Tribunal de Justícia Europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióTribunal de Justícia Europeu
Dades
Tipustribunal internacional
tribunal suprem Modifica el valor a Wikidata
Indústriaorganitzacions governamentals o no governamentals internacionals Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialllengües oficials de la Unió Europea Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1952
Reemplaçat perTribunal de Justícia de les Comunitats Europees Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Part deTribunal de Justícia de les Comunitats Europees Modifica el valor a Wikidata
Lloc webcuria.europa.eu Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): EUCourtPress Mastodon: Curia@social.network.europa.eu Youtube: UCTfyrAlsJRZF1nGLLgnDiMA Modifica el valor a Wikidata

El Tribunal de Justícia Europeu (TEJ), oficialment conegut com el Tribunal de Justícia (francès: Cour de Justice), és el tribunal suprem de la Unió Europea en matèria de dret de la Unió Europea. Com a part del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, té la tasca d'interpretar el dret de la UE i de vetllar per la seva igualtat d'aplicació a tots els estats membres de la UE.[1]

El tribunal es va constituir l'any 1952, i té la seu a Luxemburg. Està format per un jutge per estat membre, actualment 28, tot i que normalment sent casos en tres, cinc o 15 [2] jutges. El tribunal ha estat dirigit pel president Koen Lenaerts des del 2015 [1]

Història[modifica]

El tribunal va ser establert el 1952, pel tractat de París (1951) com a part de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.[1] Es va constituir amb set jutges, i permetia representar cadascun dels sis estats membres i ser un nombre senar de jutges en cas d'empat. Es designà un jutge de cada estat membre i el setè seient girava entre els "grans Estats membres" (Alemanya Occidental, França i Itàlia). Es va convertir en una institució de dues comunitats addicionals el 1957 quan es va crear la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom), compartint els mateixos tribunals amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.

El Tractat de Maastricht, ratificat el 1993, va crear la Unió Europea. El nom del jutjat no va canviar a diferència de les altres institucions. El poder del tribunal residia en el pilar comunitari (el primer pilar).[3]

Visió general[modifica]

L'TEJ és el màxim tribunal de la Unió Europea en matèria de dret de la Unió, però no de dret nacional. No és possible recórrer contra les decisions dels tribunals nacionals de la TEJ, sinó que els tribunals nacionals remeten qüestions de dret de la UE a la TEJ.[4] Tanmateix, correspon en última instància al tribunal nacional aplicar la interpretació resultant als fets de qualsevol cas. Tot i que, només els tribunals d'apel·lació estan obligats a remetre una qüestió de dret de la UE quan es tracti una. Els tractats atorguen al TEJ el poder d'aplicació coherent del dret de la UE a tota la UE.

El cos judicial està experimentant un fort creixement, com ho testimonia el seu augment continu i els pressupostos. Els tribunals de Luxemburg van rebre més de 1.300 casos quan es van registrar les dades més recents el 2008, un rècord. El pressupost de personal també va assolir un nou màxim de gairebé 238 milions d'euros el 2009,[5] mentre que el 2014 es van pressupostar 350 milions d'euros.[6]

El Tribunal de Justícia està format per 28 jutges assistits per 11 advocats generals (a partir del 10/05/2016). Els jutges i els advocats generals són designats de comú acord dels governs dels estats membres [7] i ocupen el càrrec per un període de sis anys renovable. Els tractats exigeixen que siguin escollits entre experts legals la independència dels quals estigui "fora de dubte" i que posseeixin les qualificacions necessàries per a ser nomenats a les màximes oficines judicials dels seus respectius països o que tinguin una competència reconeguda. El 37% dels jutges tenien experiència a jutjar recursos abans que entressin a la TEJ.[8] A la pràctica, cada estat membre anomena un jutge la candidatura del qual sigui ratificada per tots els altres estats membres.[9]

