Fol·licle pilós

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaFol·licle pilós
Detalls
Llatífolliculus pili Modifica el valor a Wikidata
artèria supratroclear Modifica el valor a Wikidata
vena temporal superficial Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD018859 Modifica el valor a Wikidata
TAA16.0.00.023 Modifica el valor a Wikidata
THH3.12.00.3.01034
FMAModifica el valor a Wikidata 70660 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/hair-follicle i topic/hair-follicle-receptor Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

El fol·licle pilós és la part de la pell que permet al cabell o al pèl de créixer,[1] es troba en els mamífers. El procés de creixement del cabell es produeix en diferents etapes seqüencials. La primera etapa s'anomena anàgena i és la fase de creixement actiu, telògena és l'etapa de repòs, catàgena és la fase de regressió del fol·licle pilós, exògena és la fase de despreniment del pèl o cabell i, finalment, cenògena és la fase en què el fol·licle pilós està buit (per després retornar a la primera etapa).[1]

Les diferències en la forma del fol·licle pilós del cabell determinen les diferències ètniques observades en el seu aspecte, longitud i textura del cabell.

Hi ha moltes malalties humanes en què les anomalies en l'aspecte, la textura o el creixement del cabell són signes primerencs de malaltia local del fol·licle pilós o d'una malaltia sistèmica. Les malalties ben conegudes del fol·licle pilós inclouen l'alopècia o la caiguda del cabell, l'hirsutisme o l'excés de creixement del pèl.[2]

Estructura[modifica]

Dins dels fol·licles existeixen glàndules sebàcies.

A la base del fol·licle hi ha una estructura petita anomenada papil·la (està format principalment per teixit conjuntiu i un bucle capil·lar). És aquí on tenen origen les cèl·lules que formen part del cabell. La papil·la té forma de con i sobresurt cap al bulb del cabell en creixement.

Té el múscul erector del pèl com a estructura associada, que uneix la part baixa del fol·licle pilós amb l'epidermis i que ens permet posar la "pell de gallina" en rebre un senyal nerviós involuntari.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Blume-Peytavi, Ulrike. Hair growth and disorders. Berlín: Springer, 2008. ISBN 9783540469117. OCLC 272298782. 
  2. Gilhar, Amos; Etzioni, Amos; Paus, Ralf «Alopecia areata». The New England Journal of Medicine, 366, 16, 19-04-2012, pàg. 1515–1525. DOI: 10.1056/NEJMra1103442. ISSN: 1533-4406. PMID: 22512484.
  3. Redondo, Marc «¿Por qué se nos pone la piel de gallina?». Tiempo.com, 29-01-2018 [Consulta: 15 novembre 2020].