Estado de excepción

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEstado de excepción
Fitxa
DireccióIñaki Núnez Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Zuriñe Saez de Jauregui
Enrique Gauna
ProduccióIñaki Núnez Modifica el valor a Wikidata
GuióIñaki Núnez Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMikel Laboa Mancisidor Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIñaki Núnez Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeIñaki Núnez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraAraba Films
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada16 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enConflicte basc Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

Estado de excepción és un curtmetratge espanyol del 1976 realitzat a base de fotografies dirigit per Iñaki Núñez gràcies a la productora Araba Films.[1]

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula narra la història d'una família basca marcada per la guerra civil espanyola, el pare del qual va morir al bombardeig de Guernica i el fill del qual va ser assassinat per la policia franquista. El fill creix marcat per l'ambient repressiu del règim franquista i finalment opta per la lluita armada per tal d'acabar amb la tirania i alliberar el seu poble, però finalment és detingut i condemnat a mort.

Repartiment[modifica]

  • Zuriñe Saez de Jauregui
  • Enrique Gauna

Producció[modifica]

Durant el rodatge Iñaki Núñez i part de l'equip foren detinguts i empresonats durant un mes, el rodatge detingut i la productora precintada. Després de l'estrena el fiscal del Jutjat número 17 de Madrid va sol·licitar el processament d'Iñaki Núñez i dels actors de la pel·lícula, així com el segrest de totes les seves còpies sota dues acusacions:

  • Injúries al Cos General de la Policia a causa del trucatge d'unes fotografies on es veia policies fent tortures.
  • Apologia del terrorisme, a causa d'un escrit, inspirat en un poema de Bertolt Brecht, que el progatonista lliura a la seva mare abans de ser executat.[2]

Distribució[modifica]

Tot i els problemes legals a Espanya, va participar al Festival Internacional de Curtmetratges d'Oberhausen, en el que va guanyar el segon premi després de la sueca Agripino, així com una menció especial de la FIPRESCI "per la seva defensa de la lluita contra la repressió i els drets humans", i fou adquirida per una productora sueca i una altra alemanya per tal de ser distribuïdes.[3] Cap el 1980 fou exhibida a la I edició de la Mostra de València.[4]

Referències[modifica]

  1. Estado de excepción al Museu de Bilbao
  2. Eta y el Cine. Las fuentes de información de los profesionales del cine per Antonio MALALAÑA UREÑA i Gonzalo FERNÁNDEZ GONZÁLEZ]
  3. El cortometraje vasco "Estado de excepción", premiado en Oberhausen, El País, 8 de maig de 1977
  4. Comenzó la I Mostra de Cine del Mediterráneo, la Vanguardia, 8 de novembre de 1980.