# Termini President Estat
1 1952–1958 Massimo Pilotti vora Itàlia Itàlia
2 1958–1964 Andreas Matthias Donner vora Països Baixos Països Baixos
3 1964–1967 Charles Léon Hammes vora Luxemburg Luxemburg
4 1967–1976 Robert Lecourt vora França França
5 1976–1980 Hans Kutscher vora Alemanya Alemanya
6 1980–1984 Josse Mertens de Wilmars vora Bèlgica Bèlgica
7 1984–1988 John Mackenzie-Stuart vora Regne Unit Regne Unit
8 1988–1994 Ole Due vora Dinamarca Dinamarca
9 1994–2003 Gil Carlos Rodríguez Iglesias vora Espanya Espanya
10 7 d'octubre de 2003 - 6 d'octubre de 2015 Vassilios Skouris vora Grècia Grècia
11 8 d'octubre de 2015- titular



</br> El termini caduca el 6 d'octubre de 2021 [10] 		Koen Lenaerts vora Bèlgica Bèlgica
Font : «The Presidents of the Court of Justice». CVCE. [Consulta: 19 abril 2013].

Vicepresident[modifica]

El càrrec de vicepresident va ser creat per esmenes a l'Estatut del Tribunal de Justícia el 2012. El vicepresident té la funció d'assistir el president en l'exercici de les seves funcions i ocupar el lloc del president quan se li impedeixi assistir aquest o quan el càrrec de president quedi vacant. El 2012, el jutge Koen Lenaerts de Bèlgica es va convertir en el primer jutge que va exercir les funcions del vicepresident del Tribunal de Justícia. Igual que el president del Tribunal de Justícia, el vicepresident és elegit pels membres del tribunal per un termini de tres anys.[11]

# Termini Vicepresident Estat
1 9 d'octubre de 2012 - 6 d'octubre de 2015 Koen Lenaerts vora Bèlgica Bèlgica
2 8 d'octubre de 2015 - 8 d'octubre de 2018 Antonio Tizzano vora Itàlia Itàlia
3 9 d'octubre de 2018: titular



</br> El termini caduca el 6 d'octubre de 2021 		Rosario Silva de Lapuerta vora Espanya Espanya

Advocats generals[modifica]

Els jutges van assistits per onze[12] advocats generals, el nombre dels quals podrà ser incrementat pel Consell si el Tribunal ho sol·licita. Els Advocats Generals són els responsables de presentar una opinió legal sobre els casos que se'ls assignin. Poden interrogar les parts implicades i després opinar sobre una solució legal del cas abans que els jutges ho deliberi i emetin el seu judici. La intenció de tenir els advocats generals adjunts és proporcionar opinions independents i imparcials sobre els casos del Tribunal. A diferència de les sentències del Tribunal, els dictàmens escrits dels Advocats Generals són obres d'un sol autor i, per tant, generalment són més llegibles i tracten els temes legals de manera més comprensiva que el Tribunal, que es limita a les qüestions particulars que hi ha.

Les opinions dels advocats generals són consultives i no vinculen el Tribunal, però són molt influents i se segueixen en la majoria dels casos.[13] En un estudi del 2016, Arrebola i Mauricio van mesurar la influència de l'advocat general sobre les sentències del Tribunal, demostrant que el Tribunal té aproximadament un 67% més de probabilitats de donar un resultat particular si així ho proposa l'advocat general.[14] A partir del 2003, els advocats generals només han de dictar una opinió si el Tribunal considera que el cas planteja un nou punt de dret.[1][15]

D'acord l'article 255 TFUE, els jutges i els defensors generals designats d'acord pels governs membres de la consulta d'un encarregat de valorar la idoneïtat dels candidats.[16]

El Secretari[modifica]

El secretari és l'administrador principal del jutjat. Administren departaments sota l'autoritat del president del Tribunal.[15] El Tribunal també pot designar un o diversos Registradors Adjunts. Ajuden al Tribunal, a les cambres, al president i als jutges en totes les seves funcions oficials. Són els responsables del Registre, així com de la recepció, transmissió i custòdia dels documents i les declaracions inscrites en un registre signat pel president. Guarden els segells i són responsables dels arxius i publicacions del jutjat.

