Estruç comú

Estruç comú

Struthio camelus
Mascle i femella d'estruç
Dades
Mitjà de locomoció	bipedisme
Font de	ou d'estruç, ploma d'estruç i carn d'estruç
Pes	1,5 kg (pes al naixement) 115 kg (pes adult, mascle) 100 kg (pes adult, femella)
Nombre de cries	7,4
Període d'incubació de l'ou	42 dies
Període
Miocè mitjà - recent
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	45020636
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Struthioniformes
Família	Struthionidae
Gènere	Struthio
Espècie	Struthio camelus Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Significat	‘Pardal camell’
Distribució

Ou d'estruç

L'estruç comú (Struthio camelus) és l'ocell vivent més gros, de coll llarg, potes llargues, ales reduïdes per a aguantar l’equilibri quan corren, plomatge negrós, amb el cap i el coll gairebé nus, propi de l’Àfrica i de l’Àsia.

En opinió de molts autors, és l'únic membre supervivent de la família dels estruciònids i del seu gènere, Struthio. Altres membres dels estrucioniformes són els nyandús, els emús, els casuaris, els kiwis i l'ocell més gros que ha existit mai, Aepyornis, actualment extint.

Les plomes són de dimensions reduïdes i no li serveixen per volar, sinó per a aguantar l’equilibri quan corren, però foren molt populars com a ornament per a barrets de dona i usos similars en temps passats.

Els estruços són prou grossos perquè un humà petit els pugui cavalcar i en certs llocs del nord d'Àfrica i d'Aràbia s'han fet servir com a animal de curses.

En molts països es crien per a carn, fins i tot en climes tan freds com el de Finlàndia. El gust de la carn d'estruç s'assembla al de la vedella.

Descripció

L'estruç comú és l'ocell viu més gros i pesant. Els mascles fan 2,1 a 2,75 m d'alt i pesen 100 a 130 kg, mentre que les femelles fan entre 1,75 i 1,9 m d'alt i pesen entre 90 i 120 kg. Amb tot, alguns espècimens a Sud-àfrica només poden pesar entre 59,5 i 81,3 kg. Els pollets al néixer tenen plomes de color marró fosc i després de tres mesos comencen a canviar-les. Amb quatre o cinc mesos d'edat, ja fan, més o menys, la meitat de la mida d'un ocell adult, i al cap d'un any arriben a l'alçada adulta, i a partir dels 18 mesos ja pesen igual que els seus pares.

Té el coll llarg, gairebé nuu, i cobert de plomes filiformes. El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular. Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles. La pell del coll i les cuixes de la femella és de color gris rosat, mentre que la del mascle és gris o rosa depenent de subespècies.

Els estruços tenen el coll i les cames molt llargs, poden córrer en àmplies gambades fins a 65 km/h. i fer 135 kg de pes. Són aus no voladores amb un estern pla pla de quilla i adaptades a la cursa perquè han reduït a dos el nombre dels seus dits, i adaptat les seves extremitats a la cursa disminuint la superfície de contacte. A més, l'estruç està dotat d'una ungla forta i plana, arma que utilitzen els mascles en les seves baralles aparatoses nupcials. Un estruç quan es veu amenaçat, propicia terribles puntades de peu i picades.

Hàbitat

Els estruços viuen en grups i habiten, de manera natural, a les sabanes i als semideserts d'Àfrica, tant al nord com al sud de la zona tropical boscosa i al sud-oest d’Àsia.

Alimentació

Els estruços són herbívors: s'alimenten principalment d'herbes, tiges dures, llavors, flors i fruits, ocasionalment també de carronya, insectes i petits vertebrats. Engoleix pedres i altres substàncies dures per ajudar a la digestió.

