Esquei
.jpg)
Un esquei (Geomorfologia) (es peñasco, risco; fr rocher; en crag)[1] és una massa rocallosa que presenta una superfície clivellada i cantelluda[2] sovint plena de fissures, irregularitats i arestes esmolades o cantelludes. Clap de roca. (Etim: mot que deriva del llatí vulgar schidiu, "esquerda, estella", que al seu torn prové del grec σχίδιον. També existeix la forma femenina "esqueia", derivada de schidia, i de la forma antiga "esqueix").[3]
Un esquei és un vessant rocós de fort pendent on la roca aflora i on la vegetació es desenvolupa amb dificultat. Es pot definir una diferència clara entre un esquei i un cingle: per un esquei és possible transitar-hi malgrat les dificultats, mentre que per un cingle, per causa de la verticalitat, és impossible fer-ho.
Als peus dels esqueis s'hi acumulen conjunts de blocs (pedrusca) o s'hi formen petites tarteres.
Els ramats aprofiten les herbes que creixen en les escletxes i els racons entre les pedres dels esqueis, on s'hi desenvolupa una vegetació específica.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «esquei». termcat.cat, Diccionari de geografia física, 2021. [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ «esquei». enciclopèdia.cat, GEC, 2021. [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ «esquei». Diccionari Català-Valencià-Balear, IEC, 2021. [Consulta: 3 maig 2021].
- ↑ Panareda, J.M.; Nuet, J.. Itinerari geogràfic al Montseny. 1a edició. Barcelona: Universitat de Barcelona, Departament de geografia, 1980, p. 35-36. ISBN 84-600-1637-4.