Estepa de muntanya
Cistus laurifolius | |
---|---|
Taxonomia | |
Super-regne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malvales |
Família | Cistaceae |
Gènere | Cistus |
Espècie | Cistus laurifolius L., 1753 |
L'estepa de muntanya, argentí, bordiol (Cistus laurifolius)[1] és una espècie de planta del gènere de les estepes (Cistus) i de la família de les cistàcies.[2] La seva distribució és a les muntanyes de la Conca del Mediterrani, manca al centre de al Conca, sobre terrenys silicis (de sòls àcids). Als Països Catalans (es troba a Catalunya i País Valencià) es presenta la varietat laurifolius ue es troba entre els 450 i els 1.700 metres d'altitud.[3]
Addicionalment pot rebre els noms d'argentís, barsets, buet, búfies, bufins, estepa, estepa borda, estepa muntanyenca, estepa negra, estepó, herba llobera i llobatera. També s'han recollit les variants lingüístiques argentis, barcets, bordio, bórdol i estrepa.[1]
Descripció
[modifica]Arbust glutinós i flairósd'1 a 2,5m d'alt. Fulles lanceolades de 3-9 x 1-3 cm, amb el pecíol ordinàriament de 0,5-2 cm; 1 a 8 flors en cima corimbiforme; sèpals coberts de pèls llargs; càpsula globosa pubescent de 9 a 12 mm amb 5 lòculs. Floreix de maig a juliol.
Hàbitat
[modifica]Brolles de terrenys silicis on sovint domina. Estatge mediterrani muntanyenc i muntanya submediterrània.
Galeria
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Estepa de muntanya». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 121. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ Bolòs i Vigo, Flora dels Països catalans