Reproducció i cicle de vida

Els mascles de estruç s'aparellen amb diverses femelles durant l'època de reproducció. Els mascles remenen la terra nua perquè les femelles realitzin la posada al niu comunal, però només una, la “favorita” del mascle, duu a terme la incubació amb la seva parella. Mascle i femella nien comunitàriament: la femella, com té plomes marrons que es confonen amb els colors de la sabana, els incuba durant el dia sense ser detectada fàcilment pels seus depredadors; mentre que el mascle, de plomatge negre i blanc, es mimetitza més fàcilment a la nit, per la qual cosa els cova durant les hores de foscor. Les femelles ponen un ou cada dos dies, i la incubació dura aproximadament 45 dies. Els ous són els més grans que hi ha, equivalen a dues dotzenes d'ous de gallina i presenten una closca forta i resistent.

Tenen una expectativa de vida de 30 a 40 anys.

Subespècies

Els estruços es divideixen en cinc subespècies, que són:

• S. c. australis, de Sud-àfrica, anomenat estruç meridional. Es troba al sud dels rius Zambezi i Cunene. S'havia criat a l'altiplà subdesèrtic de Karoo, a la Província del Cap.
• S. c. camelus, de l'Àfrica del Nord, anomenat estruç de l'Àfrica del Nord o estruç de coll vermell. És la subespècie més estesa, i es troba des d'Etiòpia i el Sudan, a l'est, fins al Senegal i Mauritània, a l'oest, i, com a mínim en temps anteriors, a Egipte i el Marroc. És la subespècie més grossa; fa fins a 2,74 metres d'alçada i 154 quilograms. El coll presenta un color vermellenc i el plomatge varia segons el sexe; els mascles el tenen blanc i negre, i les femelles, gris.
• S. c. massaicus, de l'Àfrica oriental, anomenat estruç massai. Té unes plomes petites al cap, i el coll i les cuixes són de color taronja brillant. Durant l'època d'aparellament, el coll i les cuixes del mascle es tornen brillants. El seu territori està limitat al sud de Kenya, l'est de Tanzània i Etiòpia i parts meridionals de Somàlia.
• S. c. syriacus, de l'Orient Mitjà, anomenat estruç aràbic o estruç de l'Orient Mitjà. Va ser una subespècie molt comuna a la península Aràbiga, Síria i l'Iraq, però es va extingir el 1966.
• S. c. molybdophanes, de l'Etiòpia meridional, el nord-est de Kenya i Somàlia, anomenat estruç de Somàlia. El coll i les cuixes són d'un color entre gris i blau, i, durant l'època d'aparellament, el coll i les cuixes del mascle esdevenen blau brillant. Les femelles són més marrons que les femelles d'altres subespècies. Generalment viuen sols o en parella. El seu territori coincideix amb el de S. c. massaicus al nord-est de Kenya.

Les anàlisis indiquen que l'estruç somali podria ser una espècie independent (Struthio molybdophanes), però la majoria d'experts no ho consideren així. Els projectes The Tree of Life i Avibase el reconeixen com una espècie diferent de l'estruç, però la IOC i Birdlife tampoc no el reconeixen com a espècie. Des del 2008, Birdlife.com està revisant la divisió proposada. Actualment gairebé totes les classificacions el consideren una espècie diferent, seguint Miller et al. 2011.

L'estruç en la mitologia popular

Illustració de Acta Eruditorum, 1759

En la mitologia popular, l'estruç és famós perquè es diu que amaga el cap a la sorra al primer senyal de perill. D'aquest comportament, no se n'han registrat observacions, encara que se sap que els ocells posen el cap i el coll a terra per semblar més poca cosa quan s'acosta un predador. Quan se senten amenaçats, els estruços poden arribar a ferir greument l'atacant tirant coces amb les seves poderoses potes. En canvi, sí que formen associacions defensives amb remugants, en què la vista de l'estruç i l'olfacte i oïda d'aquests animals es combinen per evitar els depredadors.

Bibliografia

• Mata Oroval, X. «Bestiari Llatí Polisemàntic: un Estudi Motivacional». Universitat de València, 2015.

Enllaços externs

• https://www.rtve.es/play/videos/som-documentals/ocells-no-voladors/15985936/ Documental de rtve en català al voltant de les espècies d'ocells que han renunciat a volar, com ara els kiwis, les polles blaves i els estruços.
• [1] Fitxa, vídeo i fotografies dels estruços del bioparc de València.