Intervenció nord-americana a Mèxic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Intervenció Nord-americana a Mèxic
Presa de la ciutat de Mèxic
Presa de la ciutat de Mèxic
Dates 18461848
Escenari Mèxic
Resultat Victòria dels Estats Units
Bàndols
Estats Units d'Amèrica   Estats Units   Mèxic   Mèxic  
Comandants
Estats Units d'Amèrica Zachary Taylor
Estats Units d'Amèrica Winfield Scott
Estats Units d'Amèrica Stephen W. Kearny
Mèxic Antonio López
Mèxic Mariano Arista
Mèxic Pedro de Ampudia
Mèxic José Maria Flores
Forces
60.000 40.000
Baixes
13.000 25.000 (estimat)

La intervenció nord-americana a Mèxic és el període de la història de Mèxic que comença amb el conflicte armat entre els Estats Units i Mèxic el 1846 i 1847 i la breu ocupació subsegüent del país fins a la firma del Tractat de Guadalupe-Hidalgo el 1848.

Antecedents històrics[modifica | modifica el codi]

Expansionisme nord-americà[modifica | modifica el codi]

Des del començament del segle XIX els Estats Units havien adoptat una doctrina expansionista territorial, coneguda com el "Destí Manifest". Després de la compra de la Louisiana de França, les pressions expansionistes van forçar a la Nova Espanya (Mèxic encara no era independent) a iniciar negociacions amb Washington per tal de determinar els límits fronterers entre els dos països. Amb aquest tractat, i amb la intenció d'aturar l'expansió i les pretensions nord-americanes sobre territori mexicà, Espanya va cedir la Florida.

El 1821, Mèxic va assolir la independència d'Espanya, però és el 1823 que el govern estatunidenc reconeix oficialment a Mèxic com a nació independent, i va enviar a Joel Robert Poinsett com a representant per a signar un tractat d'amistat i comerç i de límits territorials. Els Estats Units van mostrar la seva intenció d'annexar l'estat mexicà de Texas que Mèxic va rebutjar. Però, per altra banda, els anys subsegüents Mèxic va permetre la immigració de nord-americans a Texas per a poblar les àrees deshabitades i promoure el desenvolupament agrícola sempre que els immigrants respectessin les lleis del país, jurassin lleialtat a la nació i fossin catòlics.

Independència de Texas[modifica | modifica el codi]

Article principal: Revolució texana

Des de 1824, Mèxic es va conformar com una federació d'estats amb lleis i governs autònoms units sota un govern federal. Un dels estats de la federació era l'estat de Coahuila i Texas. El 1833 el districte de Béxar, un dels tres districtes que formaven l'estat, es va escindir d'aquest per a formar l'estat de Texas com a nou estat de la federació mexicana. La frontera natural de l'estat era el Riu Nueces que el separava del territori federal de Santa Fe de Nou Mèxic a l'est i l'estat de Coahuila al sud.

Quan Antonio López de Santa Anna es va convertir en president, amb tendències conservadores, va limitar l'autonomia dels estats, per tal de formar un govern centralista. Diversos estats van respondre amb insurreccions, entre ells, l'estat de Texas. Els residents nord-americans, però, van aprofitar les demandes per autonomia per declarar-ne la independència, i amb el suport d'altres militars nord-americans, com ara Samuel Houston, van derrotar l'exèrcit de Santa Anna, el qual va ser obligat a signar l'acta d'independència de Texas el 1836, sempre que aquest no s'annexés als Estats Units. Encara així, el Congrés de Mèxic no va reconèixer el tractat signat per Santa Anna, atès que ho va fer per salvar la seva vida i no en nom del govern mexicà. Alguns historiadors afirmen que el Congrés pensava que l'estat es reintegraria a la federació mexicana en el futur com seria el cas de la República de Yucatán.

