Vés al contingut

Formica rufa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuFormica rufa Modifica el valor a Wikidata

Formiga obrera Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
UICNgairebé amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Dades
Cicle diürndiürnalitat Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreHymenoptera
FamíliaFormicidae
SubfamíliaFormicinae
TribuFormicini
GènereFormica
EspècieFormica rufa Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1761 Formica rufa Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament

Modifica el valor a Wikidata

La formiga roja de la fusta (Formica rufa)[1] és una espècie de formiga de la subfamília dels formicins (Formicinae)[2] que es caracteritza per construir en boscos uns formiguers poligínics fàcilment reconeixibles en forma de grans monticles formats per més de 100 reines i entre 100.000 i 400.000 obreres.[3]

Identificació

[modifica]

Presenten una coloració bicolor vermella i negra bruna, amb una taca fosca dorsal al cap i al promesonot. Els ulls tenen pèls microscòpics. Presenten pilositat llarga i erecte a la gula, al clipi, al dors del cap, al tronc, a l'escama i al gàster, i pèls suberectes ocasionals a les tíbies i fèmurs posteriors. El front és brillant amb puncions. Els segments del funícul dos i tres sempre són menys del doble de llargs que amples.[3]

Reina

[modifica]

Femelles fèrtils d'entre 9,5 i 11 mm de llarg. Presenta coloracions negres i vermelles amb l'escut i part de la zona occipital del cap negres, i l'escutel i el gàster negres amb lluentor.[4]

Mascle

[modifica]

Mascles d'entre 9 i 11 mm de llarg. Amb coloració negra i apèndix i genitals més clars.[4]

Obrera

[modifica]

Les obreres són de dos colors, vermell i negre marronós, i són polimorfes, mesuren 4,5–9 mm de llargada.[5]

Formica rufa depredant un cuc de terra
Niu de Formica rufa

Distribució i hàbitat

[modifica]

És comuna i nativa d'Euràsia, amb una distribució des del centre d'Escandinàvia fins a la zona més septentrional de la península Ibèrica i la regió d'Anatòlia, però també es troba a Amèrica del Nord, tant en boscos de coníferes, en boscos d'arbres caducifolis o en parcs, però evitant boscos molt ombrívols com les avetoses.[6][7]

Biologia

[modifica]

Alimentació

[modifica]

Aquestes formigues principalment s'alimenten de les exsudacions ensucrades dels àfids, però també depreden petits invertebrats com insectes, aranyes i carronya.[5][8]

Els camins a la recerca d'àfids en els arbres adequats poden ser de fins a 100 m o més en nius grans.[3]

Formació del niu

[modifica]

Els nius de Formica rufa són grossos fets de munts d'herba, brots o acícules de coníferes, normalment situats en clarianes de bosc, on poden ser assolellats.[5]

Aquestes formigues recol·lecten resina dels boscos de coníferes, i juntament amb l'àcid fòrmic que presenten a les seves glàndules del verí, els hi atorga protecció envers depredadors i defensa contra patògens gràcies a les seves propietats antimicrobianes i antifúngiques.[9][10][11]

Les reines comencen noves colònies parasitant nius d'altres formigues.[12]

Les obreres ajustaran i canviaran la cria entre les ubicacions dels nius, i fins i tot formaran nous nius, en resposta a la temperatura i la disponibilitat d'aliments. Els canvis en la insolació provocaran moviments a monticles òptims amb temperatures més altes que faciliten els temps de desenvolupament de la cria, i les àrees que són particularment riques amb els recursos alimentaris sovint s'exploten movent porcions de la colònia a monticles més propers a fonts d'aliments més riques podent fer els nius en arbres.[13]

La destrucció dels nius de formigues madures pels senglars condueix a l'eliminació completa de moltes colònies i estimula la fragmentació de les colònies supervivents a la primavera.[14]

Cap de Formica rufa obrera

Reproducció

[modifica]

