Estrenyecaps

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Ebenezer Scrooge, de la Cançó de Nadal de Charles Dickens que duu pijama i estrenyecaps. Il·lustració de John Leech.

L'estrenyecaps, serracaps, capçó, capell / barret / bonet de dormir o barreta (a l'Alguer) és una gorra de tela blana portada per dormir, sovint amb pijames o una camisa de camisa de nit. Són similars a les gorres portades en hivern en climes freds d'Europa del Nord. Eren especialment comunes abans de calefacció central esdevingués corrent, quan les temperatures davalllaven durant els mesos d'hivern.

"He dibuixat aquí un estrenyecaps, fixat en tal manera de servir com una de les millors formes d'embenar el cap." (1801).[1]

Els serracaps de les dones normalment consistien en una peça llarga de tela embolicada al voltant del cap. Els capçons del homes eren tradicionalment acabats en punta, amb una part superior llarga, normalment acompanyad per una boleta d'alguna classe, que s'emprava de manera semblant a una tapacolls. Mantenia el coll calent tot no essent tan llarg que es pugui embolicar al voltant del coll i donar lloc a un risc d'estrangulació.

Era molt en voga a Europa al s. XVIII, en què els homes tenien sovint el crani ranat per a dur perruques. Era de cotó, seda o vellut. Es portava a l'interior i no pas per a dormir. 

Els estrenyecaps no es fan servir gaire en temps moderns. Són sovint presentat en els dibuixos o en els films d'animació com a part de la vestimenta nocturna.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Benjamin Bell. A System of Surgery. Bell & Bradfute [and 8 others], 1801, p. 468–.