Felipe L. Urquieta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFelipe L. Urquieta
Biografia
Naixementsetembre 1897 Modifica el valor a Wikidata
Mortdècada del 1950 Modifica el valor a Wikidata (52/62 anys)
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Felipe Lino Urquieta (Moquegua,[1] Perú, setembre de 1898[1] - [...?]) fou un compositor i químic peruà.

Nascut a la ciutat de Moquegua, no se sap quan anà a viure a Arequipa, ciutat on feu els estudis secundaris en el Colegio de la Independencia.[1] Dotat de gran precocitat, als divuit anys ja era director d'orquestra[2] i abans dels vint aconseguí el primer premi i medalla d'or en el concurs celebrat el 1916 per musicar l'Himno Federal Peruano (imprès per Musical Emporium, de Barcelona),[1] i per la qual el felicitaren els reis d'Espanya i Bèlgica.[2] El 1917, l'Orquestra Víctor de Nova York estrenà la seva obra Caprice Pierrot, de la qual es feu un enregistrament en disc.[1]

El 1919 el Govern peruà l'envià a Europa com a ambaixador musical i en viatge d'estudis, i residí un temps a Barcelona,[1] on inicià la fundació de centres folkloristes americans, idea que va merèixer el suport i la col·laboració del mestres Bretón, Pedrell i Turina.[2] També foren iniciativa seva el primer Congrés Musical del Nou Continent i els treballs per a la representació musical americana en el Congrés hispanoamericà de Sevilla del 1920.[2] Aquest mateix any, juntament amb altres compositors americans establerts a Barcelona fundaren el Centre Musical Americà de Barcelona.[1] Se sap que el 1920 estava component una òpera, amb libretto d'Abelardo Gamarra, per a commemorar el centenari de la independència del Perú i que es titulava Melgar, però mai no es va estrenar i no se sap si la va acabar.[1] També va ser col·laborador de l'Enciclopèdia Espasa.[1]

Era també químic i el 1922, ja de retorn a Perú va ser nomenat químic municipal d'Arequipa.[1] Però no va abandonar la seva activitat musical i va ser professor d'harmonia i contrapunt.[1] El 1924 fou un dels fundadors de la Sociedad Orquestal Arequipa, de la qual fou president.

Les seves composicions i obres teòriques són conegudes en quasi tota l'Amèrica espanyola i també als Estats Units, on es va executar amb molt d'èxit algunes de les primeres.[2] És autor d'un llibre sobre teoria i història musical (La música en América, 1924) i d'un Tratado de transcripción.[1] Urquieta feu un recull de terminologia de música popular d'Arequipa que és una contribució destacada a l'estudi del folklore musical d'aquella regió peruana.[1] De les seves obres per a piano destaquen:

  • Serenata (Casa Parés, Barcelona);[1]
  • Cuento macabro (Casa Parés, Barcelona);[1]
  • Pastoral;
  • Humoreske;
  • Caprice;
  • Idilio.

Com a crític musical col·laborà en les revistes espanyoles Cosmopolis i Cervantes, de Madrid, Estudio, de Barcelona, i Mundial Música de València.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 Vega, Zoila. Vida musical cotidiana en Arequipa durante el Oncenio de Leguía (1919-1930) (pdf) (tesi) (en castellà). Arequipa (Perú): Universidad Nacional San Agustín de Arequipa, p. 258 [Consulta: 20 agost 2021]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 65. pàg. 1488 (ISBN 84-239-4565-0)