El secretari és el responsable de l'administració del jutjat, la seva gestió financera i els seus comptes. El funcionament del tribunal està en mans de funcionaris i d'altres servidors responsables del Registre sota l'autoritat del president. El jutjat administra la seva pròpia infraestructura; inclou la Direcció de traducció, que a A 2012 ocupava el 44,7% de la plantilla de la institució.[17]

Cambres[modifica]

El tribunal està obligat a seure a la sala completa en els casos excepcionals previstos en els tractats. El tribunal també pot decidir seure completament, si es considera que els problemes plantejats tenen una importància excepcional.[1] Sentar-se com a gran cambra és més habitual i pot passar quan un estat membre o una institució de la Unió, que és part de determinats processos, ho sol·liciti, o en casos especialment complexos o importants.

El tribunal actua com a òrgan col·legial: les decisions són les del tribunal més que dels jutges individuals; no es donen opinions minoritàries i, de fet, mai no es suggereix l'existència d'una decisió majoritària en lloc de la unanimitat.[18]

Jurisdicció i facultats[modifica]

La idea de la legislació de la Unió Europea és que cada estat membre incorpori al seu dret intern els principis establerts en la legislació de la Unió. [cal citació] És responsabilitat del Tribunal de Justícia assegurar-se que la llei es compleixi en la interpretació i l'aplicació dels tractats de la Unió Europea i de les disposicions establertes per les institucions comunitàries competents [1] [a] Per tal que pugui exercir aquesta tasca, el Tribunal té àmplia jurisdicció per escoltar diversos tipus d'accions. El Tribunal té, entre altres coses, competència per pronunciar-se sobre sol·licituds d'anul·lació o accions per falta d'actuació presentades per un Estat membre o una institució, accions contra els Estats membres per incompliment d'obligacions, referències per a una resolució preliminar i recursos contra decisions del Tribunal General.

Accions per incompliment de les obligacions: procediment d'infracció[modifica]

En virtut de l'article 258 (ex article 226) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia pot determinar si un estat membre ha complert les seves obligacions en virtut del dret de la Unió.

Aquesta acció pot ser presentada per la Comissió –com és pràcticament sempre el cas– o per un altre estat membre, tot i que els casos d'aquest tipus són extremadament rars. A partir del 2012, el tribunal només va decidir cinc casos interestatals:[19]

  • França v. Regne Unit (cas C-141/78), sentència del 14.10.1979 (ECLI: EU: C: 1979: 225) sobre una mesura de protecció pesquera unilateral britànica, infracció perquè el Regne Unit havia de consultar i sol·licitar l'aprovació de la comissió.
  • Bèlgica v. Espanya (cas C-388/95), sentència de 16.05.2000 (ECLI: EU: C: 2000: 244) sobre una regulació espanyola que ordena que s'embotellés el vi a la regió de producció si utilitza la denominació d'origen, sense infracció perquè és una restricció autoritzada i justificable a la lliure circulació de mercaderies
  • Espanya v. UK (cas C-145/04), sentència del 12.09.2006 (ECLI: EU: C: 2006: 543) sobre els drets de vot de la Commonwealth a Gibraltar, cap infracció
  • Hongria v. Eslovàquia (cas C-364/10), sentència del 16.10.2012 (ECLI: UE: C: 2012: 630): Eslovàquia denega l'entrada al president hongarès, sense cap infracció
  • Àustria v. Alemanya (cas C-591/17), sentència del 18.06.2019 (ECLI: EU: C: 2019: 504) sobre la reducció tributària alemanya discriminatòria de l'impost de vehicles de motor; infracció.

L'inici del procediment davant del Tribunal de Justícia va precedit d'un procediment previ realitzat per la Comissió, que permet a l'estat membre l'oportunitat de respondre a les queixes contra ell. El tribunal ha decidit que, si la Comissió Europea no envia la carta formal a l'estat membre infractor, ningú no els pot obligar.[20] Si aquest procediment no dona lloc a la fallida de l'Estat membre, es pot presentar una acció per incompliment del dret de la Unió davant del Tribunal de Justícia.

