Declaració de guerra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
El President dels Estats Units Franklin Delano Roosevelt signa la declaració de guerra contra l'Imperi del Japó, 8 de desembre de 1941, un dia després de l'atac a Pearl Harbor

Una declaració de guerra és un acte formal emès per un govern estatal que indica l'existència de l'estat de guerra entre una o diverses nacions.

Les declaracions de guerra han esdevingut mitjans diplomàtics des del Renaixement, quan van ser emeses les primeres declaracions de guerra formals.

En el dret internacional, una declaració de guerra comporta el reconeixement entre els països d'un estat d'hostilitat entre les nacions implicades, i la declaració està actuant per regular la conducta dels exèrcits dels països. Els primers tractats multilaterals que estableixen normes per a les declaracions de guerra van ser els de les Conferències de La Haia de 1899 i 1907.

La Societat de Nacions, formada en el 1919 i el Tractat General de Renúncia a la guerra del 1928 signat a París, demostraren que les potències mundials cercaven evitar noves guerres, però van ser incapaces d'evitar la Segona Guerra Mundial.

L'ONU i la guerra[modifica]

En l'esforç de portar a les nacions cap a la resolució dels conflictes sense la guerra, els autors de l'Estatut de les Nacions Unides cercaren convèncer els membres de l'ONU per utilitzar la guerra només en precises i limitades circumstàncies, especialment en l'aspecte defensiu.

L'ONU paradoxalment va esdevenir un combatent després que Corea del Nord envaís Corea del Sud el 25 de juny de 1950 (guerra de Corea). Tanmateix, en una conferència del 29 de juny de 1950, el President dels Estats Units Truman definí aquesta hostilitat no com guerra, sinó com acció de policia.[1]

Les Nacions Unides van emetre una resolució que declarava que algunes guerres són accions legals segons el dret internacional i per tant, van autoritzar la Guerra del Golf amb l'Iraq del 1991.

La Guerra Global[modifica]

Algunes de les guerres més recents, tanmateix, s'han ortat a terme sense un acte oficial. Després de l'atemptat a les "Torres bessones" per exemple, neix per primera vegada el concepte de guerra global. L'enemic no es configurava ja com un Estat, sinó comuna entitat que forma part de l'Estat. En el cas de les Torres bessones l'enemic va ser al Qaida, que va portar a la intervenció armada en un estat que no era capaç de controlar l'ordre en el seu propi territori. Les intervencions militars a Afghanistan primer, i a l'Iraq després (aquest darrer sense el consens de l'ONU) van ser molt contestats.

Ús autoritzat de la força[modifica]

Utilitzat freqüentement com a alternativa a la declaració de guerra, soint es recorre al recurs de l'uso autoriztzat de la força per evitar les barreres tradicionals que comporta l'inici dels combats. Típicament, una declaració oficial ha de ser ratificada per diversos cossos legislatius, mentre que l'ús autoritzat de la força pot permetre a un Cap d'Estat electe iniciar directament les accions sense ulteriors consultes. A més la declaració de guerra es regula pels poders internacionals, mentre que l'ús autoritzat de la força pot ésser usat per evitar algunes conseqüències negatives de la declaracó.

Per exemple, en el cas de la guerra del Vietnam i de la guerra d'Iraq, el Congrés dels Estats Units autoritzà l'ús de la força en lloc de la ratificació d'una declaració de guerra. No obstant això, hi ha controvèrsies constitucionals pel que fa a aquest procediment legislatiu.

Declaracions actuals[modifica]

El 2007, romanen en vigor algunes declaracions de guerra, encara que en general es mantenen en absència d'un tractat de pau oficial, no per la presència de les hostilitats reals.

Geòrgia va declarar l'estat de guerra l'agost de 2008 amb Ossètia del Sud.[2]

Notes[modifica]


Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Declaració de guerra Modifica l'enllaç a Wikidata