Club Estudiantes de La Plata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Estudiantes de La Plata)
Infotaula d'organitzacióEstudiantes
(es) Club Estudiantes de La Plata Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomLos Pincharratas, El León
Tipusclub esportiu Modifica el valor a Wikidata
Creació1905
Activitat
Instal·lació esportiva del clubEstadio Jorge Luis Hirschi (en) TradueixPartit de La Plata . 30.018  Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaJuan Sebastián Verón Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalEduardo Domínguez (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Equips
Estudiantes de La Plata (women) (en) Tradueix
EsportFutbol
LligaPrimera División A (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          vermell, blanc
Equipament esportiu
PatrocinadorDSports (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.clubestudianteslp.com.ar/
Facebook: EdelpOficial Twitter: EdelpOficial Instagram: edelpoficial Youtube: UCDAlASNeSx-hIjmZ0C4vYWg TikTok: edelpoficial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Club Estudiantes de La Plata o simplement Estudiantes és un club esportiu, destacat en futbol, de La Plata (ciutat de l'Argentina) a la Província de Buenos Aires.

Història[modifica]

El club va ser fundat el 4 d'agost de 1905 per estudiants universitaris que es van separar del Gimnasia y Esgrima de La Plata, el qual afavoria els esports d'interior en lloc del futbol.[1] La seva samarreta és vermella i blanca a franges verticals, en honor del club Alumni, equip que dominà el futbol argentí durant aquells anys, amb pantaló negre.[2]

El 25 de desembre de 1907 inaugurà el seu estadi a la Primera Avinguda. Anteriorment a l'eclosió del professionalisme guanyà el seu primer títol de lliga l'any 1913.[3] Quan l'any 1931, el professionalisme fou adoptat a l'Argentina, Estudiantes tenia una destacada alineació ofensiva formada per Lauri, Scopelli, Zozaya, Ferreyra i Guayta, coneguts com Los Profesores i que meravellà el futbol argentí durant aquells anys.[4]

El 1937 inaugurà els sistema d'enllumenat elèctric, pioner al país, que permeté que es disputessin partits nocturns.

Celebracions de la Copa Libertadores de 1969, revista El Gráfico

Durant els anys 50 destacà la presència del davanter Manuel Pellegrina, màxim golejador de la història del club amb 221 gols.[5] L'any 1967 guanyà el campionat Metropolitano, el seu primer campionat professional. Guanyà la Copa Libertadores de América entre els anys 1968 i 1970,[6] i la Copa Intercontinental de futbol de l'any 1968 en derrotar el Manchester United anglès.[7] L'any 1969, també guanyà la Copa Interamericana.

L'any 1982 guanyà un nou campionat Metropolitano i l'any següent vencé al campionat Nacional.[8] El 1994 baixà de categoria, però retornà a primera la següent temporada. Al club es formaren destacats jugadors argentins com Juan Sebastián Verón, Martín Palermo, Luciano Galletti, Bernardo Romeo, Ernesto Farias o Mariano Pavone. El seu darrer èxit arribà l'any 2006, amb Diego Simeone a la banqueta. Estudiantes guanyà el torneig Apertura després de derrotar el Boca Juniors per 2-1 en el partit de desempat pel títol del campionat.

Estadi[modifica]

Projecte del nou estadi d'Estudiantes

L'estadi Jorge Luis Hirschi, situat a la Primera Avinguda, és la seu del club. Porta el nom d'un expresident del club entre 1927 i 1932. Té una capacitat de 23.000 espectadors, tot i que inicialment en tenia per a 28.000. Fou inaugurat el 25 de desembre de 1907.

Actualment, el seu estadi es troba clausurat i està obert un litigi amb l'ajuntament per la seva reestructuració. L'any 2006 se signà un acord amb l'ajuntament per a la construcció d'un nou estadi al mateix emplaçament on està situat l'actual amb capacitat per a 20.000 espectadors, amb el compromís d'usar l'estadi Ciudad de La Plata (on actualment juga com a local) en els partits de major convocatòria. Està prevista la seva inauguració l'any 2008.

Per als partits internacionals acostuma a jugar a l'estadi del Boca Juniors, La Bombonera.

Palmarès[modifica]

Jugadors destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Perrino, María Eugenia «El turismo y el patrimonio como posibles factores de aprovechamiento para las instituciones deportivas: estudios de caso Club de Gimnasia y Esgrima La Plata y Estudiantes de La Plata» (en castellà). VII Jornadas de Turismo y Desarrollo Sostenible (La Plata, septiembre 2017), 2017.
  2. Palopoli, Eugenio; Ruggiero, Sebastián; Silber, Diego. Camisetas legendarias del fútbol argentino (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial Argentina, 2019-08-01. ISBN 978-950-28-1319-6. 
  3. Giorgis, Fausto «La cobertura periodística de la revista El Gráfico sobre la consagración del Club Estudiantes de La Plata en el Torneo Metropolitano de 1967» (en castellà). Actas de Periodismo y Comunicación, 2, 2, 2016.
  4. Alabarces, Pablo. Fútbol y patria: el fútbol y las narrativas de la nación en la Argentina (en castellà). Prometeo Libros Editorial, 2002, p. 88. ISBN 978-950-9217-21-8. 
  5. «1944. Manuel Pelegrina, el inmortal» (en castellà). El Gráfico, 15-11-2017. [Consulta: 30 abril 2023].
  6. «Hace 52 años Estudiantes de La Plata se coronaba tricampeón de América» (en castellà). tn.com.ar, 27-05-2022. [Consulta: 30 abril 2023].
  7. Parrish, Charles; Nauright, John. Soccer around the World: A Cultural Guide to the World's Favorite Sport (en anglès). ABC-CLIO, 2014-04-21. ISBN 978-1-61069-303-5. 
  8. Albarces, Pablo; Coelho, Ramón; Sanguinetti, Juan. «Treacheries and Traditions in Argentinian Football Styles: The Story of Estudiantes de La Plata». A: Richard Giulianotti, Gary Armstrong (eds). Fear and Loathing in World Football (en anglès). Berg Publishers, 2001-06, p. 252. ISBN 978-1-85973-458-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Club Estudiantes de La Plata