Estació de Caminreal-Fuentes Claras
 Caminreal-Fuentes Claras | ||||
|---|---|---|---|---|
 Estació de Caminreal-Fuentes Claras | ||||
| Informació general | ||||
| Municipi | Caminreal (província de Terol)  | |||
| Propers trens | 67100 | |||
| Operador | Renfe Operadora | |||
| Propietari | Administrador de Infraestructuras Ferroviarias i Ministeri de Foment d'Espanya | |||
| Nombre vies | 3 | |||
| Nombre andanes | 2 | |||
| ||||
| Dades (Edifici) | ||||
| Tipus | noWD | |||
| Part de | noWD | |||
| Arquitecte | Luis Gutiérrez Soto | |||
| Construcció | 1933 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | parcel·la: 102.636 m² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Localització | noWD | |||
| Bé Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonès | ||||
| Data | 26 març 2007 | |||
| Identificador | 1-INM-TER-025-056-014 | |||
Caminreal-Fuentes Claras és una estació ferroviària situada entre els termes municipals turolencs de Caminreal i Fuentes Claras, a la comarca de Jiloca (Terol, Aragó).
Es tracta d'un edifici d'estil racionalista, dissenyat per l'arquitecte Luis Gutiérrez Soto i construït l'any 1933.[1]
Història[modifica]
La primitiva estació va ser posada en servei l'1 d'abril de 1901 amb l'obertura del tram Calatayud-Port Escandón de la línia Calatayud-València. Aprofitant els bons resultats que li donava l'explotació de l'anterior traçat, la companyia va iniciar a Caminreal una nova línia fins a Saragossa, que va inaugurar el 2 d'abril de 1933 amb vistes a enllaçar amb el ferrocarril a Canfranc.[2]
L'any 1941, amb la nacionalització de la totalitat de la xarxa ferroviària espanyola, l'estació va passar a ser gestionada per RENFE. Va ser l'època de major esplendor de l'estació fins als anys 60 amb més de 100 treballadors, incloent serveis com ara escola i perruqueria.
L'1 de gener de 1985 el tram Caminreal-Calatayud va ser tancat oficialment a causa de la seva escassa rendibilitat.[3]
El 1995 RENFE va tancar l'edifici. Això, unit a la manca de manteniment, ha provocat que es trobi en un estat de conservació pèssim. Des del 31 de desembre de 2004 Adif és la titular de les instal·lacions.
El 25 d'abril de 2007 es va publicar en el Butlletí Oficial d'Aragó l'Ordre de 26 de març de 2007 per la qual es declara Bé Catalogat del Patrimoni Cultural Aragonès. Aquest fet no va millorar l'estat de l'edifici, que segueix en continu deteriorament.
En els últims anys l'estació ha estat escollida com una de les tres seus del futur Museu del Ferrocarril d'Aragó. De materialitzar-se el projecte esmentat, el museu s'allotjaria en tres antigues estacions: Canfranc, Casetas i Caminreal-Fuentes Claras.[4][5][6][7]
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Verón, 2015, p. 65-66.
- ↑ Montón Muñoz, 1996, p. 9.
- ↑ Montón Muñoz, 1996, p. 25.
- ↑ «La Estación de Caminreal-Fuentes Claras será una de las tres subsedes del futuro Museo Aragonés del Ferrocarril» (en castellà). Europa Press, 18-02-2020.
- ↑ «Las obras del Museo Aragonés del Ferrocarril en Caminreal comenzarán este año» (en castellà). Heraldo de Aragón, 18-02-2020.
- ↑ «Caminreal-Fuentes Claras. Los trámites del futuro Museo del Ferrocarril de Aragón siguen adelante» (en castellà). El Periódico de Aragón, 23-11-2020.
- ↑ «El Museo del Ferrocarril de Caminreal-Fuentes Claras» (en castellà). Diario de Teruel, 30-11-2020.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estació de Caminreal-Fuentes Claras |
Bibliografia[modifica]
- Martínez Verón, Jesús. Zaragoza. Arquitectura. Siglo XX. Tipologías. Lulu.com, 2015. ISBN 978-1329520035.
- Montón Muñoz, Gonzalo. Réquiem por la estación de Caminreal. Calamocha: Centro de Estudios del Jiloca, 1996. ISBN 978-84-609-5120-9.