Vés al contingut

Fúria (lepidòpter)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFúria
Erynnis tages Modifica el valor a Wikidata

Imago a The Burren, Comtat de Clare, Irlanda  
Dades
Hoste
Estat de conservació
Risc mínim
UICN174295 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaHesperiidae
TribuErynnini
GènereErynnis
EspècieErynnis tages Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)

La fúria (Erynnis tages)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.

Distribució

[modifica]

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 62°N a Escandinàvia i Estònia. També present a l'Àsia des de Turquia fins a l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i Corfú, mentre que es troba a gran part de les illes Britàniques, excepte parts d'Irlanda i d'Escòcia. També es troba a les illes bàltiques de Gotland i Öland.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, excepte l'extrem sud-oest, d'on és absent, i la part central, on és escassa. A Catalunya ocupa gran part del territori, tot i que és més escassa o absent a la Depressió Central i a la franja litoral.[5]

Descripció

[modifica]

Envergadura alar d'entre 25 i 27 mm.[6] Sense dimorfisme sexual, a excepció de la presència, en els mascles, d'un plec costal a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior amb fons bru i gris de diferents tonalitats i formant diverses bandes, així com una sèrie de petites taques blanques prop del marge. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb una sèrie marginal de punts blancs i, a vegades, una altra sèrie de punts blancs a la part interior de la primera, tot i que més esvaïts. Les fímbries de l'ala anterior estan formades per una alternança de gris i bru, mentre que a l'ala posterior són uniformes de color bru. Revers d'ambdues ales d'un color bru més pàl·lid que l'anvers, uniforme, i amb presència de dues sèries, marginal i submarginal, de punts blancs.[5]

Hàbitat

[modifica]

Llocs oberts ben assolellats, com ara pastures seques, prats, aclarides de boscos, erms o conreus herbacis.[6][5] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2000 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de diverses fabàcies, sobretot desferracavalls (Hippocrepis comosa), però també espècies del gènere Lotus, com ara el lot corniculat (L. corniculatus) o el lot d’aiguamoll (L. pedunculatus).[6]

Període de vol i hibernació

[modifica]

Vola en diverses generacions, en funció de la localitat, l'altitud i la temporada. Al centre i nord d'Europa vola en una generació entre finals d'abril i mitjans de juny, mentre que al sud d'Europa pot volar en dues generacions, la primera entre principi d'abril i principi de juny, i la segona entre finals de juny i finals d'agost. En anys favorables, també hi pot haver una segona generació al nord d'Europa.[4] Hiverna com a eruga.[6]

Comportament i particularitats biològiques

[modifica]

Les femelles ponen els ous de forma individual a la part superior de les fulles de la seva planta nutrícia. Les erugues es construeixen una estructura a partir de fulles i seda, dins de la qual s'alimenten, passen l'hivern i on es produeix la crisalidació.[4]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Fúria (lepidòpter)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  2. «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 14 agost 2024].
  3. «Erynnis tages» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 14 agost 2024].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4. 
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0. 
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Asturnatura (castellà)
  • Biodiversidad Virtual (castellà)
  • European Butterflies (anglès)