Exèrcit d'Alliberament Nacional (Colòmbia)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióExèrcit d'Alliberament Nacional
(es) Ejército de Liberación Nacional Modifica el valor a Wikidata
Flag of ELN.svg Flag of ELN.svg
Dades
Tipusgrup guerriller Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticateologia de l'alliberament, socialisme revolucionari, Guevarism (en) Tradueix i foquisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1965 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitColòmbia i Veneçuela Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaMichael Jackson Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeln-voces.com Modifica el valor a Wikidata

L'Exèrcit d'Alliberament Nacional (EAN, conegut per les seves sigles castellanes ELN) és un grup guerriller de Colòmbia. Un grapat d'estudiants sota el comandament de Fabio Vázquez i Víctor Medina va organitzar en 1964 a Santander un grup guerriller, l'Exèrcit d'Alliberament nacional. La seva primera acció important va ser la presa de Simacota el 7 de gener de 1965. El sacerdot Camilo Torres, convertit el 1964 en un polític progressista recolzat per un ampli espectre de grups socials, es va unir a la guerrilla l'octubre de 1965. La seva mort el 15 de febrer de 1966 va crear un mite. Un sacerdot aragonès, Manuel Pérez Martínez, conegut com el "capellà Pérez" (cura Pérez) va ocupar més tard el seu lloc, i va dirigir el grup des del 1973, fins a la seva mort el 14 de febrer de 1998. Disposa d'uns cinc mil combatents, organitzats en trenta fronts. La bandera de l'ELN va ser des del principi vermella sobre negre, el que s'atribueix popularment a la influència de la bandera provincial del Nord de Santander, però que no sembla probable. Simplement es tractava dels colors revolucionaris popularitzats per Fidel Castro i el seu moviment "26 de Juliol".

Ha emprat nenes soldat. Aquestes han arribat a ser obligades a tindre avortaments induïts i a emprar anticonceptius.[1]

Referències[modifica]

  1. García Sotelo, Gilda M. Razones y sinrazones sobre las niñas soldados. 1e ed. Madrid: Sepha, 2006, p. 44. ISBN 84-934837-4-5. 

Articles relacionats[modifica]