Fouad Siniora
_(cropped).jpg) (2012)  | |||||||||||||||||||||||
| Nom original | (ar) فؤاد السنيورة | ||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||||||||
| Naixement | 14 abril 1943 (81 anys) Sidó (Líban) | ||||||||||||||||||||||
| 68è Primer Ministre del Líban 50è de la República | |||||||||||||||||||||||
| 19 de juliol de 2005 – 9 de novembre de 2009 | |||||||||||||||||||||||
| President del Líban Interinament | |||||||||||||||||||||||
| 23 de novembre de 2007 – 25 de maig de 2008 | |||||||||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||||||||
| Nacionalitat |  Líban | ||||||||||||||||||||||
| Religió | Islam sunnita | ||||||||||||||||||||||
| Formació | Universitat Americana de Beirut | ||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||||||||||||||
| Ocupador | Universitat Americana de Beirut | ||||||||||||||||||||||
| Partit | Moviment Futur | ||||||||||||||||||||||
| Família | |||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | Huda Siniora | ||||||||||||||||||||||
| Lloc web | fuadsiniora.com | ||||||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
Fouad Siniora (àrab: فؤاد السنيورة, Fuʾād as-Sinyūra) (Sidó, 1943) és un polític libanès, primer ministre del Líban entre 2005 i 2009.
Nascut en una família musulmana sunnita a Sidó el 14 d'abril de 1943, va ser amic del primer ministre assassinat Rafik Hariri durant més de 45 anys. Graduat en negocis per la Universitat Americana de Beirut, Siniora va ser ministre de finances durant la majoria del període de la postguerra al Líban. Després de treballar per a Citibank i de donar classes a la seva universitat als anys 70,[1] Siniora va treballar per al comitè auditor del Banc Central abans de treballar per a Hariri el 1982 en els seus creixents negocis, on va desenvolupar diversos càrrecs. Siniora està casat amb Huda Bsat, amb la qual té tres fills. Les seves activitat preferides són l'escriptura i la literatura àrab.
Siniora té forts lligams en les finances internacionals. Favorable al negoci, el consideren un partidari del liberalisme econòmic. Va ser conseller proper de Rafik Hariri i segueix molt proper al seu fill Saad Hariri. Va exercir com a ministre d'Hisenda de 1992 a 1998 i de 2000 a 2004. Siniora era el principal valedor de la conferència de París II el novembre del 2002 que va permetre que el Líban aconseguís 2,6 mil milions de dòlars. Va ser acusat de corrupció i de la mala gestió després de l'expulsió d'Hariri el 1998, en la qual va ser vist com el principal conflicte entre Hariri i el president Emile Lahoud. Siniora va ser desposseït de tots els càrrecs el 2003 pel parlament. El 2002, va suprimir la majoria dels impostos del Líban i va introduir un impost sobre el valor afegit. Sota el seu mandat el deute públic del Líban va esclatar, encara que la seva responsabilitat en això és disputada.
Després de la victòria de l'oposició antisiriana en les eleccions parlamentàries celebrades el maig i juny de 2005, el president Lahoud va demanar a Fouad Siniora, el 30 de juny, la formació d'un govern. Ell va dimitir de la presidència del Group Méditerranée (un holding bancari controlat per la família d'Hariri). Després de negociacions laborioses amb el president i les diverses forces polítiques, Siniora va formar un govern el 19 de juliol de 2005. És el primer govern format després de la retirada de Síria del Líban i el primer govern que inclou membres de Hezbollah. Pel que fa a Hezbollah, Siniora ha dit que "el govern considera la resistència una expressió natural i honesta dels drets nacionals del poble libanès d'alliberar la seva terra i de defensar el seu honor contra l'agressió i amenaces israelianes". A excepció del Moviment Patriòtic Lliure del general Michel Aoun, tots els corrents polítics estan representats.
L'abril de 2006, Siniora i alts funcionaris van realitzar una visita a Washington per a reunir-se amb el president George W. Bush i membres del Consell de l'administració de Bush. Les seves declaracions públiques han estat relativament silenciades respecte a la implicació de Síria en l'assassinat del primer ministre libanès Rafik Hariri el 2005. Siniora no recolza l'organització de Hezbollah o els seus atacs. Ell discrepa sobre alguns assumptes amb Israel com l'ocupació de l'àrea de les granges de Shebaa i omet donar informació respecte als camps de mines al Líban. El seu govern ha estat en l'avantguarda de l'última iniciativa de pau. Arran dels atacs d'Israel al Líban el juliol de 2006, ha tingut converses amb l'ONU i diversos paises de la Unió Europea i Estats Units, per trobar formes diplomàtiques d'assolir la pau.
Referències[modifica]
- ↑ Moubayed, Sami. «The new face of Lebanon» (en anglès). Asia Times Online, 08-07-2005. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 27 novembre 2013].
Enllaços externs[modifica]
- Fouad Siniora - Lloc web oficial
- BBC News - Perfil de Fouad Siniora (anglès)
- BBC News - Siniora reescollit com a Primer Ministre libanès
- Washington Post - Article en defensa d'Israel i l'estabilitat al Pròxim Orient (2006) (anglès)
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Najib Mikati |
Primer Ministre del Líban 2005 - 2009 |
Succeït per: Saad Hariri |
| Precedit per: Émile Lahoud |
President del Líban 2007 - 2008 |
Succeït per: Michel Suleiman |