Estructura d'un article científic

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'estructura d'un article científic és com s'estableix la divisió per seccions dels continguts exposats als articles científics.[1] El format d'IMRaD (Introducció, Metodologia, Resultats i Discussió, de l'anglès "Introduction, Methodology, Results and Discussion")[2] ha estat adoptat per un nombre fermament creixent de revistes acadèmiques des de la primera meitat del segle xx. L'estructura d'IMRaD ha arribat a ser l'estil dominant d'escriptura acadèmica a les ciències, més notablement a la biomedicina empírica.[3][4][5]

L'estructura IMRaD s'utilitza principalment a articles d'investigació científica experimental mentre que els que no són d'aquest tipus solen utilitzar altres esquemes d'estructura.[1]

En les ciències mèdiques s'ha establert la guia CONSORT per a informar de proves aleatoritzades.[6]

Estructura IMRaD[modifica]

  • Introducció:
En aquesta secció es justifica la necessitat del projecte d'investigació, què falta per resoldre tenint en compte allò que un mateix o altres han investigat amb anterioritat, es fa un resum de les publicacions científiques anteriors que tracten el mateix o similar tema d'investigació i s'emeten una hipòtesi i uns objectius.[7]
  • Mètodes:
En aquesta altra secció s'explica el disseny de la recerca donant una descripció detallada dels procediments seguits en la recerca.[7]
  • Resultats:
En aquesta secció es presenten els resultats lliures d'interpretacions.[8]
Molts investigadors comencen emplenant els continguts de l'article científic per aquesta secció, després escriuen la introducció i la discussió.[2]
  • Discussió:
En aquest apartat es donen interpretacions als resultats posant-los en relació, si és possible, amb resultats d'altres investigacions similars.[8] Poden afegir-se les consideracions de futures línies d'investigació, futures oportunitats de fer altres recerques, a partir del mateix article científic.[9]
Per a les ciències mèdiques Docherty i Smith proposaren una estructura per a la discussió:[10]
    • Establir els resultats principals.
    • Establir les deficiències i les capacitats de l'estudi sense donar èmfasi a cap de les dos. Si no s'establiren les deficiències tant l'editor com el potencial lector tindrien fonament per a dubtar de l'estudi.
    • Considerar les deficiències i capacitats de l'estudi en relació amb altres estudis. Es destaquen les diferències amb altres estudis i s'explica el perquè.
    • Considerar les implicacions de l'estudi.[6]
    • Determinar què queda per resoldre, establint possibilitats de noves línies d'investigació.[10]

Altres estructures[modifica]

Als articles científics de revisió s'utilitza una estructura similar a IMRaD:[11]

  • Introducció: es determinen les preguntes que es pretén contestar.
  • Metodologia: s'explica "com, amb quins criteris i quins treballs s'han seleccionat per a la revisió"
  • Desenvolupament i discussió: es mostren els detalls més destacables dels articles revisats i un resum argumentat dels resultats dels articles revisats.
  • Conclusions: es proposen noves hipòtesis.

Altres seccions[modifica]

Sol incloure's la secció "Resum" al principi. Serveis per a ajudar a decidir si llegir-se l'article sencer al potencial lector.[7] En l'àmbit de les ciències mèdiques s'ha anat presentant el resum de manera estructurada.[6]

Hi ha autors que consideren que el títol,[12][13] l'autoria,[14] els reconeixements i les referències[15][16] són parts de l'estructura.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Scientific Papers». Scitable. Nature Education. [Consulta: 4 agost 2017].
  2. 2,0 2,1 Hoogenboom; Manske, 2012, p. 514.
  3. Luciana B. Sollaci & Mauricio G. Pereira «The introduction, methods, results, and discussion (IMRAD) structure: a fifty-year survey». J Med Libr Assoc. J Med Libr Assoc. 2004 July; 92(3): 364–371, 92, 3, juliol 2004, pàg. 364–7. PMC: 442179. PMID: 15243643.
  4. Day, RA «The Origins of the Scientific Paper: The IMRAD Format». American Medical Writers Association Journal, 4, 2, 1989, pàg. 16–18 [Consulta: 17 juny 2011].
  5. Szklo, Moyses «Quality of scientific articles». Revista de Saúde Pública, 40, 2006, pàg. 30–35. DOI: 10.1590/s0034-89102006000400005 [Consulta: 17 juny 2011].
  6. 6,0 6,1 6,2 Docherty; Smith, 1999, p. 1224.
  7. 7,0 7,1 7,2 Hoogenboom; Manske, 2012, p. 515.
  8. 8,0 8,1 Hoogenboom; Manske, 2012, p. 516.
  9. Hoogenboom; Manske, 2012, p. 517.
  10. 10,0 10,1 Docherty; Smith, 1999, p. 1224-1225.
  11. Guirao-Goris, Josep Adolf; Olmedo Salas, A.; Ferrer Ferrandis, Esperanza «El artículo de revisión». Revista Iberoamericana de Enfermería Comunitaria, 1, 1, 2008, pàg. 20.
  12. Slafer, 2009, p. 125.
  13. Villagrán T.; Harris, febrer 2009, p. 72.
  14. Slafer, 2009, p. 126.
  15. Slafer, 2009, p. 130.
  16. Villagrán T.; Harris, febrer 2009, p. 75.

Bibliografia[modifica]