Incident de Thornton
| Guerra mexicana-estatunidenca Campanya de Texas | |||
|---|---|---|---|
 Ranxo de Carricitos | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 25 d'abril de 1846 | ||
| Coordenades | 26° 03′ 43″ N, 97° 47′ 03″ O / 26.0619°N,97.7842°O | ||
| Lloc | Prop de Brownsville, Texas | ||
| Resultat | Victòria dels mexicans | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
L'Incident de Thornton, també conegut com l'escaramussa de Thornton, la derrota de Thornton, o Ranxo Carricitos va ser una lluita, que va ocórrer el 25 d'abril de 1846, entre les forces militars dels Estats Units i Mèxic a 20 milles (32 km), riu amunt cap a l'oest, del campament de Zachary Taylor, al costat del Río Grande.[1]
La força mexicana, molt més gran, va derrotar per complet als estatunidencs a l'inici de les hostilitats, i va ser la principal justificació perquè el president James K. Polk demanés al Congrés dels Estats Units que declararés la guerra a Mèxic.[1]
Antecedents[modifica]
Després de l'annexió de Texas pels Estats Units, tant els Estats Units com Mèxic van reclamar la zona entre el riu Nueces i el Río Grande.[2] La tensió entre els dos governs anava augmentant cada dia; el congrés de Mèxic no va ratificar el Tractat de Velasco i els estatunidencs van enviar tropes per a protegir Texas.
A principis de 1846, Polk va ordenar a l'Exèrcit d'Ocupació de Taylor que es dirigís fins a Río Grande, poc després que el president mexicà Mariano Paredes declarés en el seu discurs inaugural que mantindria la integritat del territori mexicà fins al riu Sabine.[3] Encara que formalment Estats Units no havia declarat la guerra, les seves forces navals ja bloquejaven la desembocadura del riu Nueces i del Río Grande. El president James K. Polk només necessitava qualsevol pretext per a justificar la guerra.
El general Pedro Ampudia va enviar a Zachary Taylor una nota urgent, on al final del text deia:
Li sol·licito de la manera més àmplia i en el terme urgent de 24 hores, que desintegri el seu campament i torni a la riba est del riu Nueces mentre que els nostres governs regulen la qüestió inconclusa en relació a Texas. Si vostè insisteix que no es el territori propietat del departament de Tamaulipas, d'això resultarà que les armes i només les armes resoldran aquesta situació. Si aquest fos el cas li asseguro que acceptaríem la guerra que tan injustament ha estat provocada per vostès.
Pocs dies després, el 4 d'abril, el general Mariano Arista va assumir el comandament de la Divisió del Nord.
Finalment, el 23 d'abril, veient que l'annexió de Texas era no només un fet consumat sinó que els Estats Units també estava ocupant il·legalment territori de Tamaulipas, el president Paredes envia a l'exèrcit a desallotjar-los.
Yo anuncio solemnemente que no declaro la guerra contra el gobierno de los Estados Unidos porque corresponde al congreso augusto de la nación, y no al poder ejecutivo, decidir definitivamente cuál reparación debe ser la exacta para estas injurias. Pero la defensa del territorio mexicano que ha sido invadido por las tropas de Estados Unidos es una necesidad urgente y mi responsabilidad, ante la nación, sería inmensa si yo no ordenara la repulsa de fuerzas que están actuando como enemigas y así lo he ordenado. A partir de esta fecha comienza la guerra defensiva y cada punto de nuestro territorio que haya sido invadido o atacado será defendido por la fuerza.Jo anuncio solemnement que no declaro la guerra contra el govern dels Estats Units perquè correspon al congrés august de la nació, i no al poder executiu, decidir definitivament quina reparació ha de ser l'exacta per a aquestes injúries. Però la defensa del territori mexicà que ha estat envaït per les tropes dels Estats Units és una necessitat urgent i la meva responsabilitat, davant la nació, seria immensa si jo no ordenés la repulsa de forces que estan actuant com a enemigues i així ho he ordenat. A partir d'aquesta data comença la guerra defensiva i cada punt del nostre territori que hagi estat envaït o atacat serà defensat per la força.