Si la Cort troba que no s'ha complert una obligació, l'estat membre interessat ha de rescindir l'incompliment sense demora. Si, després de l'inici d'un nou procediment per part de la Comissió, el Tribunal de Justícia troba que l'Estat membre interessat no ha complert la seva sentència, pot sol·licitar, a petició de la Comissió, la imposició a l'Estat membre d'una sanció financera fixa o periòdica.[21]

Accions per a anul·lació[modifica]

Mitjançant una acció d'anul·lació en virtut de l'article 263 (ex article 230) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea, el sol·licitant pot sol·licitar l'anul·lació d'una mesura (reglament, directiva o decisió) adoptada per una institució. El Tribunal de Justícia és competència exclusiva sobre les accions interposades per un Estat membre contra el Parlament Europeu i / o contra el Consell (a part de les mesures del Consell en matèria d'ajuts d'estat, de poder i d'execució) o interposades per una institució comunitària contra una altra. El Tribunal General és competent, en primera instància, en totes les altres accions d'aquest tipus i, en particular, en les accions de persones. El Tribunal de Justícia té la facultat de declarar nul·les les mesures de conformitat amb l'article 264 (ex article 231) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea.

Accions per falta d'actuació[modifica]

En virtut de l'article 265 (ex article 232) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia i el Tribunal General també poden revisar la legalitat d'una falta d'actuació per part d'una institució de la Unió. Tanmateix, aquesta acció només es pot presentar després que la institució hagi estat cridada a actuar. Quan la falta d'actuació es considera que és il·legal, és responsabilitat de la institució interessada que posi fi al fracàs mitjançant les mesures adequades.

Sol·licitud d'indemnització basada en responsabilitat extracontractual[modifica]

En virtut de l'article 268 del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea (i en referència a l'article 340), el Tribunal de Justícia escolta reclamacions d'indemnització basades en responsabilitats no contractuals i normes sobre la responsabilitat de la Comunitat per danys a ciutadans i a les empreses causades per les seves institucions o servidors en l'exercici de les seves funcions.

Recursos sobre els punts de dret[modifica]

En virtut de l'article 256 (ex article 225) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea, el Tribunal de Justícia només pot escoltar recursos sobre sentències dictades pel Tribunal General si el recurs és judicial. Si el recurs és admissible i fonamentat, el Tribunal de Justícia deixa de banda la sentència del Tribunal General. Quan l'estat del procediment ho permeti, el mateix Tribunal pot decidir el cas. En cas contrari, el Tribunal ha de remetre el cas al Tribunal General, que queda obligat per la decisió dictada en apel·lació.

Referències per a una resolució preliminar[modifica]

Les referències per a una decisió preliminar són específiques del dret de la Unió. Si bé el Tribunal de Justícia és, per la seva naturalesa, el màxim tutor de la legalitat de la Unió, no és l'únic òrgan judicial amb facultat d'aplicar el dret de la UE.

Aquesta tasca recau en els tribunals nacionals, sempre que tinguin la competència de revisar l'aplicació administrativa del dret de la Unió, de la qual les autoritats dels Estats membres són essencialment responsables. Moltes disposicions dels tractats i de la legislació secundària (regulacions, directives i decisions) confereixen directament drets individuals als nacionals dels Estats membres, que els tribunals nacionals han de respectar.

Els tribunals nacionals són, per la seva naturalesa, els primers garants del dret de la Unió. Per assegurar l'aplicació efectiva i uniforme de la legislació de la Unió i per evitar interpretacions divergents, els tribunals nacionals poden, i de vegades estan obligats, a dirigir-se al Tribunal de Justícia i demanar que aclareixi un punt relatiu a la interpretació del dret de la Unió, per exemple, per comprovar si la seva legislació nacional compleix aquesta llei. Les peticions al Tribunal de Justícia de resolució preliminar estan descrites a l'article 267 (ex article 234) del Tractat sobre el funcionament de la Unió Europea.

Una referència per a una decisió preliminar també pot sol·licitar la revisió de la legalitat d'un acte de dret de la Unió. La resposta del Tribunal de Justícia no és només una opinió, sinó que té la forma d'un judici o una ordre motivada. La interpretació que es doni va lligada al tribunal nacional que va dirigit. La sentència del Tribunal també vincula altres tribunals nacionals davant els quals es planteja un problema de la mateixa naturalesa.

