Fernando Sainz Merino
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1952  (71/72 anys)Logronyo (La Rioja) |
 Cap de la Policia espanyola a Euskadi | |
| 9 octubre 2012 – 28 febrer 2013 ← Fernando Amo García – Fernando Amo García → | |
 Cap de policia Guipúscoa | |
| 14 febrer 2012 – 19 setembre 2014 ← Fernando Amo García – Iñigo Echauri Osinaga → | |
| Cap de policia Guipúscoa | |
| 27 octubre 1997 – 1999 ← Antonio Fernández-Roces Díaz – Fernando Amo García → | |
| Cap de policia Unitat Central d'Informació Exterior | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | policia |
| Activitat | 1974 – 2019 |
| Ocupador | Cos Nacional de Policia |
Fernando Sainz Merino (Logronyo, 1952) és un expolicia espanyol, que exercí tasques de lluita contra el «terrorisme» com a comissari de la Policia espanyola.
Un cop ingressà al cos, un dels seus primers destins fou la Brigada Regional d'Informació de Barcelona i, posteriorment, la Comissaria General d'Informació, des d'on participà directament en la lluita contra tot allò considerat com a terrorisme.[1] L'any 1992 fou destinat a la Comissaria de Guipúscoa per a desenvolupar tasques de la mateixa naturalesa. Després de cinc anys, entre 1997 i 1999, fou designat comissari provincial de Guipúscoa, en substitució de Fernando Amo, càrrec que tornà a repetir l'any 2002.[2] També fou cap de la Policia espanyola al País Basc entre 2012 i 2013.
Juntament amb Alfonso Simón Vinao, José Andrés Hernández Campo, David Juan León Romeo i Domiciano Martínez Honando fou un dels cinc policies reconeguts en roda de reconeixement com a autors de les tortures infligides l'any 1980 contra els militants d'EPOCA Xavier Barberà, Antoní Massaguer i Ferran Jabardo.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Un juez ordena el cese del jefe de la Policía en el País Vasco» (en castellà). LibertadDigital.com, 11-10-2012. [Consulta: 20 gener 2022].
- ↑ «Fernando Sainz toma posesión como comisario provincial de Policía Nacional en Guipúzcoa con el terrorismo como prioridad» (en castellà). EuropaPress.es, 14-02-2022. [Consulta: 19 gener 2022].
- ↑ Falguera, Oriol. L'Exèrcit Popular Català (1969-1979). La Casa. 1a edició. Barcelona: Rafael Dalmau editor, 2014, p. 273 (Al guió del temps). ISBN 978-84-232-0789-3.