Estrep (hípica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Representació d'una divinitat kuixan amb un estrep, cap a l'any 150 dC. Museu Britànic

L'estrep és un objecte de metall o altres materials fixat a la sella de muntar mitjançant els gambals que permeten que el genet introdueixi els peus en ells per a recolzar-se mentre cavalca i fins i tot per posar-se dret sobre ells, quan li convingui, per exemple: lluitant en una batalla.

Història[modifica]

Antic estrep espanyol de plata. La imatge correspon al patrimoni dipositat al Museu de l'Indi i del Gaucho "Washington Escobar", Tacuarembó
Un estrep de treball modern
Abumi: estreps japonesos

Els primers estreps consistien en una corda que unia la sella i el dit gros del peu del genet. Aparegueren a l'imperi Kushan (actual Índia) entre el segle I i el II aC. D'allí van passar a la Xina cap a l'any 300, on, per raó del clima més fred de la zona, van començar a lligar-se al voltant del peu calçat, i no només sobre el dit. Poc després, la corda original fou reemplaçada pel ferro.

Des de la Xina l'ús de l'estrep es va estendre als nòmades mongols de l'Àsia central, a Corea i al Japó. Els huns els van introduir a Pèrsia al segle iv i a Europa cap al segle v, encara que no hi ha notícies de la seva adopció per la cavalleria imperial romana fins a aproximadament un segle més tard (ja després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident).[1] Cap a l'any 600 dC, els àvars de Pannònia havien estat empesos a l'oest des de les estepes pels turcs, i van introduir l'estrep a Europa. Al seu torn, els àrabs el prendrien dels perses i els romans d'Orient.

Per la seva banda, els invasors germànics de l'Imperi Romà van adoptar ràpidament l'ús d'estreps. Això va millorar l'eficàcia de les seves tropes muntades fins a tal punt que va facilitar la derrota a la batalla d'Adrianòpolis (378), del model clàssic de la legió romana, fet que va causar una crisi militar sense precedents. L'estrep, que permetia al genet lluitar amb comoditat i maximitzava l'impacte de la càrrega, pràcticament havia jubilat al millor exèrcit de la història, i havia iniciat una nova era a Europa: la de la cavalleria cos que dominaria els camps de batalla medievals durant més de mil anys. (Fora d'algun cas particular com el dels almogàvers).

Sistemes d’equitació[modifica]

Entre els diversos sistemes d’equitació cal considerar el tipus de sella i els estreps emprats en cada cas.

  • Brida. L'equitació a la brida es basava en portar els estreps llargs, amb els gambals ajustats per a permetre que el genet cavalqués amb les cames estirades. (En castellà "a la brida" o "a la guisa" eren expressions equivalents).
  • Gineta [2]
  • Bastarda [3]
  • Estradiota [4]
  • Soldat de cuera. Vegeu imatge.
    • Els estreps eren de fusta i tancats per a protegir el peu del genet.[5]
  • Comanxe [6]
  • Mexicana.[7]
  • Criolla chilena
  • Criolla argentina [8]
  • California [9]
  • Texas [10][11]
  • Japó.

Tractats d’equitació i similars[modifica]

Soldat de cuera

1: Jaqueta de cuir de set capes

2: Pom de la sella

3: Carrabina

4: Bossa de la sella

5: Llança

6: Pistoles penjades a cada costat de la sella

7: Broquer

8: Botes i esperons

9: Estreps de fusta

10: Caixa cartutxera [12]
Estreps chilens

Algunes obres que tracten d’equitació esmenten els estreps de manera més o menys detallada. Vegeu uns quans exemples a continuació.

« ... los dos estribos deben ser iguales en peso, forma y medida, ni sueltos ni ceñidos; es mejor que pesen a que resulten livianos. Se debe comprobar que la estribera, con su ación y arricés, vaya bien prendida, verificando las medidas para que queden iguales, y a la proporción que a cada uno convenga. Que queden un poco largas es mejor que al revés, pues demasiado cortas pueden ocasionar la desmonta del jinete, en pleno salto del caballo, o cuando se detiene en medio de una carrera... »
  • 1434.  "dos streps de leuto, poquets, ab sos gambals".  [14]
  • c.1605. Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes
« Tambien los estribos que en esta silla se usaban eran di ferentes de los de la de la brida. Habia tres clases, ó más bien dos unos llamados de medio celemin, que asemejaban una media luna , eran de hierro para la guerra y para torear, y de madera para el campo. Encerrado el pié dentro de ellos, que daba perfectamente resguardado, así de las lanzadas del ene migo como de los cuernos del toro, y en el campo, de las jaras en las monterías , y del agua y el viento y el lodo , que tanto molesta al jinete durante la cruda estacion del invier no. Todavía en España hay algunas aldeas y pequeñas villas, donde el modesto cura párroco y el acomodado labriego usan estos estribos de madera, tan cómodos y útiles , como de as pecto poco airoso ni agradable. La otra clase de estribos ma rinos ó moriscos, eran los que se usaban en las fiestas y pa seos: su lado exterior é interior es parecido á un triángulo isósceles truncado, y el pié descansaba tambien en ellos có modo y firme. Estos estribos eran siempre de hierro, pero en las fiestas y regocijos públicos solian llevarlos algunos magnates de plata y otros metales, y como eran agudos de gavilanes podia fácilmente el caballero, sin necesidad de espuelas, herir con ellos al caballo en el paseo. »
— Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes. Bañuelos y de la Cerda.[15]
  • 1819. "Estribos de tornillo".[16]
  • 1858. Dos estreps d'or.[17]
  • 1881. Estreps per a untar a la brida.[18]
  • 2013. Estreps vaquers (vegeu làmina).[21]
  • 2014. Estreps mexicans.[22]