En general, els tribunals constitucionals dels estats membres son reticents a remetre una pregunta al Tribunal de Justícia europeu.[22]

Aquestes són les primeres referències de cada tribunal constitucional:

Procediment i idiomes de treball[modifica]

El procediment davant el TEJ es determina mitjançant les seves pròpies normes de procediment.[23] Com a norma, el procediment del tribunal inclou una fase escrita i una fase oral. El procediment es duu a terme en una de les llengües oficials de la Unió Europea escollida pel sol·licitant, encara que quan l'acusat sigui un estat membre o un nacional d'un estat membre, el sol·licitant ha d'escollir una llengua oficial d'aquest estat membre, tret que les parts estiguin d'acord. d'una altra manera.[24]

Tanmateix, la llengua de treball del tribunal és el francès i és en aquest llenguatge que els jutges deliberen, es tradueixen les declaracions i els escrits legals i es redacta la sentència.[25] Els advocats generals, per contra, poden treballar i redactar les seves opinions en qualsevol idioma oficial, ja que no participen en cap deliberació. Aquestes opinions es tradueixen al francès en benefici dels jutges i de les seves deliberacions.[26]

Seat[modifica]

Tots els òrgans judicials de la UE es troben a la ciutat de Luxemburg, separats de les institucions polítiques de Brussel·les i Estrasburg. El Tribunal de Justícia té la seu a l'edifici Palais, actualment en expansió, al barri de Kirchberg de la ciutat de Luxemburg.

La Ciutat de Luxemburg va ser escollida la seu provisional de la Cort el 23 de juliol de 1952 amb la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer. La seva primera audiència va tenir lloc el 28 de novembre de 1954 en un edifici conegut com a Villa Vauban, seu fins al 1959 quan es traslladaria a l'edifici de la Costa d'Eich i després a l'edifici Palais el 1972.[27]

L'any 1965, els estats membres van establir la Ciutat de Luxemburg com a seu permanent de la Cort. Els futurs òrgans judicials (Tribunal de Primera Instància i Tribunal de la Funció Civil) també es van ubicar a la ciutat. La decisió va ser confirmada pel Consell Europeu a Edimburg el 1992. Tanmateix, no es feia referència que els futurs organismes havien d'estar a la ciutat de Luxemburg. Com a reacció a això, el govern luxemburguès va emetre la seva pròpia declaració afirmant que no renunciava a les disposicions acordades el 1965. La decisió d'Edimburg es va adjuntar al tractat d'Amsterdam. Amb el tractat de Niça Luxemburg va adjuntar una declaració que afirmava que no reclamava la seu de les Juntes d'apel·lació de l'Oficina per a l'harmonització del mercat interior, encara que es tractés d'un organisme judicial.[27]

Decisions de terrenys[modifica]

Amb el temps, l'TEJ va desenvolupar dues regles essencials sobre les quals es basa l'ordre jurídic: l'efecte directe i la primacia. El tribunal es va pronunciar per primer cop sobre l'efecte directe de la legislació primària en un cas que, tot i que tècnic i tediós, plantejava un principi fonamental del dret de la Unió. Van Gend en Loos (1963), una empresa de transport holandesa, va presentar una queixa contra la duana holandesa per augmentar la taxa sobre un producte importat d'Alemanya. El tribunal va dictaminar que la Comunitat constitueix un nou ordenament jurídic, que té com a objecte no només els Estats membres, sinó també els nacionals. El principi d'efecte directe hauria tingut pocs impactes si el dret de la Unió no substituís el dret nacional. Sense supremacia, els Estats membres podrien simplement ignorar les normes de la UE. A Costa v ENEL (1964), el tribunal va dictaminar que els estats membres havien transferit definitivament els drets sobirans a la legislació comunitària i no podien ser anul·lats pel dret intern.[28]

Crítica[modifica]

A la TEJ se l'acusa de tenir massa poder i d'interferir massa en els afers interns dels estats.