Els límits de la nova República de Texas eren confusos. Encara que la frontera natural del districte de Béxar era el Riu Nueces, l'acta d'independència de Texas posava el Río Bravo (molt més al sud i a l'oest) com a frontera natural, disputant així una gran extensió de territori amb Nou Mèxic i Coahuila.

Annexió de Texas i el problema dels límits[modifica | modifica el codi]

Els Estats Units, encara motivats per l'expansionisme, van oferir comprar territori mexicà, des de Nou Mèxic cap a Califòrnia, principalment per obtenir el port de San Francisco, la porta a l'oceà Pacífic. Els mexicans van rebutjar l'oferta contundentment. A més, el 1845, Texas va ser annexat a la federació nord-americana, la qual cosa va provocar la ruptura oficial en les relacions entre els dos països, atès que Mèxic havia condicionat la independència de Texas a la no-adhesió de l'estat a la federació americana. La confusió quant als límits territorials va ser el catalitzador de la guerra. Els nord-americans consideraven el Río Bravo com el límit natural amb Mèxic, mentre que les autoritats mexicanes encara consideraven el riu Nueces com la frontera natural des del temps de l'escissió de Texas de l'estat de Coahuila. El president nord-americà, James K. Polk, motivat encara per l'expansionisme, es va aprofitar d'aquesta situació per a prendre els territoris mexicans violentament si Mèxic no acceptava vendre'ls als Estats Units.

Polk va ordenar al general Zachary Taylor que enviés les tropes al sud del Nueces cap al Río Bravo i que comencés la construcció del Fort Brown. Polk esperava així provocar a les tropes mexicanes sobre el que aquestes considerarien llur territori, i iniciar la guerra, però les tropes mexicanes no van atacar-los. Desesperat, Polk va informar al seu gabinet llavors que proposava declarar la guerra a Mèxic perquè no havia realitzat alguns pagaments als ciutadans nord-americans que s'havien establert a Califòrnia. El pretext era molt dèbil: dos membres del gabinet van dir que haurien d'esperar que Mèxic respongués a la provocació.

Finalment, els mexicans van respondre a la invasió: el 25 d'abril de 1846, la cavalleria mexicana va atacar a l'exèrcit nord-americà al voltant del Río Bravo a prop el nou Fort Brown. Després de les batalles de Palo Alto i Resaca de la Palma, el president Polk va sol·licitar l'aprovació del Congrés nord-americà per declarar la guerra, anunciant que els "mexicans han envaït el nostre territori i vessat sang americana sobre terra americana". El Congrés nord-americà va declarar la guerra el 13 de maig de 1846. Cal esmentar que els estats del Nord i el partit dels membres del partit dels Whigs s'hi oposaven, mentre que els estats del sud i els demòcrates hi estaven a favor. Mèxic va declarar la guerra oficialment el 24 de maig.

La guerra[modifica | modifica el codi]

Les campanyes durant la guerra

Després de la declaració de guerra, les forces nord-americanes van envair el territori mexicà per diversos fronts. A la zona del Pacífic, la marina estatunidenca va enviar John D. Sloat a l'estat de Califòrnia, i el va declarar territori nord-americà, per tal d'evitar que "els britànics l'ocupessin". Es va aliar amb immigrants britànics i nord-americans que ja s'hi havien establert. Mentrestant, les tropes encapçalades per Stephen W. Kearny van ocupar la ciutat de Santa Fe,[1] i després va enviar reforços a Califòrnia, ja que les tropes de Sloat estaven sofrint revessos, i van prendre les ciutats de San Diego i Los Angeles.