Les forces de Paredes van arribar a Matamoros el 24 d'abril, on va reunir una força de prop de 5000 homes en total, i va notificar a Taylor que les hostilitats havien començat.[4] Immediatament, Aresta va ordenar al general Anastasio Torrejón de creuar Río Grande a 14 milles (23 km) aigües amunt de La Palangana.[1]
Batalla[modifica]
El 24 d'abril, Taylor va rebre dos informes de mexicans que creuaven el Río Grande; el primer encreuament més avall del seu campament i un altre un encreuament riu amunt.[1] Taylor va ordenar al capità Croghan Ker d'investigar riu avall i al capità Seth B. Thornton, amb dues companyies de cavalleria, investigar riu amunt.[1]
Ker no va trobar res, però Thornton va ser emboscat. Amb l'assessorament d'un guia local, va investigar una hisenda abandonada i va descobrir un petit cos d'infanteria de mexicans al cim d'un turó. Immediatament va carregar sobre ells, però el cos principal d'uns 2.000 soldats mexicans estaven a l'altra banda del turó. Els 80 estatunidencs van ser ràpidament aclaparats pels homes de Torrejón, donant com a resultat la captura dels que no van morir immediatament.[1]
Un guia de Thornton va portar notícies de les hostilitats a Taylor, i va ser seguit per un carro de Torrejón que contenia sis ferits que van indicar que Torrejón no podia tenir cura d'ells.[1]
Conseqüències[modifica]
En la ferotge trobada van morir 11 dels homes de Thornton i van ser ferits 6, mentre que la resta van ser fets presoners (incloent el capità Thornton i el seu segon al comandament, el capità William J. Hardee).[1] Les baixes mexicanes són desconegudes. Torrejón va continuar per la carretera Matamoros-Port Isabel i va sorprendre a Samuel H. Walker, Ranger de Texas, el 28 d'abril, abans de continuar cap a El Longoreño per a unir-se amb la força principal de l'exèrcit mexicà.[1]
Van seguir aquesta batalla la batalla de Palo Alto i la batalla de Resaca de la Palma. Arista i Taylor van acordar un intercanvi de presoners, que va donar com a resultat l'alliberament de Thornton, Hardee i dels seus homes.[5] Thornton va morir més tard en un combat als voltants de Ciutat de Mèxic.[6]
La declaració de guerra[modifica]
En assabentar-se de l'incident, el president Polk va demanar una declaració de guerra davant d'una sessió conjunta del Congrés dels Estats Units, i va resumir la seva justificació per a la guerra pronunciant les seves famoses paraules:
The cup of forbearance had been exhausted even before the recent information from the frontier of the Del Norte [Rio Grande]. But now, after reiterated menaces, Mexico has passed the boundary of the United States, has invaded our territory and shed American blood upon the American soil. She has proclaimed that hostilities have commenced, and that the two nations are now at war.La copa de la paciència ja s'havia esgotat fins i tot abans de la recent informació de la frontera del Del Norte [Rio Grande]. Però ara, després de reiterades amenaces, Mèxic ha superat el límit dels Estats Units, ha envaït el nostre territori i ha vessat sang americana sobre el sòl americà. Ella ha proclamat que les hostilitats han començat, i que les dues nacions estan en guerra.
El 13 de maig de 1846, el Congrés va declarar la guerra a Mèxic, tot i la posició del govern mexicà que deia que Thornton havia creuat la frontera mexicana de Texas, que Mèxic s'havia mantingut al sud del riu Nueces (la frontera històrica de la província de Texas).
Als Estats Units va aparèixer una oposició, amb un senador declarant que l'assumpte havia sigut «un acte d'agressió per la nostra part com la d'un home apuntant amb una pistola a un altre al pit».[7] Aquesta guerra mexicana-estatunidenca es va lliurar entre 1846 i 1848, amb la pèrdua de milers de vides.
El Tractat de Guadalupe-Hidalgo va posar fi a la guerra el 2 de febrer de 1848, i va establir el Riu Gran com la frontera entre Texas i Mèxic. Mèxic va perdre totes les seves províncies del nord i va estar obligada a reconèixer a Texas com a part dels Estats Units.
Referències[modifica]
- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Bauer, 1974, p. 48.
- ↑ Bauer, 1974, p. 11.
- ↑ Bauer, 1974, p. 26.
- ↑ Bauer, 1974, p. 47.
- ↑ Bauer, 1974, p. 81.
- ↑ Bauer, 1974, p. 291.
- ↑ «A Controversial War». Digital History. Arxivat de l'original el 7 de maig 2008. [Consulta: 16 juliol 2016].
Bibliografia[modifica]
- Bauer, K.J. The Mexican War, 1846–1848 (en anglés). Nova York: Macmillan, 1974. ISBN 0803261071.
Enllaços externs[modifica]
- History channel "The Mexican-American War" (anglès)
- Informe de la batalla i llistat de les baixes (anglès)
- A Continent Divided: The U.S.-Mexico War, Center for Greater Southwestern Studies, the University of Texas at Arlington (anglès)