Referències[modifica]

  1. ↑ George T. Dennis. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy. University of Pennsylvania Press, 2001, p. 13–. ISBN 9780812217728. Maurice's Strategikon: handbook of Byzantine military strategy; George T. Dennis
  2. ↑ de Aguilar, P. Tratado de la cavalleria de la gineta. - Malacae 1600 (en castellà), 1600 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  3. ↑ de Soto y Abbach Clonard, S.M.. Historia orgánica de las armas de infantería y caballería españolas, 2: desde la creación del ejército permanente hasta el día (en castellà). D. B. Gonzalez, 1851, p. 265 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  4. ↑ Labernia, P. Novísimo diccionario de la Lengua Castellana, con la correspondencia Catalana (en castellà). Espasa hnos., 1866, p. 1116 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  5. ↑ Romero, L.A.P.; Ferreiro, G.V.; Téllez, F.R.. Soldados, Armas y Batallas en los grafitos históricos (en castellà). Archaeopress Publishing Limited, 2023, p. 72. ISBN 978-1-80327-196-5 [Consulta: 18 agost 2023]. 
  6. ↑ Ewers, J.C.. The Horse in Blackfoot Indian Culture: With Comparative Material from Other Western Tribes. U.S. Government Printing Office, 1955, p. 71 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  7. ↑ B, F.C.; Ediciones, T. Jinetes y caballos, aperos y caminos: La historia desde las anécdotas (en castellà). Trama Ediciones, 2014, p. 206. ISBN 978-9978-369-57-9 [Consulta: 18 agost 2023]. 
  8. ↑ Lugones, L.; Ara, G. El payador y antología de poesía y prosa (en castellà). Biblioteca Ayacucho, 1979, p. 46. ISBN 978-84-660-0014-7 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  9. ↑ Bancroft, H.H.. California pastoral. 1888 (en polonès). History Company, 1888, p. 447 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  10. ↑ Cook, J.H.. Fifty Years on the Old Frontier: As Cowboy, Hunter, Guide, Scout, and Ranchman. Papamoa Press, 2019, p. 134. ISBN 978-1-78912-304-3 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  11. ↑ Livingston, P. Cavalcade of American Saddles. Page Publishing, Incorporated, 2022, p. 36. ISBN 978-1-6624-7647-1 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  12. ↑ Bueno, José María (2014), Las Guarniciones de los Presidios de Nueva España: Los Dragones Cuera, Madrid: Ministerio de Defensa. p. 21.
  13. ↑ Hudhayl, A.A.R.I.; Viguera, M.J.. Gala de caballeros, blasón de paladines (en castellà). Editora Nacional, 1977. ISBN 978-84-276-0408-7 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  14. ↑ Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana. Societat Arqueologica Luliana., 1890, p. 312. 
  15. ↑ Muñoz, A.; de Bañuelos y de la Cerda, L.; de Balenchana, J.A.; de Gayangos, P. Libro de la jineta y descendencia de los caballos Guzmanes (en castellà). Imp. de Aribau y c.a, 1877, p. 14 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  16. ↑ de Laiglesia y Darrac, F.; Imprenta Real (Madrid) Elementos de equitación militar para el uso de la caballería española (en castellà). Imprenta Real, 1819, p. 29 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  17. ↑ Hutchings' Illustrated California Magazine. Hutchings & Rosenfield, Publishers, 1858, p. 539 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  18. ↑ Huesca, F. Diccionario hípico y del sport (en castellà). J.M. Perez, 1881, p. 120 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  19. ↑ Ewers, J.C.. The Horse in Blackfoot Indian Culture: With Comparative Material from Other Western Tribes. U.S. Government Printing Office, 1955, p. 90 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  20. ↑ Slatta, R.W.. Cowboys of the Americas. Yale University Press, 1990, p. 89. ISBN 978-0-300-05671-6 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  21. ↑ Ward, F.E.. The Cowboy at Work. Dover Publications, 2013, p. 383. ISBN 978-0-486-14623-2 [Consulta: 17 agost 2023]. 
  22. ↑ B, F.C.; Ediciones, T. Jinetes y caballos, aperos y caminos: La historia desde las anécdotas (en castellà). Trama Ediciones, 2014, p. 206. ISBN 978-9978-369-57-9 [Consulta: 17 agost 2023]. 

Bibliografia[modifica]

  • Azzaroli, Augusto. An Early History of Horsemanship. Massachusetts: Brill Academic Publishers, 1985. ISBN 90-04-07233-0. 
  • Barua, Pradeep (2005). The State at War in South Asia. Nebraska: University of Nebraska Press. ISBN 0-8032-1344-1.
  • Chamberlin, J. Edward (2007). Horse: How the Horse Has Shaped Civilizations. Moscou: Olma Media Group. ISBN 1-904955-36-3.
  • Encyclopedia of Indian Archaeology (Volume 1). Edited by Amalananda Ghosh (1990). Massachusetts: Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-09264-1.
  • Graff, David A. Medieval Chinese Warfare, 300-900. Londres: Routledge, 2002. ISBN 0415239559. 
  • Lazaris, Stavros, "Considérations sur l'apparition de l'étrier : contribution à l'histoire du cheval dans l'Antiquité tardive", in: Les équidés dans le monde méditerranéen antique. Actes du colloque international organisé par l'École française d'Athènes, le Centre Camille Julian et l'UMR 5140 du CNRS (Athènes, 26-28 Novembre 2003), A. Gardeisen (ed.), Lattes, 2005, p. 275-288 [1]
  • Woods, Michael, Woods, Mary B. (2000). Ancient Transportation: From Camels to Canals. Minnesota: 21st century Books. ISBN 0-8225-2993-9.

Fonts addicionals[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estrep
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estrep_(hípica)&oldid=33297274»