Frederic Enric d'Orange-Nassau

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrederic Enric d'Orange-Nassau
Frederik Hendrik by Michiel Jansz van Mierevelt.jpg
Frederic Enric retrat per Michiel Jansz van Mierevelt.
 Príncep d'Orange
1625 – 1647
 Stadtholder de les Províncies Unides
1625 – 1647
Dades biogràfiques
Naixement 29 de gener de 1584
Delft
Mort 14 de març de 1647(1647-03-14) (als 63 anys)
La Haia
Sepultura Nieuwe Kerk, Països Baixos Països Baixos 
Activitat professional
Ocupació Polític i oficial
Dades familiars
Dinastia Casa d'Orange-Nassau
Cònjuge Amàlia de Solms-Braunfels
Fills
Pares Guillem I d'Orange-NassauLluïsa de Coligny
Germans
Parents
Modifica dades a Wikidata

Frederic Enric d'Orange-Nassau ( Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

En perdre el seu pare molt petit -tenia 5 mesos de vida-, havia rebut de la seva mare una educació curosa; el seu germanastre Maurici de Nassau li va proporcionar la millor formació militar que pogués rebre's a Europa. Frederic Enric va ser millor diplomàtic i polític que el seu germà, i des del punt de vista militar, la seva habilitat en conquerir ciutats el va fer famós a tota Europa.

Política[modifica]

A la mort de Maurice el 1625 sense descendència legítima, Frederic Enric el va succeir en les seves dignitats i finques, i també en els stadtholders de les cinc províncies d'Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gueldre, i en els llocs importants de capità i almirall general de la Unió. El 1627, Frederic Enric va conquerir la fortalesa de Groenlo; dos anys després 1629 en un setge dirigit magistralment, la plaça de 's-Hertogenbosch, considerada inexpugnable, -i a la qual tantes vegades el seu germà, havia posat setge i mai no la va poder prendre-. El 1631 conqueria Maastricht, Breda el 1637, i d'Hulst el 1645. Durant la major part de la seva administració l'aliança amb França contra Espanya havia estat l'eix de la política exterior de Frederic Enric, però en els seus últims anys va sacrificar l'aliança francesa en nom de concloure una pau separada amb Espanya, de manera que les Províncies Unides van obtenir a partir d'aquest poder tots els avantatges que havien estat cercant durant vuitanta anys.[1]

Matrimoni i fills[modifica]

Frederic Enric, la seva esposa Amàlia de Solms-Braunfels i les seves tres filles menors, pintura realitzada per Gerard van Honthorst.

Es va casar amb Amàlia de Solms-Braunfels. D'aquesta unió van néixer nou fills:

Mort[modifica]

Frederic Enric va morir el 14 de març 1647 a La Haia. Va deixar una esposa, un fill Guillem II, príncep d'Orange, quatre filles i un fill il·legítim Frederick Nassau de Zuylenstein.

A la seva mort, va ser enterrat amb gran pompa al costat del seu pare i germà a Delft. El tractat de Munster, donant fi a la llarga lluita entre els holandesos i els espanyols, no va ser signat realment fins al 30 de gener de 1648, la malaltia i la mort de l'estatúder va causar un retard en les negociacions. Frederic Enric va deixar un relat de les seves campanyes en el seu Mémoires de Frédéric Henri (Amsterdam, 1743). See Cambridge Mod. Hist. vol. iv. chap. 24.

El seguici fúnebre de Frederic Enric, gravat en color, 225 mm × 565 mm

Referències[modifica]

  1. Israel, 1998, p. 506-545.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Frederic Enric d'Orange-Nassau Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Israel, Jonathan I. The Dutch Republic: Its Rise, Greatness, and Fall 1477-1806, 1998.