Representants del poder judicial dels estats membres han posat en dubte l'estat i la jurisdicció de la TEJ:

  • A Alemanya, l'expresident Roman Herzog va advertir que el TEJ superava els seus poders, escrivint que "l'TEJ ignora deliberadament i sistemàticament els principis fonamentals de la interpretació occidental del dret, que les seves decisions es basen en una argumentació descarada, que ignora la voluntat del legislador, o fins i tot la converteix en contrar seu, i inventa principis legals que serveixen de fonament per a sentències posteriors ". Herzog és especialment crític en l'anàlisi de la sentència de Mangold, que sobreposar-se a una llei alemanya que discriminaria a favor dels treballadors més grans.[29]
  • El president del Tribunal Constitucional de Bèlgica, Marc Bossuyt, va dir que tant el Tribunal Europeu de Justícia com el Tribunal Europeu de Drets Humans estaven assumint cada cop més poders ampliant les seves competències, creant una greu amenaça d'un "govern per part dels jutges". Va afirmar que "fabriquen sentències en casos importants amb greus conseqüències financeres per als governs sense entendre les normes nacionals, perquè estan compostes per jutges estrangers".[30]

El TEJ també ha estat criticat per gastar massa diners. Com a exemples de despesa de les crítiques es refereixen a l'edifici del jutjat de Luxemburg el 2009, que va costar 500 milions d'euros, i el fet que els 28 jutges i nou advocats generals disposen cadascun d'un cotxe amb xofer.[6]

En els últims anys, el diari francès Libération també va revelar presumptes pràctiques de mecenatge i favoritisme en la política de contractació del tribunal.[31] El diari britànic The Guardian va qüestionar-se si l'TEJ és una institució legal o política i va assenyalar les denúncies de politització excessiva del tribunal.[32] L' activisme judicial a la Unió Europea a través del TEJ ha estat controvertit.[33]

Alguns diputats i portaveus de la indústria han criticat la sentència contra l'ús del gènere com a factor per determinar les primes dels productes d'assegurança. L'eurodiputat conservador britànic Sajjad Karim va remarcar: "Una vegada més, hem vist com un activista Tribunal Europeu pot interpretar en excés el tractat. Les normes de la UE sobre discriminació per sexe permeten específicament la discriminació en l'assegurança si hi ha dades que la recolzin ".[34]

El TEJ ha estat acusat d'interferir en les polítiques de salut pública dels estats, després de dictaminar que els pacients poden demandar problemes de salut que creuen que van ser causats per les vacunes, fins i tot a falta d'evidència científica.[35]

El 2019, va sorgir la polèmica sobre una sentència que els crítics van argumentar que amenaçava la llibertat d'expressió en línia.[36][37]

Vegeu també[modifica]

 

Notes[modifica]

