Estat del gat
En mecànica quàntica, l'estat del gat, que rep el nom del gat de Schrödinger,[1] és un estat quàntic compost per dues condicions diametralment oposades al mateix temps,[2] com les possibilitats que un gat estigui viu i mort al mateix temps.
Generalitzant l'experiment imaginari de Schrödinger, qualsevol altra superposició quàntica de dos estats macroscòpicament diferents també es coneix com a estat de gat. Un estat de gat pot ser d'un o més modes o partícules, per tant no és necessàriament un estat entrellaçat. Aquests estats de gats s'han realitzat experimentalment de diverses maneres i a diverses escales.[3]
Concretament, un estat gat pot referir-se a la possibilitat que diversos àtoms estiguin en una superposició de tots els girs cap amunt i tots els girs cap avall, conegut com a estat de Greenberger–Horne–Zeilinger (estat GHZ), que està molt entrellaçat. Aquest estat per a sis àtoms va ser realitzat per un equip dirigit per David Wineland al NIST el 2005.[4]
Òpticament, l'estat GHZ es pot realitzar amb diversos fotons diferents en una superposició de tots els polaritzats verticalment i tots polaritzats horitzontalment. Aquests han estat realitzats experimentalment per un equip liderat per Pan Jianwei a la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina, per exemple, entrellaçament de quatre fotons,[5] entrellaçament de cinc fotons,[6] entrellaçament de sis fotons,[7] vuit fotons. entrellaçament de fotons,[8] i estat de gat de cinc fotons i deu qubits.[9]
Aquesta formulació de spin up/down va ser proposada per David Bohm, que va concebre el spin com un observable en una versió dels experiments de pensament formulats a la paradoxa de l'EPR de 1935.
Referències
[modifica]- ↑ John Gribbin (1984), In Search of Schrödinger's Cat, ISBN 0-552-12555-5, 22 February 1985, Transworld Publishers, Ltd, 318 pages.
- ↑ Dennis Overbye, "Quantum Trickery: Testing Einstein's Strangest Theory". The New York Times Tuesday (Science Times), December 27, 2005 pages D1, D4.
- ↑ D. Leibfried, E. Knill, S. Seidelin, J. Britton, R. B. Blakestad, J. Chiaverini, D. Hume, W. M. Itano, J. D. Jost, C. Langer, R. Ozeri, R. Reichle, D. J. Wineland Nature, 438, 7068, 01-12-2005, pàg. 639–642. Bibcode: 2005Natur.438..639L. DOI: 10.1038/nature04251. PMID: 16319885.
- ↑ Gao, Wei-Bo; Lu, Chao-Yang; Yao, Xing-Can; Xu, Ping; Gühne, Otfried Nature Physics, 6, 5, 2010, pàg. 331–335. arXiv: 0809.4277. Bibcode: 2010NatPh...6..331G. DOI: 10.1038/nphys1603.
- ↑ Zhao, Zhi; Yang, Tao; Chen, Yu-Ao; Zhang, An-Ning; Żukowski, Marek Physical Review Letters, 91, 18, 28-10-2003, pàg. 180401. arXiv: quant-ph/0302137. Bibcode: 2003PhRvL..91r0401Z. DOI: 10.1103/PhysRevLett.91.180401. PMID: 14611269.
- ↑ Pan, Jian-Wei; Briegel, Hans J.; Yang, Tao; Zhang, An-Ning; Chen, Yu-Ao Nature, 430, 6995, 7-2004, pàg. 54–58. arXiv: quant-ph/0402096. Bibcode: 2004Natur.430...54Z. DOI: 10.1038/nature02643. PMID: 15229594.
- ↑ Lu, Chao-Yang; Zhou, Xiao-Qi; Gühne, Otfried; Gao, Wei-Bo; Zhang, Jin Nature Physics, 3, 2, 2007, pàg. 91–95. arXiv: quant-ph/0609130. Bibcode: 2007NatPh...3...91L. DOI: 10.1038/nphys507.
- ↑ Yao, Xing-Can; Wang, Tian-Xiong; Xu, Ping; Lu, He; Pan, Ge-Sheng Nature Photonics, 6, 4, 2012, pàg. 225–228. arXiv: 1105.6318. Bibcode: 2012NaPho...6..225Y. DOI: 10.1038/nphoton.2011.354.
- ↑ Amir D. Aczel (2001), Entanglement: the unlikely story of how scientists, mathematicians, and philosophers proved Einstein's spookiest theory. ISBN 0-452-28457-0. Penguin: paperback, 284 pages, index.