Pacte Briand-Kellogg
El pacte Briand-Kellogg o pacte de París va ser signat el 27 d'agost de 1928 a la ciutat francesa de París. Els 15 països signants renunciaven a la guerra com a instrument de política nacional en les seves relacions mútues.
El pacte fou promogut pel ministre d'Afers Estrangers de França i Premi Nobel de la Pau, Aristide Briand el 1927 davant el secretari d'estat estatunidenc Franklin B. Kellog en un intent de proscriure i prohibir la guerra com un instrument de política nacional. Ambdós governs acceptaren el pacte i presentaren el tractat a diversos països, dels quals se n'hi uniren inicialment 15: Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Canadà, EUA, França, Índia (sota domini britànic), Irlanda, Itàlia, Japó, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit, Sud-àfrica i Txecoslovàquia, i entrà en vigor el 24 de juliol de 1929. Posteriorment, el pacte fou signat per 57 països més.
El tractat no va aturar els conflictes armats, però fou utilitzat per a fonamentar l'acusació de crim contra la pau durant la invasió japonesa de Manxúria, la invasió italiana d'Etiòpia, i fonamentalment durant la invasió alemanya de Polònia i els posteriors judicis de Nuremberg.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
|
