És una font pública d'un sol broc i d'una sola pica. Està adossada a dos paraments octogonals. El plafó central és de rajoles de ceràmica amb la imatge de la Mare de Déu del Carme, i coronament superior amb l'escut de Vilafranca del Penedès. Mostra un llenguatge academicista.[1]
Va ser construïda l'any 1944. El plafó central de rajoles és obra del ceramista J. Guivernau.[1] Va ser un monument commemoratiu de l'antic convent de monges de clausura del Carme o de les Carmelites, enderrocat el juliol de 1936.[1]
↑ 1,01,11,2«Font del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
_-_1.jpg)