  1. ↑ By the Treaty of Lisbon, this skill also includes respect for human rights, protected by the Charter of Nice has become part of EU law.[cal citació] For a confluence of that jurisdiction to that of the European Court of Human Rights, based in Strasbourg, see (italià) Giampiero Buonomo, Per l'ibridazione delle corti europee, in Diritto pubblico europeo rassegna online, febbraio 2017.[Cal aclariment]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Court of Justice of the European Union (CJEU)». Europa (web portal), 16-06-2016. [Consulta: 19 març 2018].
  2. ↑ «CURIA - Presentation - Court of Justice of the European Union». curia.europa.eu.
  3. ↑ Muñoz, Susana. «The Court of Justice and the Court of First Instance of the European Communities». CVCE. [Consulta: 19 abril 2013].
  4. ↑ «Your questions on the Court of Justice of the European Union, p. 4». Arxivat de l'original el 2018-10-21. [Consulta: 3 gener 2020].
  5. ↑ «EU High Court Amassing Strength & Reach, Art. 13». Courthouse News Service, 10-09-2009.
  6. ↑ 6,0 6,1 Mendick, Robert «Justice, the EU and its £415m gilded Tower of Babel». , 08-02-2014.
  7. ↑ Article 253 (ex Article 223) of the Treaty on the functioning of the European Union.
  8. ↑ The European Court of Justice has taken on huge new powers as ‘enforcer’ of last week’s Treaty on Stability, Coordination and Governance. Yet its record as a judicial institution has been little scrutinised., Professor Damian Chalmers, 7 maig 2012, LSE European Politics and Policy blog
  9. ↑ Simon Hix. The Political System of the European Union. 2nd. Palgrave, 2005, p. 117. 
  10. ↑ «M. Koen Lenaerts est réélu Président de la Cour de justice de l'Union européenne», 09-10-2018. [Consulta: 14 novembre 2018].
  11. ↑ Under Article 9a of the Statute of the Court of Justice of the European Union: The Judges shall elect the President and the Vice-President of the Court of Justice from among their number for a term of three years.
  12. ↑ Court of Justice: Presentation. 
  13. ↑ Craig and de Búrca, page 70.
  14. ↑ Arrebola, Carlos and Mauricio, Ana Julia and Jiménez Portilla, Héctor, An Econometric Analysis of the Influence of the Advocate General on the Court of Justice of the European Union (January 12, 2016). Cambridge Journal of Comparative and International Law, Vol. 5, No. 1, Forthcoming; University of Cambridge Faculty of Law Research Paper No. 3/2016. Available at SSRN: http://ssrn.com/abstract=2714259
  15. ↑ 15,0 15,1 «The Court of Justice of the European Communities». Court of Justice. [Consulta: 27 agost 2007].
  16. ↑ THE COURT OF JUSTICE OF THE EUROPEAN UNION. 
  17. ↑ «Departments of the Institution: Translation». The European Union, ECJ. [Consulta: 5 gener 2014].
  18. ↑ Craig and de Búrca, page 95.
  19. ↑ First four mentioned in Press release of the Court after the Hungary v. Slovakia judgement, note 2. Fifth added in Opinion of the Meijers Committee on interstate procedures and the rule of law, 06 novembre 2019
  20. ↑ Infringement Proceedings: Fail to Act (Article 258 TFUE) -> Complaints (Article 265 LT) - Overview of Requests.
  21. ↑ Repubblica italiana, Senato della Repubblica, Gli oneri finanziari del contenzioso con l'Unione europea
  22. ↑ «Monica Claes, "Luxembourg, Here We Come? Constitutional Courts and the Preliminary Reference Procedure", 16 German Law Journal vol. 16, no. 6, p. 1331-1342 (2015)». Arxivat de l'original el 2016-07-20. [Consulta: 3 gener 2020].
  23. ↑ «Rules of Procedure of the European Court of Justice», 02-07-2010. Arxivat de l'original el 12 de maig 2013. [Consulta: 27 agost 2013].
  24. ↑ Article 29(2) of the Rules of Procedure.
  25. ↑ Sharpston, Eleanor V. E. «Appendix 5: Written Evidence of Advocate General Sharpston», 29-03-2011. [Consulta: 27 agost 2013].
  26. ↑ On the Linguistic Design of Multinational Courts—The French Capture, forthcoming in 14 INT’L J. CONST. L. (2016), MATHILDE COHEN
  27. ↑ 27,0 27,1 Muñoz, Susana. «Seat of the Court of Justice and the Court of First Instance of the European Communities.». CVCE. [Consulta: 19 abril 2013].
  28. ↑ Desmond Dinan, Ever Closer Union: An Introduction to European Integration, p292-293.
  29. ↑ Stop the European Court of Justice – Roman Herzog and Lüder Gerken. OpEd article in the EUobserver.
  30. ↑ «Bossuyt waarschuwt voor 'regering door rechters'». Hbvl.be, 17-02-2011. [Consulta: 27 gener 2012].
  31. ↑ «Coulisses de Bruxelles - Copinage et clientélisme à la Cour de justice européenne - Libération.fr». bruxelles.blogs.liberation.fr. Arxivat de l'original el 2020-01-03. [Consulta: 3 gener 2020].
  32. ↑ «Is the European court of justice a legal or political institution now?|Michelle Everson». , 10-08-2010.
  33. ↑ «Is the Judicial Activism of the ECCJ Justified?». www.lawteacher.net.
  34. ↑ ECJ insurance ruling condemned by MEPs – The Parliament
  35. ↑ Knapton, Sarah «European Court of Justice ruling could open floodgates for spurious vaccination claims». , 22-06-2017.
  36. ↑ «Facebook Can Be Forced to Delete Content Worldwide, E.U.'s Top Court Rules». , 03-10-2019.
  37. ↑ «Subscribe to read | Financial Times». www.ft.com.

Bibliografia addicional[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tribunal_de_Justícia_Europeu&oldid=33158916»