Riera d'Ardenya

Riera d'Ardenya
Tipus	Curs d'aigua
Inici
Cota inicial	144 m
Entitat territorial administrativa	Vilanova del Vallès (Vallès Oriental), Vallromanes (Vallès Oriental), Premià de Dalt (Maresme) i Vilassar de Dalt (Maresme)
Localització	torrent d'en Cuquet
Final
Cota final	81 m
Entitat territorial administrativa	Vallès Oriental (Catalunya)
Localització	Vilanova del Vallès
Desembocadura	Mogent
	41° 32′ 27″ N, 2° 18′ 30″ E / 41.54078°N,2.30836°E; B 41° 33′ 18″ N, 2° 16′ 41″ E / 41.554967°N,2.278157°E
Dades i xifres
Mida	3,5 () km ;

La riera d'Ardenya és el resultat de la unió del torrent d'en Cuquet i de la riera de Can Nadal en la Serra de Sant Mateu, part de la serralada litoral. La riera d'Ardenya és afluent directe del riu Mogent i fa uns 3500 metres de llargària.

L'Ardenya fa de línia de fita entre els municipis de Vilanova del Vallès i Montornès del Vallès,^[1] en el seu tram final, incloent-hi el punt de trobada amb el Mogent. L'afluent més important de l'Ardenya és la riera de Vallromanes.

Història[modifica]

La riera d'Ardenya i la de Xaragall servien per obrir l'antic^[2] Camí real de Sant Genis de Vilassar a Granollers, pel coll de Can Boquet i per les cases de Vilanova i Palou, entre muntanyes.

Val a dir que en la bibliografia hi ha una certa confusió respecte a les rieres dels termes municipals del Vallès Oriental per causa de l'agregació del barri del Raval de Vallromanes al terme de Montornès del Vallès, i finalment el Raval ha acabat convertint-se en el nucli central de la Vilanova del Vallès.^[3]^[4]^[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riera d'Ardenya

↑ Tintó, Lluís. «Bibliografia temàtica sobre el Vallès Oriental 1800 - 2003. ANNEX - 2 ÍNDEX DE TOPÒNIMS DEL VALLÈS ORIENTA» (pdf) p. 8. Hemeroteca General Josep Mora-Granollers, 2004. [Consulta: 24 agost 2019].
↑ COSTA OLLER, FRANCESC. «Camí real de Sant Genis de Vilassar a Granollers, pel coll de Can Boquet i per les cases de Vilanova i Palou». A: Camins entre el Vallès i el Maresme, 2015, p. 37. ark:/13960/t8rc2g588.
↑ Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Montornès del Vallès (1391-1945) De la il·lusió democràtica al primer franquisme. Ajuntament de Montornès del Vallès. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 22. ISBN 9788484159544.
↑ «Gran Enciclopèdia Catalana». Enciclopèdia Catalana, SLU. [Consulta: 24 agost 2019]. «Riera que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu, al terme de Vallromanes (Vallès Oriental) i desemboca a la riera de Vallromanes, per l'esquerra, prop del Raval.»
↑ «Portada-El municipi> Història». Ajuntament de Montornès del Vallès. [Consulta: 24 agost 2019].

[1] Tintó, Lluís. «Bibliografia temàtica sobre el Vallès Oriental 1800 - 2003. ANNEX - 2 ÍNDEX DE TOPÒNIMS DEL VALLÈS ORIENTA» (pdf) p. 8. Hemeroteca General Josep Mora-Granollers, 2004. [Consulta: 24 agost 2019].

[2] COSTA OLLER, FRANCESC. «Camí real de Sant Genis de Vilassar a Granollers, pel coll de Can Boquet i per les cases de Vilanova i Palou». A: Camins entre el Vallès i el Maresme, 2015, p. 37. ark:/13960/t8rc2g588.

[3] Gonzàlez i Vilalta, Arnau. Montornès del Vallès (1391-1945) De la il·lusió democràtica al primer franquisme. Ajuntament de Montornès del Vallès. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 22. ISBN 9788484159544.

[4] «Gran Enciclopèdia Catalana». Enciclopèdia Catalana, SLU. [Consulta: 24 agost 2019]. «Riera que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu, al terme de Vallromanes (Vallès Oriental) i desemboca a la riera de Vallromanes, per l'esquerra, prop del Raval.»

[5] «Portada-El municipi> Història». Ajuntament de Montornès del Vallès. [Consulta: 24 agost 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]