Vés al contingut

Felipe Berriozábal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFelipe Berriozábal

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 agost 1827 Modifica el valor a Wikidata
Zacatecas (Mèxic) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 gener 1900 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón de Dolores (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llista de governadors de Michoacán
Diputat a la Cambra de Diputats de Mèxic
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Ciutat de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, polític, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1849 - 1900
PartitPartit Liberal de Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatExèrcit de Mèxic
Rang militarMinistre de Guerra i Marina. General de divisió
ConflictePrimera intervenció estatunidenca a Mèxic
Guerra de Reforma
Segona intervenció francesa a Mèxic
Altres ocupacionsEnginyer, militar, polític
Sepulcre de Felipe Berriozábal a la Rotonda de las Personas Ilustres

Felipe Berriozábal (Zacatecas, estat de Zacatecas, Mèxic, 23 d'agost de 1827 - ibíd., 8 de gener de 1900), va ser un polític mexicà, militar liberal i enginyer de professió. Va participar en la Guerra de Reforma i va formar part dels governs de Benito Juárez i Porfirio Díaz.

Primers anys

[modifica]

Va realitzar els seus estudis professionals a l'Escola Nacional d'Enginyers, els quals va haver d'interrompre el 1847 per combatre la intervenció nord-americana a Mèxic. El 1849 es va graduar com a enginyer i va realitzar el projecte hidràulic de canalització del riu Lerma. Durant la Revolució d'Ayutla va participar amb els liberals, sota les ordres del general Plutarco González. Durant la Guerra de Reforma, el general Santos Degollado el va nomenar coronel de cavalleria auxiliar i més tard va ascendir a general de brigada.

Durant la Guerra de Reforma, Berriozábal va participar en la batalla de Salamanca, en la batalla de Tacubaya i en els enfrontaments de Temascaltepec i Yuriria. Va actuar sota les ordres del general Ignacio Zaragoza en enfrontar-se i derrotar Leonardo Márquez a les Lomas de Calderón, però va ser empresonat per Miguel Miramón el desembre de 1860.[1]

El 1862 va participar en la defensa del convent de San Agustín, a la batalla de Las Cumbres i a la batalla de Puebla. El 1863 va ser fet presoner pels francesos, però va aconseguir escapolir-se i s'uní al president Benito Juárez, qui el va designar el 1865 ministre de guerra.

Carrera política

[modifica]

El 1865 Berriozábal va ser nomenat secretari de guerra durant el govern de Benito Juárez. Va ser governador de l'estat de Mèxic i Michoacán, i a finals del segle xix va ser nomenat ministre de governació pel president Porfirio Díaz. Finalment, va ocupar el 1896 la cartera de ministre de guerra i marina.[2] Va morir el 9 de gener de 1900; les seves restes descansen a la Rotonda de las Personas Ilustres.[1] En el seu honor, el seu cognom va ser donat al municipi de Coacalco de Berriozábal, a l'estat de Mèxic.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Rotonda de las personas ilustres» (en castellà). Segob. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 maig 2013].
  2. Peñaloza García, Inocente Op.cit. p.28-29 (en castellà)

Bibliografia

[modifica]
  • Peñaloza García, Inocente. ¿Quiénes fueron los institutences?: apuntes biográficos de 60 personajes del Instituto Científico y Literario del Estado de México (en castellà). México: Universidad Autónoma del Estado de México, 2000. ISBN 978-968-835-528-2.