Les forces principals, dirigides per Zachary Taylor, van marxar del Río Bravo cap al centre de Mèxic i van guanyar la batalla de Monterrey, el setembre de 1846.[2] El president Antonio López de Santa Anna va dirigir les tropes mexicanes personalment cap al nord, però va ser derrotat en la batalla de Buena Vista el 22 de febrer de 1847.[3] Mentrestant, en lloc d'enviar reforços a l'exèrcit de Taylor, el president nord-americà Polk va enviar un segon grup armat sota el general Winfield Scott el març del 1847, transportat per via marítima al Port de Veracruz per iniciar un segon front d'invasió cap a la capital mexicana. Scott va guanyar la batalla de Veracruz,[4] i va marxar cap a la ciutat de Mèxic, on va guanyar les batalles de Cerro Gordo[5] i de Chapultepec[6] i va ocupar finalment la capital mexicana. La batalla de Chapultepec, aleshores el centre militar del país, va ser la més famosa, ja que d'acord a la tradició hi van lluitar 13 nens cadets, coneguts com a niños héroes, "nens herois", defensant la bandera de Mèxic fins a la mort.

Fi de la guerra[modifica | modifica el codi]

Cessions mexicanes al final de la guerra
Article principal: Tractat de Guadalupe-Hidalgo

La guerra va acabar oficialment el 2 de febrer, 1848, amb el Tractat de Guadalupe-Hidalgo. En aquest tractat Mèxic era obligat a renunciar a Texas (que encara reclamava) i a més a cedir els territoris de Califòrnia, Nevada, Utah, Colorado, Arizona, Nou Mèxic i part de l'actual estat de Wyoming.[7] El tractat va causar divisió al Senat. El partit dels Whigs que s'oposaven a l'esclavatge i a la guerra amb Mèxic (de fet, havien estat anomenats el Whigs mexicans o els Whigs de la consciència), amenaçaven d'eliminar el suport econòmic a l'exèrcit combatent. Per altra banda, els expansionistes, sota el Destí Manifest, volien prendre tot el territori mexicà. El tractat, per tant, oferia una alternativa intermèdia, i va ser aprovat amb 38 vots a favor i 14 en contra. En compensació pels costos de la guerra i com a pagament per la "compra" dels territoris Mèxic rebia $18.250.000 dòlars nord-americans.

Conseqüències de la guerra[modifica | modifica el codi]

En comparació amb altres guerres, aquesta guerra va ser petita en termes del nombre de soldats ferits i morts en combat. No obstant això, les conseqüències van ser molt majors. Per als Estats Units la guerra havia estat el camp d'aprenentatge per la més sagnant Guerra Civil que haurien de lliurar la següent dècada. La incorporació de més territori, en un país dividit en les seves conviccions quant a l'esclavatge, va dividir al Congrés, la secció liberal del qual no volia més estats esclaus per a la federació.

Per altra banda, la guerra va representar el punt radical de canvi en les relacions dels Estats Units amb Mèxic i la resta de Llatinoamèrica. Abans de la guerra, els països llatinoamericans veien als Estats Units amigablement, ja que llurs ideals de llibertat s'havien inspiriat en la seva constitució i la seva guerra d'independència. Després de la guerra, però, els Estats Units eren temuts com el "Colós del Nord", avars i poc fidedignes que podien prendre tot llur territori violentament.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fredriksen, John C. The United States Army: A Chronology, 1775 to the Present (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.113. ISBN 1598843443. 
  2. Chris Dishman, "Street Fight in Monterrey," Military Heritage Magazine, August 2009\.
  3. Stacy, Lee. Mexico And The United States (en anglès). Marshall Cavendish, 2002, p.110. ISBN 0761474021. 
  4. Lookingbill, Brad D. American Military History: A Documentary Reader (en anglès). John Wiley & Sons, 2010, p. 122. ISBN 1405190523. 
  5. Conway, Christopher B. The U.S.-Mexican War (en anglès). Hackett Publishing, 2010, p. 87. ISBN 1603843477. 
  6. Mexico And The United States (en anglès). Marshall Cavendish, 2002, p. 590. ISBN 0761474021. 
  7. «Treaty of Guadalupe Hidalgo». www.ourdocuments.gov. [Consulta: 27 de juny].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Intervenció nord-americana a Mèxic