Filoxè de Citera

De Viquipèdia
Infotaula de personaFiloxè de Citera
Nom original(el) Φιλόξενος ὁ Κυθήριος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 435 aC Modifica el valor a Wikidata
Cítera (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort380 aC Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Efes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, poeta ditiràmbic Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsMelanippides (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 86247355 Modifica el valor a Wikidata

Filoxè de Citera (en llatí Philoxenus, en grec antic Φιλόξενος) fou un destacat poeta ditiràmbic grec de vegades confós amb Filoxè de Lèucada. Era fill d'Euletides i encara que en general es diu que va néixer a Citera, cosa bastant segura, algunes fonts, com ara l'enciclopèdia Suides, el fan nadiu d'Heraclea del Pont. El seu floriment es va produir cap a l'any 398 aC segons diu Diodor de Sicília. Una inscripció en un marbre de Paros diu que va morir a la 100 Olimpíada, cap al 380 aC, als 55 anys, i per tant devia néixer a l'Olimpíada 86, el 435 aC.

Biografia[modifica]

El breu relat de la seva vida que dona Suides comporta algunes dificultats. Diu que reduïda l'illa de Citera a l'esclavitud per part d'Esparta, Filoxè va ser comprat per un tal Agesiles que l'anomenava Μύρμηξ (formiga) i a la mort d'aquest va passar al poeta líric Melanippides que el va educar en la poesia. No consta cap conquesta espartana de Citera, però si una d'atenenca capitanejada per Nícies l'any 424 aC, segons diu Tucídides, i podria ser un error a Suides, però el fet de la seva esclavitud està testimoniat per diverses fonts.

Ja hauria arribat a una certa eminència l'any 408 aC, segons es desprèn d'una al·lusió que fa Aristòfanes a Les granotes. Va passar una part de la seva vida a Sicília, a Siracusa, però no se sap quan hi va anar, i encara que es dona la data del 396 aC en endavant, només és una suposició. Dionís el Vell el va acollir a la seva cort i li va donar el seu favor fins que un dia el va ofendre. Sobre aquest fet hi ha dues històries. Segons una versió va ferir la dignitat del tirà, quan es va negar a lloar els seus poemes, i a més quan Dionís li va demanar que en corregís un, li va dir que la millor manera de corregir-lo era fer una línia negra damunt de cada vers que el tirà havia escrit. Segons una altra versió va fer massa amistat amb l'amistançada del tirà, Galatea, i va ser empresonat encara que el tirà el va alliberar al cap de no massa temps. Va recuperar el favor de Dionís, però al cap d'algun temps va abandonar la cort, potser per desconfiança a futures accions del tirà, i va tornar a Citera, segons Plutarc, o segons Suides a Tàrent) on va compondre la seva obra Ciclop o Galatea. Suides diu que va morir a Efes, però això sembla una confusió amb Filoxè de Lèucada. Plutarc explica que quan va marxar de Siracusa va vendre les possessions que hi tenia per no tornar-hi més i no deixar-se seduir per la riquesa i el luxe que hi havia a la ciutat.

Obres[modifica]

Suides diu que va escriure 24 ditirambes i una genealogia dels Eàcides. Aquest últim poema no el menciona cap més autor. Un altre poema que Suides no menciona i que segurament no forma part dels 24 ditirambes, és Δεῖπνον, que devia ser la més popular de les seves obres ja que se'n conserven molts fragments, sobretot recopilats per Ateneu de Naucratis. El poema és una minuciosa descripció d'un banquet escrit en un llenguatge satíric.

El seu poema més important és sens dubte κύκλωψἡ Γαλάτεια (El cíclop i Galatea). Sobre la seva composició hi ha diverses interpretacions. Claudi Elià diu que aquest era el més bell dels seus poemes, i el poeta Hermesianax de Colofó en parla elogiant-lo molt. Actualment s'ha perdut, i en queden uns pocs fragments. Alguns comentaristes diuen que l'obra era un drama, i qualifiquen Filoxè de poeta tràgic, però segurament això és un error.

Es conserven alguns fragments dels seus poemes ditiràmbics, i es coneix el títol de quatre, encara que són dubtosos: Μυσοί, Σύρος, Κωμαστής, i Φαέθων. Filoxè era també l'autor de la música amb què s'interpretaven els ditirambes, i va fer moltes innovacions. Els poetes satírics el van atacar, ja que desdeia de la música pausada i senzilla que fins aquell moment s'utilitzava. Hi ha constància de l'estimació que es va tenir cap a l'obra de Filoxè, tant en vida com després de la seva mort. Antífanes de Cios, un poeta còmic, l'elogia molt, i critica els músics que van sorgir després d'ell. Sembla que Alexandre el Gran llegia poemes de Filoxè durant la seva campanya a Àsia, segons Plutarc.[1]

Referències[modifica]

  1. 1.Philoxenus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 331-332