Felip Guillem d'Orange-Nassau

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFelip Guillem d'Orange-Nassau
Michiel Jansz van Mierevelt - Filips Willem prins van Oranje.jpg
Felip Guillem II per Michiel Jansz. van Mierevelt).
Biografia
Naixement 19 de desembre de 1554
Buren
Mort 20 de febrer de 1618(1618-02-20) (als 63 anys)
Brussel·les
Lloc d'enterrament Església catòlica de Diest 
  Príncep d'Orange
14 de maig de 1584 – 20 de febrer de 1618
Dades personals
Religió Catolicisme
Educació Universitat Catòlica de Lovaina
Universitat d'Alcalá de Henares
Activitat
Ocupació Polític
Altres
Títol Príncep d'Orange
Família Casa d'Orange-Nassau
Cònjuge Eleonor de Borbó
Pares Guillem I d'Orange-NassauAnna d'Egmond
Germans Elisabet d'Orange-Nassau, Emília Secunda d'Orange-Nassau, Emília d'Orange-Nassau, Catarina Bèlgica d'Orange-Nassau, Carlota Flandrina d'Orange-Nassau, Carlota Brabantina d'Orange-Nassau, Maria de Nassau, Anna de Nassau, Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau, Maurici de Nassau, Justí de Nassau, Frederic Enric d'Orange-Nassau i Maria d’Orange-Nassau
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Felip Guillem d'Orange-Nassau (Buren, 19 de desembre de 1554 - Brussel·les, 20 de febrer de 1618) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau i d'Anna d'Egmond -la seva primera esposa-. Es va convertir en Príncep d'Orange el 1584 i Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 1599.

Biografia[modifica]

Quan el seu pare Guillem el Taciturn va ignorar la citació del duc de Alba Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, per regressar a Brussel·les, van quedar a Alemanya, Felip Guillem, un noi de 13 anys, que estava estudiant a la Universitat Catòlica de Lovaina de Brabant. Va ser detingut al febrer de 1568, i portat a Espanya com a ostatge, però sobretot per ser criat com un bon catòlic i súbdit lleial. Mai no tornaria a veure el seu pare, i la seva mare havia mort l'any 1558.

A Espanya, va continuar els seus estudis a la Universitat d'Alcalá de Henares. Va romandre fins al 1596, quan va regressar als Països Baixos. Es va interessar en les Províncies Unides dels Països Baixos que va defensar vigorosament amb la seva germana, Maria de Nassau, en contra el seu germanastre Maurici de Nassau que va disputar amb el seu germà el dret a la baronia i la ciutat de Breda.

El 1606 Felip Guillem va ser reconegut als Països Baixos com Senyor de Breda i Steenbergen, i el seu dret a nomenar magistrats va ser també reconegut, amb la condició que mantingués la «Unió i la religió de la República». Ell degudament va fer la seva entrada cerimonial a la ciutat de Breda, al juliol de 1610 i des d'aleshores fins a la seva mort, va nomenar regularment els magistrats en el seu senyoriu. Encara que va instaurar serveis catòlics al castell de Breda, no va tractar de desafiar el predomini del protestantisme calvinista a la ciutat. Va tenir una diferència amb els Estats Generals el 1613, quan es va anul·lar el nomenament d'una «doctrina catòlica». Ell havia de cooperar amb el governador militar a Breda, el seu germanastre il·legítim Justí de Nassau, incondicionalment lleial als Estats Generals. El 1596, a Fontainebleau, Felip Guillem es va casar amb Elionor de Borbó-Condé, filla d'Enric I de Borbó-Condé i cosí del rei Enric IV de França, però va morir el 1618 sense fills. Per tant, Maurici de Nassau va poder heretar el títol de Príncep d'Orange.

Com Senyor de Diest i un catòlic piadós en el moment de la seva mort, Felip Guillem va ordenar que l'església parroquial de Saint Sulpice a la mateixa ciutat, celebrarà un cop a l'any una missa fúnebre per la seva ànima. Diest és també el lloc de la seva sepultura a l'Església catòlica. Diest és coneguda com la «Ciutat d'Orange», i Felip Guillem com "el príncep Catòlic d'Orange», perquè el seu pare el'any 1573 - al cap de la rebel·lió holandesa - s'havia convertit en un calvinista protestant en lloc d'un catòlic com l'ho havia estat abans.[1]

Referències[modifica]

  1. Israel, 1998, p. 298-300.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felip Guillem d'Orange-Nassau Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Israel, Jonathan. The Dutch Republic: its rise, greatness, and fall, 1477 - 1806 (en anglèss). Oxford: Clarendon Press, 1998. ISBN 0-19-820734-4.