alicantina desaparecida en el exilio mexicano» (en castellà). Cadena Ser, 14-12-2023. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Gaitán Salinas, Carmen «Arte, educación y mujer. Embarque hacia el exilio de 1939». Archivo Español de Arte, LXXXIX, 353, gener-març 2016, pp. 61-761. ISSN: 0004-0428.
- ↑ «La inauguración del Salón de Otoño» (en castellà). La Vanguardia, 07-10-1924. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Sellers Albaladejo, Consuelo «Elena Verdes Montenegro. Una pintora alicantina en el Salón de Otoño». Projecte 'Women in Art', 01-01-2023.
- ↑ Castan, Alberto. «Verdes Montenegro, Elena» (en castellà). MAES, Las artistas en la escena cultural española y su relación con Europa, 1803-1945, 19-09-2021. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ de Lezama, Antonio. «Notas de Arte. Los cuadros de Elena Verdes Montenegro...». La Libertad, 25-05-1933. [Consulta: 12 abril 2024].