Espermatocele
 Ecografia d'un testicle (gris) i un espermatocele (negre). | |
| Tipus | malaltia dels òrgans genitals masculins, quist epididimari i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | urologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | GB00.2 |
| CIM-10 | N50.3, N43.4 i N43.40 |
| CIM-9 | 608.1 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0105607 |
| DiseasesDB | 31243 |
| MeSH | D013088 |
| UMLS CUI | C0037859 |
| DOID | DOID:11997 |
Un espermatocele és un quist de retenció desenvolupat al cap de l'epidídim, distès per un fluid aquós espesseït que conté espermatozoides.[1] Els espermatoceles petits són relativament comuns, i s'estima que es produeixen en un 30% dels homes.[2] Varien de mida des de diversos mil·límetres fins a molts centímetres. Normalment, els espermatoceles no són dolorosos. Tanmateix, alguns homes poden experimentar malestar per part dels espermatoceles més grans.[3] No són cancerígens ni causen un major risc de càncer testicular. A més, a diferència dels varicoceles, no redueixen la fertilitat.[4]
Diagnòstic[modifica]
Els espermatoceles es poden descobrir com a masses escrotals incidentals que es troben en l'examen físic per part d'un metge o per autoinspecció de l'escrot i els testicles.[3]
Trobar una massa quística indolora al cap de l'epididim clarament separada del testicle pot indicar un espermatocele. Posar una llum darrera el tumor mitjançant un procés conegut com a transil·luminació també pot ajudar a diferenciar entre un quist ple de líquid i un tumor, cosa (aquesta última) que no permetria passar la llum.[5] Si existeix incertesa, l'ecografia de l'escrot pot confirmar la presència d’un espermatocele.[3]
Tractament[modifica]
Els quists petits, així com els quists més grans asimptomàtics, són millor deixar-los i observar-los acuradament. No obstant això, es pot considerar el tractament si els quists causen molèsties/dolor, augmenten de mida o per petició del pacient. Hi ha algunes opcions de tractament diferents, que varien en nivells d'invasivitat.[3]
Es poden prendre certs medicaments per via oral per disminuir els símptomes relacionats amb l'espermatocele, com ara dolor i/o inflor. L'aspiració i l'escleroteràpia són tractaments que eliminen el fluid de l'espermatocele i segellen el sac de l'espermatocele tancat per l’acumulació de líquids, respectivament.[3] A causa d'un major risc de danys de l'epidídim, problemes de fertilitat i recurrències posteriors, no es recomana ni s'utilitza habitualment aquests procediments.
L'última opció és eliminar quirúrgicament l'espermatocele completament (amb una espermatocelectomia).[3] Aquest procediment estàndard es pot realitzar en un entorn ambulatori amb anestèsia local o general. Depenent de l'espermatocele, també es poden eliminar parts de l'epidídim. Després de l'extirpació quirúrgica, és possible que el dolor persisteixi. També hi ha un risc de recurrència i problemes de fertilitat.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «Spermatocele - Symptoms and causes» (en anglès). Mayo Clinic. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Spermatocele: Symptoms, Causes, Treatments». Cleveland Clinic. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Spermatoceles: Symptoms, Diagnosis & Treatment - Urology Care Foundation». www.urologyhealth.org. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «Urology Care Foundation - What are Spermatoceles (Spermatic Cysts)?» (en anglès).
- ↑ 5,0 5,1 «Spermatocele - Diagnosis and treatment - Mayo Clinic». www.mayoclinic.org. [Consulta: 28 juliol 2020].