Estany Redó (Colomers d'Espot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaEstany Redó
Imatge
TipusLlac glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaColomers d'Espot Modifica el valor a Wikidata
Localitzat en l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEspot (Pallars Sobirà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 34′ 51″ N, 0° 57′ 30″ E / 42.58081°N,0.95833°E / 42.58081; 0.95833
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaconca de l'Ebre Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud2.114 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat11 m Modifica el valor a Wikidata
Mida278 (amplada) × 284 (longitud) m
Superfície6,32 ha Modifica el valor a Wikidata

L'Estany Redó és un llac que es troba en el terme municipal d'Espot, a la comarca del Pallars Sobirà, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Estanys Llong i Redó, vistos des del Pletiu dels Gavatxos

El nom deriva de la seva forma.

El llac, d'origen glacial, està situat a 2.114[1] metres d'altitud, tancant Colomers d'Espot pel sud. Té 6,2 hectàrees de superfície i 11[2] metres de fondària màxima. Rep totes les aigües que recull l'amfiteatre que conformen les Pales d'Estany Redó i drena cap al barranc, que al sud, baixa cap al Planell d'Estany Llong.

Vegetació aquàtica[modifica]

L'estany Redó és pobre en vegetació aquàtica: només conté dues espècies. Cada una es distribueix en una sola clapa. A la zona menys fonda de la vora sud i est creix gespa d'isòet. No pot estendre’s per les vores oest i nord ja que hi ha un gran cúmul de rocam procedent de les tarteres de les vessants. Aquesta espècie és típica de les aigües més fredes i amb menys nutrients. La part més fonda i amb menys rocs està ocupada per l'alga nitel·la.[3]

Rutes[4][modifica]

Des del Refugi d'Estany Llong, s'agafa el camí que, direcció est, ressegueix la riba meridional de l'Estany Llong. Aquesta senda, més marcada, s'abandona per continuar vorejant la riba del llac cap al nord-est; a partir d'aquest punt la ruta és senyalitzada amb fites de fusta pintades de groc i travessa el Planell d'Estany Llong. Endinsant-se dins Colomers d'Espot, el corriol va girant i enfilant-se suaument cap al nord, fins a trobar l'estany.

Referències[modifica]

  1. ↑ Altituds, mides i càlcul de superfícies basats en dades del mapa de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
  2. ↑ COLL, Pep; ANIZ, Mercè; LUENGO, Víctor. Els tresors d'Aigüestortes i Sant Maurici. Lleida: Pagès Editors, S.L., 2002, pàgina 234. ISBN 84-7935-983-8. 
  3. ↑ «Les plantes aquàtiques dels estanys» (pdf). El Portarró [Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici], número 24, 2008, pàgina 8 [Consulta: 31 març 2020].[Enllaç no actiu]
  4. ↑ Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estany Redó
  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Colomers d'Espot des de la Coma dels Pescadors (Imatge amb anotacions)
Vall de Sant Nicolau vista des del Portarró d'Espot (Imatge amb anotacions)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estany_Redó_(Colomers_d%27Espot)&oldid=31948330»