Les massificacions de l'espècie comencen a la primavera.[3] La reina pon ous que donen lloc a sexuats alats, que abandonen el niu a l'estiu, entre maig i juliol.[3]

Poden donar-se mascles diploides.[15]

Els nous nius sorgeixen de la divisió de colònies a la primavera.[3]

Entre les formigues temperades, el gènere Formica depèn especialment de la temperatura durant la cria de les cries a causa d'un curt període de desenvolupament. Aquesta variant es coneix com l'estratègia de la cria de primavera d'individus reproductors amb acumulació de recursos a la tardor.[16] Primera posta a la primavera a 20-30º, reines es retiren a cambres de 18º. Reines reprenen la posta al juny fins a l'inici d'agost.[17] Els nius de F. rufa s'escalfen per la calor corporal produïda per les formigues, amb els sucres de reserva com un recurs energètic probable per a aquesta activitat. La temperatura en el niu pot augmentar de 7-10º a 20-25º dins de les 12 h, cosa que és favorable per a la posta d'ous i la cria de cries.[18] No obstant això, F. rufa amb un diàmetre de fins a 0,6 m i una població de no més de cent mil formigues són incapaces d'autoregular-se. És per això que els nius petits depenen de la radiació solar mentre que els més grans poden mantenir el seu règim tèrmic de forma autònoma.[19]

Durant l'aparellament, la reina rep una quantitat d'esperma suficient per als pròxims 20 anys de vida d'aquesta. Els mascles, després de l'aparellament, donat que no tenen un paper rellevant a al colònia més enllà de formar part de la reproducció, són expulsats per la reina i moren al cap de poc temps.[20][21]

Els preparatius de la colònia per a la hibernació solen completar-se a mitjans de setembre.[22]

Comportament

[modifica]

Comportament intraespecífic

[modifica]

Aquestes formigues mostren comportaments agressius entre obreres de nius rivals degut a la territorialitat i manteniment dels camins per buscar aliment. S'ha observat que la territorialitat depèn de l'època de l'any sent major cap a la primavera.[23][24]

Comportament interespecífic

[modifica]

Com altres formigues poden ruixar amb àcid fòrmic com a defensa. Precisament l'àcid fòrmic va ser extret per primera vegada l'any 1671 pel naturalista John Ray destil·lant un gran nombre de formigues triturades d'aquesta espècie.[25]

La part superior del niu és un hàbitat ideal per una comunitat diversa de mirmecòfils associats. La majoria de mirmecòfils interacciona amb la formiga depredant els ous i les larves o robant les preses que estan sent transportades cap al niu. Altres directament s'alimenten d'altres mirmecòfils. Les formigues, quan els detecten, mostren agressió.[26]

S'ha comprovat que segons l'espècie mirmecòfila, el grau d'agressió varia, des de la ignorància quasi total a una forta persecució.[27] El col·lèmbol Cyphoderus albinus es pot trobar en abundància en les colònies. Pràcticament ignorat per les obreres. Probablement perquè aquest col·lèmbol és la presa principal de molts mirmecòfils.[26]

Formica rufa es fa servir en els boscos per al control biològic de plagues.[12]

Quan ocasionalment les reines queden solteres, poden ser adoptades en colònies de Formica fusca.[3]

Les formigues de F. rufa ataquen colònies adjacents d'altres formigues o insectes amb la finalitat d'expandir el territori de la seva colònia, adquirir més recursos, o bé capturar cries. Aquestes incursions es realitzen durant el dia, quan les formigues estan més actives, i només tenen lloc quan requereixen d'aquestes necessitats.[28][29][30]

Durant els vols nupcials a la primavera, és normal veure batalles entre colònies veïnes per tal de restablir els límits territorials de cadascuna.[12]

