Pèl

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Cabell)
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Pelatge.
Capes de la pell: epidermis, derma i teixit subcutani, mostrant un fol·licle pilós, una glàndula sudorípara i una glàndula sebàcia.

El pèl (també dit cabells quan cobreix el cap dels humans) és una estructura que apareix a la pell dels animals vertebrats mamífers. És format per restes de cossos cel·lulars amb un alt contingut de la proteïna queratina. En les plantes també s'anomenen pèls als tricomes, per bé que són formats per cel·lulosa i no tenen res a veure amb els pèls animals. En els mamífers no humans, el conjunt de pèls s'anomena pelatge i en les plantes indument.

Quan un pèl s'inclina naturalment en una direcció es fa servir la frase a pèl i el contrari a repèl o a contrapèl.[1]

Quan una persona comença de tenir cabells grisos o blancs barrejats amb la color, hom parla de sal i pebre.

Composició (enllaços)[modifica]

Pèl humà ampliat 200 cops.

El cabell està format aproximadament de 80% de ceratina mentre que 20% restant hi trobem lípids, aigua, pigments, sals minerals i oligoelements. La ceratina com que es tracta d'una proteïna, s'ha anat formant amb enllaços amídics o peptídics.

Aquests enllaços són els més forts i solament es trenquen amb l'aplicació de pH extrem, és a dir, pH<2 i pH>12 o bé malmetent l'estructura del cabell, com per exemple tallant-lo, cremant-lo...a més a més, l'aminoàcid que es repeteix més vegades en l'estructura de la ceratina és la cisteïna que conté sofre en la seva pròpia estructura, doncs, és normal que al llarg de la cadena α-ceratina es puguin anar formant enllaços o ponts disulfur.

Aquests enllaços són més febles que els amídics i es trenquen amb substàncies reductores com tiols, sulfits, les quals es troben en líquids de permanents o depilatoris químics i gràcies a l'acció reductora que tenen fan possible els canvis de forma permanent. Per una altra banda, aplicant petits canvis de pH es poden trencar els ponts salins que es formen entre àtoms de la ceratina que s'han carregat positivament i/o negativament i per últim, també trobem els ponts d'hidrogen, que es trenquen de manera molt senzilla quan es mullen els cabells...

Llista d'enllaços[modifica]

  • Enllaç amídic o peptídic (entre aminoàcids contigus)
  • Enllaç disulfur
  • Ponts salins
  • Ponts Hidrogen

Cicle vital d'un cabell[modifica]

El cabell no creix de manera indefinida, sino que manté un creixement cíclic anomenat cicle pilós. Aquest cicle està sempre actiu degut a que cada pèl està en la seva propia fase independentment dels que l’envolten. En un cicle capilar normal, el pèl creix, es desenvolupa i cau donant lloc a nous pèls. Cada fol·licle està preparat per dur a terme uns 25 cicles d’entre 4 i 5 anys cadascun.

  • Fase anàgena o anagen: Fase en la qual es troben el 85% dels cabells.  el pèl està enganxat a la papil·la, neix i creix. Dura entre 2 i 8 anys, encara que ocasionalment és molt més gran. La forma d'el fol·licle en aquesta fase és similar a la d'una ceba, més ampla a la base que a la tija. El pèl creix sense parar a causa que les cèl·lules de la matriu del fol·licle es divideixen per mitosi constantment.
  • Fase catàgena o catagen: És una fase de transició. S'estén unes 3 setmanes, durant els quals el creixement s'atura i se separa de la papil·la, cessant l'activitat de les cèl·lules de la matriu, inclòs els melanòcits. El bulb pren un aspecte cilíndric.
  • Fase telògena o telogen: És la fase del descans i de caiguda de cabells, dura uns 3 mesos. En aquesta fase es troben el 14% dels cabells. Durant aquest període, la papil·la està en repòs i si no rep un subministrament de nutrients, l'arrel capil·lar existent es contreu, deixant espai per nous cabells dins el fol·licle.
Tipus de pèl Duració de la fase anàgena
Cabell 2-5 anys (730-2920 dies)
Barba 1 any (365 dies)
Borrissol corporal 13 -15 setmanes (91-105 dies)
Celles 1 mes (30 dies)
Bigoti 4-14 setmanes (28-98 dies)

La duració de la fase anàgena en diferents tipus de pèl

Evolució[modifica]

El pèl va néixer als sinàpsids, però el primer fòssil conservat amb restes és el de Castorocauda lutrasimilis,[2] fa uns 220 milions d'anys. El pèl servia com a protecció i també com a avís sensorial, ja que estava connectat amb els nervis. Els animals van desenvolupar pelatges cada cop més sofisticats, tot i que en moltes espècies hi ha parts del cos sense pèl.

Els homínids tenien pèl corporal i els humans moderns el van perdre en gran part perquè la genètica de l'evolució humana va inhibir l'acció dels productors de queratina. Menys pèl indicava menys paràsits i per tant el tret va predominar en la descendència.

Referències[modifica]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Pèl
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pèl
  1. «a pèl». l'Enciclopèdia. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 21 agost 2010].
  2. Meng, Qing-Jin; Grossnickle, David M.; Di, Liu; Zhang, Yu-Guang; Neander, April I.; Ji, Qiang; Luo, Zhe-Xi (2017). "New gliding mammaliaforms from the Jurassic". Nature. 548 (7667): 291–296