Exèrcit d'Alliberament Nacional (Colòmbia)
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(es) Ejército de Liberación Nacional  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | grup guerriller | ||||
| Ideologia | teologia de l'alliberament guevarisme socialisme revolucionari foquisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1964 | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Colòmbia | ||||
| Lloc web | eln-voces.net | ||||
L'Exèrcit d'Alliberament Nacional (EAN, conegut per les seves sigles castellanes ELN) és un grup guerriller de Colòmbia. Un grapat d'estudiants sota el comandament de Fabio Vázquez i Víctor Medina va organitzar en 1964 a Santander un grup guerriller, l'Exèrcit d'Alliberament nacional.
Història
[modifica]La seva primera acció important va ser la presa de Simacota el 7 de gener de 1965. El sacerdot Camilo Torres, convertit el 1964 en un polític progressista recolzat per un ampli espectre de grups socials, es va unir a la guerrilla l'octubre de 1965. La seva mort el 15 de febrer de 1966 va crear un mite. El 1973 l'organització estava acorralada a Antioquia i l'Operació Anorí duta a terme per l'Exèrcit Nacional va acabar amb la mort de tres comandants guerrillers, la destitució del seu líder Fabio Vásquez Castaño i el desmantellament de l'organització.[1]
L'ELN va renéixer sota el lideratge del sacerdot aragonès Manuel Pérez Martínez, conegut com el "capellà Pérez" (cura Pérez) va ocupar més tard el seu lloc, i va dirigir el grup des del 1973, fins a la seva mort el 14 de febrer de 1998. La bandera de l'ELN va ser des del principi vermella sobre negre, el que s'atribueix popularment a la influència de la bandera provincial del Nord de Santander, però que no sembla probable. Simplement es tractava dels colors revolucionaris popularitzats per Fidel Castro i el seu moviment "26 de Juliol".
Durant els governs d'Álvaro Uribe Vélez va establir diàlegs de pau que no van fructificar.[2]
Ha emprat nenes soldat. Aquestes han arribat a ser obligades a tindre avortaments induïts i a emprar anticonceptius.[3]
En 2025 es considera que ELN compta amb 5.000 guerrillers.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «¿Por qué la Operación Anorí representó un duro golpe para el ELN?» (en castellà). Comision de la Verdad. [Consulta: 18 agost 2025].
- ↑ Ustyanowski, Tristan. «Procesos de paz con el ELN en Colombia, una historia de fracasos» (en castellà). France 24, 20-01-2019. [Consulta: 18 agost 2025].
- ↑ García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 44. ISBN 84-934837-4-5.
- ↑ Giordano, Eduardo. «Guerra a muerte en el Catatumbo entre el ELN y las disidencias de las FARC». El Salto Diario, 05-02-2025. [Consulta: 23 febrer 2025].