Subespècies

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 5 juny 2025].
  2. ↑ Social Insects Specialist Group «IUCN Red List of Threatened Species: Formica rufa». Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN, 01-08-1996. Arxivat de l'original el 2025-04-29.
  3. 1 2 3 4 5 6 7 Collingwood, C. A.. The Formicidae (Hymenoptera) of Fennoscandia and Denmark.. antbase.org, 1979.
  4. 1 2 «Anatomía y características clave de las hormigas Formicidae» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2025].
  5. 1 2 3 Robinson, William H. Urban Insects and Arachnids: A Handbook of Urban Entomology. Cambridge: Cambridge University Press, 2005. DOI 10.1017/cbo9780511542718. ISBN 978-0-521-81253-5.
  6. ↑ Seifert, Bernhard «A taxonomic revision of the Palaearctic members of the Formica rufa group (Hymenoptera: Formicidae) – the famous mound-building red wood ants». Myrmecol, 2021. DOI: 10.25849/MYRMECOL.NEWS_031:133.
  7. ↑ Wood Ant Ecology and Conservation. Cambridge: Cambridge University Press, 2016. DOI 10.1017/cbo9781107261402. ISBN 978-1-107-04833-1.
  8. ↑ Wright, Philip J.; Bonser, Robert; Chukwu, Uchegbu O. «The size–distance relationship in the wood ant Formica rufa» (en anglès). Ecological Entomology, 25, 2, 2000, p. 226–233. DOI: 10.1046/j.1365-2311.2000.00253.x. ISSN: 1365-2311.
  9. ↑ Brütsch, Timothée; Chapuisat, Michel «Wood ants protect their brood with tree resin». Animal Behaviour, 93, 01-07-2014, p. 157–161. DOI: 10.1016/j.anbehav.2014.04.024. ISSN: 0003-3472.
  10. ↑ Brütsch, Timothée; Jaffuel, Geoffrey; Vallat, Armelle; Turlings, Ted C. J.; Chapuisat, Michel «Wood ants produce a potent antimicrobial agent by applying formic acid on tree-collected resin» (en anglès). Ecology and Evolution, 7, 7, 2017, p. 2249–2254. DOI: 10.1002/ece3.2834. ISSN: 2045-7758. PMC: 5383563. PMID: 28405288.
  11. ↑ Castella, Gregoire; Chapuisat, Michel; Christe, Philippe «Prophylaxis with resin in wood ants». Animal Behaviour, 75, 4, 01-04-2008, p. 1591-1596. DOI: 10.1016/j.anbehav.2007.10.014. ISSN: 0003-3472.
  12. 1 2 3 «BBC - Nature's Top 40 - No. 39» (en anglès britànic). [Consulta: 5 juny 2025].
  13. ↑ Pamilo, P.; and Rosengren, R. «Diploid males and colony-level selection in Formica ants». Ethology Ecology & Evolution, 6, 2, 01-07-1994, p. 221–235. DOI: 10.1080/08927014.1994.9522996. ISSN: 0394-9370.
  14. ↑ Stukalyuk, S. V. «A case of vertical seasonal polydomy in Formica rufa (Hymenoptera; Formicidae)» (en anglès). Russian Journal of Ecology, 48, 6, 01-11-2017, p. 583–587. DOI: 10.1134/S106741361706011X. ISSN: 1608-3334.
  15. ↑ Rybnikova, I. A.; Kuznetsov, A. V. «Complexes of Formica s. str. nests in the Darwin Nature Reserve and causes of their degradation» (en anglès). Entomological Review, 95, 8, 01-11-2015, p. 947–952. DOI: 10.1134/S0013873815080023. ISSN: 1555-6689.
  16. ↑ Pamilo, P.; and Rosengren, R. «Diploid males and colony-level selection in Formica ants». Ethology Ecology & Evolution, 6, 2, 01-07-1994, p. 221–235. DOI: 10.1080/08927014.1994.9522996. ISSN: 0394-9370.
