Bandera nacional foradada
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
La bandera nacional foradada o bandera foradada, emergeix com un símbol de protesta en contraposició a l'abús de l'estat contra el poble. Aquest distintiu, que s'ha convertit en una icona per a aquells que criden a un canvi a la estructura política i la representació ciutadana, representa una expressió visual i simbòlica de la insatisfacció amb el comportament dels dirigents polítics a Espanya, arribant-se a qualificar per les persones que l'enarboren com una oligarquia de partits.[1][2]
El seu disseny es basa en la actual Bandera d'Espanya, modificada amb un forat a la zona on s'hi troba l'escut de l'estat espanyol. Aquesta bandera pot sofrir variacions, com per exemple en comptes de ser un forat, l'escut pot ser tapat per un cercle blanc o negre generalment.
La bandera foradada simbolitza la relació entre la nació i l'estat. Els colors del fons representen la diversitat i identitat del poble, mentre que l'escut simbolitza l'estat. Amb la imatge "foradada", la bandera comunica que l'estat no ha d'estar per damunt de la nació.
Precedents històrics
La bandera foradada d'Espanya s'inspira en esdeveniments històrics que van marcar la lluita per la llibertat i la democràcia a altres regions del món. Dos episodis clau que han influït en la creació d'aquest símbol són els esdeveniments d'Hongria el 1956 i Romania el 1989.
Revolució hongaresa de 1956
Al final de la Segona Guerra Mundial, Hongria va quedar sota la influència de l'URSS i va establir-se un règim comunista liderat per Mátyás Rákosi. No obstant això, la insatisfacció amb les polítiques repressores, les restriccions a les llibertats individuals i les dificultats econòmiques van conduir a un clima de descontentament creixent.
La revolta va començar l'octubre de 1956 amb una manifestació d'estudiants a Budapest que ràpidament es va estendre a altres ciutats. Les demandes inicials de llibertat política i econòmica es van transformar ràpidament en un crit unànime per la retirada de les forces soviètiques del país.
La resposta de l'URSS va ser contundent. El 4 de novembre, tropes soviètiques van suprimir la revolta malgrat la resistència valenta del poble hongarès. La intervenció militar va sotmetre la revolta, causant pèrdues significatives i deportacions. Malgrat la supressió militar, la Revolució hongaresa va deixar una empremta indeleble. A nivell internacional, va revelar les tensions dins el bloc comunista i va suscitar simpatia per la causa hongaresa en molts països occidentals.
Revolució romanesa de 1989
El règim comunista a Romania, liderat pel dictador Nicolae Ceaușescu, es caracteritzava per polítiques autoritàries, la restricció de les llibertats individuals i una economia centralitzada. El descontentament acumulat a causa de la corrupció, la repressió i les condicions de vida precàries va crear un terreny fèrtil per a la dissidència.
Les primeres protestes van començar al desembre de 1989, inicialment com a resposta a la persecució d'un pastor protestant. Amb el temps, les manifestacions van guanyar força i es van estendre a altres ciutats romaneses, amb una demanda unànime de canvi polític i la caiguda del règim comunista.
La resposta inicial del govern va ser la repressió violenta. Tanmateix, l'escalada de la violència i la pèrdua de suport dins del propi partit comunista van conduir a un punt d'inflexió. El 22 de desembre de 1989, Ceaușescu va intentar reprimir una protesta a Bucarest, però la seva intervenció va resultar en una insurrecció massiva. El 25 de desembre de 1989, Nicolae Ceaușescu va ser capturat i posteriorment executat després d'un ràpid judici. Aquesta acció va marcar el final del règim comunista a Romania. La Revolució Romanesa va obrir el camí a una transició cap a la democràcia i va tenir repercussions significatives en altres països de l'Europa de l'Est.
La Revolució Romanesa de 1989 va captar l'atenció internacional, destacant la necessitat de canvis profunds a l'Europa de l'Est. Va inspirar altres moviments democràtics i va ser vista com un exemple de la capacitat de la gent per desafiar règims autoritaris.
Ús actual a Espanya
La bandera foradada és enarborada principalment pels integrants de l'organització Junta Democràtica d'Espanya, una associació civil que segons els seus estatuts[3] busca, mitjançant la desobediència civil i la no cooperació, que s'instauri un règim democràtic amb una separació de poders d'origen, una representació directa triant un sol representant per districte electoral i la independència judicial, el que s'entén com democràcia formal.[4]
Tot i que la bandera és recurrent a les concentracions organitzades per dita associació en contra del règim de partits, és habitual trobar-la també a les manifestacions que han tingut lloc a les protestes del novembre de 2023.[5][6]
Model alternatiu
Tot i que el missatge de la bandera és contundent, la imatge de que al símbol nacional se li sigui amputada una part i es deixi foradada pot arribar a afectar la sensibilitat, fins i tot, de les persones que si bé combreguen amb les idees de revolució política, no estan d'acord amb adoptar-la. És per aquest motiu que ha sorgit una proposta de Bandera Nacional Espanyola, que representi a la nació lliure de cap estat que la oprimeixi: La Trifranja.
El disseny d'aquesta bandera radica en la manca de cap escut, diferenciant-se també en que les tres franges de colors són de la mateixa amplada, ja que ja no hi ha de caber cap símbol estatal a la franja groga.
Referències
- ↑ «¿Democracia o Partitocracia?» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «EL PROBLEMA DE ESPAÑA NO ES EL BIPARTIDISMO, SINO LA PARTITOCRACIA» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «Estatutos de la asociación "Junta Democrática de España" (2020)». Junta Democrática de España, Diciembre 2020 [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ Gregorio Peces-Barba. «La democracia formal y material» (en castellà), 08-03-2002. [Consulta: 10 febrer 2021].
- ↑ «Què significa la bandera d'Espanya amb l'escut retallat vista a les protestes contra l'amnistia?» (en català). [Consulta: 18 novembre 2023].
- ↑ «¿Por qué había banderas españolas con un agujero en las manifestaciones contra la amnistía?» (en castellà). [Consulta: 18 novembre 2023].