Expiació limitada
L'expiació limitada (també anomenada expiació definitiva[1] o redempció particular) és una doctrina acceptada en algunes tradicions de la teologia cristiana. Està particularment associat amb la tradició del calvinisme i és un dels Cinc punts del calvinisme. La doctrina estableix que, tot i que la mort de Jesucrist és suficient per expiar els pecats de tot el món,[2] la intenció de Déu Pare era que l'expiació de la mort de Crist es desenvolupés només en els elegits, conduint-los sense falta cap a la salvació. Segons l'expiació limitada, Crist va morir només pels pecats dels elegits, i no es va proporcionar cap expiació per als reprovats.[3] Això contrasta amb la creença que la gràcia prevenient de Déu (o "gràcia habilitant") permet que tots responguin a la salvació oferta per Déu en Jesucrist Act 2:21:9 de manera que sigui la decisió de cadascú i la resposta a la gràcia de Déu la que determina si l'expiació de Crist serà efectiva per a aquesta persona. També existeix una forma modificada de la doctrina en el molinisme.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Sproul, R. C. «TULIP and Reformed Theology: Limited Atonement». Ligonier Ministries, April 8, 2017. Arxivat de l'original el August 5, 2021. [Consulta: August 5, 2021]. «Prefereixo no utilitzar el terme expiació limitada perquè és enganyós. Parlo més aviat de redempció definitiva o expiació definitiva, que comunica que Déu Pare va dissenyar l'obra de redempció específicament amb l'objectiu de proporcionar la salvació als elegits, i que Crist va morir per les seves ovelles i va donar la seva vida per aquells que el Pare li havia donat.»
- ↑ «Canons of Dort». Arxivat de l'original el 2012-09-19.
- ↑ «Canons of Dort». Arxivat de l'original el 2012-09-19.
- ↑ Lashley, James Douglas. Calvinism, Arminianism, or Another Option: A Hubmaierian/Molinist View of Soteriology, 2013-05-22. ISBN 978-1490323961.