  17. ↑ Horstmann, K. «Ueber die Struktur des Waldameisennestes und ihre Bedeutung für den Nahrungstransport (Formica polyctena Foerster)» (en alemany). Insectes Sociaux, 24, 3, 01-09-1977, p. 273–273. DOI: 10.1007/BF02232759. ISSN: 1420-9098.
  18. ↑ Dlussky, G.M. «Dlussky, G.M. 1975. Spring warm-up in red wood ants, Formica rufa L., (Hymenoptera, Formicidae). Nauch. Dokl. Vyssh. Shkoly, Biol. Nauki. 12:23–28.». Spring warm-up in red wood ants, Formica rufa L., (Hymenoptera, Formicidae), 1975, p. 12:23–28.
  19. ↑ Zakharov, A.A.. Muravei, sem’ya, koloniya (Ant, Family, Colony). Moscow: Nauka, 1978.
  20. ↑ Otto, Dieter. Die Roten Waldameisen: die Baumeister der großen Hügelbauten im Walde ; Formica rufa L. und Formica polyctena FÖRST. 3., überarb. und erw. Aufl. Hohenwarsleben: Westarp-Wiss.-Verl.-Ges, 2005. ISBN 978-3-89432-718-7.
  21. ↑ Gößwald, Karl. Die Waldameise: Biologie, Ökologie und forstliche Nutzung. Wiebelsheim: AULA, 2012. ISBN 978-3-89104-755-2.
  22. ↑ Kipyatkov, V.E.; Shenderova, S.S. Seasonal changes in the behavior of Formica polyctena ants in an artificial nest with temperature gradient, 1986, p. 1847–1857.
  23. ↑ Skinner, G. J.; Whittaker, J. B. «An Experimental Investigation of Inter-Relationships Between the Wood-Ant (Formica rufa) and Some Tree-Canopy Herbivores». Journal of Animal Ecology, 50, 1, 1981, p. 313–326. DOI: 10.2307/4047. ISSN: 0021-8790.
  24. ↑ Elton, Charles «Territory Among Wood Ants (Formica rufa L.) at Picket Hill». Journal of Animal Ecology, 1, 1, 1932, p. 69–76. DOI: 10.2307/996. ISSN: 0021-8790.
  25. ↑ Raven, Charles Earle. John Ray naturalist: his life and works. Cambridge London New York [etc.]: Cambridge university press, 1986. ISBN 978-0-521-31083-3.
  26. 1 2 Parmentier, Thomas; Bouillon, Steven; Dekoninck, Wouter; Wenseleers, Tom «Trophic interactions in an ant nest microcosm: a combined experimental and stable isotope (δ 13 C/δ 15 N) approach» (en anglès). Oikos, 125, 8, 8-2016, p. 1182–1192. DOI: 10.1111/oik.02991. ISSN: 0030-1299.
  27. ↑ Parmentier, T.; Dekoninck, W.; Wenseleers, T. «Survival of persecuted myrmecophiles in laboratory nests of different ant species can explain patterns of host use in the field (Hymenoptera: Formicidae)». Myrmecol, 2016. DOI: 10.25849/MYRMECOL.NEWS_023:071.
  28. ↑ D’Ettorre, P.; Heinze, J. «Sociobiology of slave-making ants» (en anglès). acta ethologica, 3, 2, 01-04-2001, p. 67–82. DOI: 10.1007/s102110100038. ISSN: 0873-9749.
  29. ↑ Mori, Alessandra; Grasso, Donato A.; Le Moli, Francesco «Raiding and Foraging Behavior of the Blood-Red Ant, Formica sanguinea Latr. (Hymenoptera, Formicidae)» (en anglès). Journal of Insect Behavior, 13, 3, 01-05-2000, p. 421–438. DOI: 10.1023/A:1007766303588. ISSN: 1572-8889.
  30. ↑ DEBOUT, GABRIEL; SCHATZ, BERTRAND; ELIAS, MARIANNE; MCKEY, DOYLE «Polydomy in ants: what we know, what we think we know, and what remains to be done». Biological Journal of the Linnean Society, 90, 2, 01-02-2007, p. 319–348. DOI: 10.1111/j.1095-8312.2007.00728.x. ISSN: 0024-4066.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Formica_rufa&oldid=36975995»