Facoemulsificació

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula intervencióPhacoemulsification
Cataract surgery.jpg
Operació de cataractes utilitzant una sonda de facoemulsificació (a la mà dreta) i un "chopper" (a la mà esquerra), realitzada amb microscopi quirúrgic en un centre Mèdic de la U.S. Navy.
CIM-9-MC13.41
MeSHD018918 Modifica el valor a Wikidata

La facoemulsificació és una tècnica microcirúrgica utilitzada per a l'operació de cataractes. A través d'una petitat obertura quirúrgica, la lent de l'ull tèrbol es fragmenta per ultrasò i s'aspira.[1] Després generalment és reemplaçat per una lent intraocular artificial.[2] Va ser desenvolupada des de 1965 per Charles Kelman i s'aplica en humans des de 1967.[3]

Passos[modifica]

Aquesta tècnica consta dels següents passos:

  1. Entrada a l'ull : que es fa mitjançant d'una petita incisió de tipus auto-cicatritzant (la majoria de les vegades no necessita sutures) que posseeix un diàmetre de 2,8 a 3,2 mm. Sestan desenvolupant tècniques de facoemulsificació mitjançant incisions menors (1.5mm./2.0mm.)
  2. Obertura de la càpsula del cristal·lí : la membrana externa, la càpsula que envolta el cristal·lí és oberta acuradament per la seva faç anterior. Després, a través d'aquesta obertura i dins d'aquesta «bossa capsular» es realitzarà la fragmentació i aspiració del cristal·lí tèrbol.
  3. Facoemulsificació : es realitza amb una sonda ultrasònica equipada amb una agulla buida de titani de 0,9 mm de diàmetre, que vibra longitudinalment de darrere cap endavant entre 30.000 a 60.000 vegades per segon (30 a 60 kHz), actuant, així, com un cisell o escarpra sobre el cristal·lí fragmentat en partícules que són aspirades alhora pel conducte de la sonda d'ultrasons.
  4. Col·locació de la lent intraocular: es pot introduir una lent intraocular plegable que es desplega dins de la càpsula. L'operació no necessita cap sutura.

Cura postoperatòria[modifica]

El postoperatori de la cirurgia de cataracta és pràcticament indolor i el pacient sol notar poques molèsties (sequedat ocular, sensació de sorra a l'ull, enlluernament...), que remeten als pocs dies. Durant una setmana s'ha d'evitar esforços majors, dormir d'esquena (o de l'altre costat de l'ull operat. La major cura serà l'higiene normal i no fregar-se els ulls, a més de seguir el tractament i els controls indicats per l'oftalmòleg. Les tasques laborals d'escriptori, es podran reprendre al cap d'una setmana amb una lent provisional per a la lectura. Certes activitats esportives es podran practicar a partir dels dues setmanes. L'ús d'ulleres solar a l'exterior es recomana sempre que molesti la llum durant el període de recuperació.[4]

La millora visual és notable des del primer dia. La majoria poden realitzar les seves activitats normals de visió llunyana ulleres, però per poder llegir, hauran d'utilitzar ulleres, i possiblement, d'alguna graduació baixa per a veure detalls a la llunyania. És preferible esperar unes setmanes fins que l'ull s'hagi estabilitzat abans de fer fer noves ulleres.

Avantatges[modifica]

La tècnica de la facoemulsificació no és dolorosa ni durant, ni després de l'operació. Aquesta cirurgia pot realitzar-se en ambulatori i amb anestèsia local amb col·liri anestètic (el més utilitzat són gotes de lidocaïna). Només en casos molt excepcionals, amb pacients molt nerviosos o nens que mouen massa, cal una anestèsia general. La rehabilitació visual és ràpid i no cal interrompre durant gaire temps les activitats quotidianes. El risc d'inflamació ocular i astigmatisme postoperatori és menor.[cal citació]

Riscos[modifica]

La facoemulsificació és una de les tècniques quirúrgiques més segures i precises de l'oftalmologia moderna, però com a qualsevol cirurgia sempre existeixen riscos, encara que aquests són mínims. La complicació més freqüent és la opacificació de la càpsula posterior, que es resol mitjançant una capsulotomia posterior amb tècnica làser.[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Facoemulsificació». Diccionari d'oftalmologia. TERMCAT. [Consulta: 5 agost 2019].
  2. «Kataraktoperation» (pdf) (en alemany) p. 11. Institut für angewandte Qualitätsförderung und Forschung im Gesundheitswesen, 2010.
  3. «La cirurgia de la cataracta i els seus protagonistes». Institut de Microcirúrgia Ocular, 23-03-2011. [Consulta: 5 agost 2019].
  4. «Cirurgia de cataracta». Institut de Microcirúrgia Ocular, 22-10-2014. [Consulta: 5 agost 2019].

Vegeu també[modifica]