Francesc Faus i Pascuchi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Francesc Faus)
Infotaula de personaFrancesc Faus i Pascuchi
Biografia
Naixement15 octubre 1931 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Universitat Pontifícia de Sant Tomás d'Aquino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, poeta, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

Francesc Faus i Pascuchi (Barcelona el 15 d'octubre del 1931) és un escriptor català.[1]

Fill de Ramon Faus i Esteve[1][2] (que fou notari de Barcelona, Degà del Col·legi Notarial de Barcelona i consultor jurídic de la Generalitat de Catalunya) i d'Hermínia Pascuchi i Cardona,[3] i germà d'Amparo Faus i Pascuchi, Josep Faus i Pascuchi, Ramón Faus i Pascuchi, Xavier Faus i Pascuchi i Joaquim Faus i Pascuchi.

Llicenciat en Dret el 1953, per la Universitat de Barcelona (premi extroardinari). Doctor en Dret Canònic, a Roma per la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino ("Angelicum"),[4] sacerdot de la Prelatura de l'Opus Dei, fou ordenat el 7 d'agost del 1955.[3] Des del setembre del 1961 viu i exerceix el seu ministeri a São Paulo (Brasil).[5]

Es và implicar en activitats de la resistència catalanista i antifranquista. Va començar a publicar poemes en català a l'Antologia Poètica Universitària dels anys 1950 i 1951. Juntament amb altres companys de la Facultat de Dret, va editar (clandestinament) la revista jurídica estudiantil "Forum", en català, de la que només es van editar dos números, l'octubre-novembre de 1950 i el gener de 1951.[6] Mentre acompanyava l'enterrament de Pous i Pagès, Francesc Faus fou detingut per elements de la Brigada Social i tancat a la presó - en cel·la solitària i incomunicat - durant 75 hores, als baixos de la "Jefatura Superior de Policía" de la Via Laietana.

Obres Publicades[modifica]

Va concórrer al premi de poesia Óssa Menor el 1951, amb el llibre (inèdit) "Intentar una alba", que quedà en tercer lloc.

Va traduir al català Camí, de Sant Josepmaria Escrivà de Balaguer, junt amb el Dr. Joan Baptista.[7]

Fou finalista del mateix premi el 1958, amb el llibre de poemes "El Viatge", editat el 1960 per L'Óssa Menor. De difícil simbologia, influït per Riba, Hölderlin i Espriu, vol explicar l'aventura de l'home cap a Déu.

Ja al Brasil, el 1995 va publicar, a l'Editora Giordano (que ha editat el Tirant lo Blanc en portuguès), un nou llibre de poesies, intitulat "La Roda i el Vent" (l'edició incloïa una traducció al portuguès, feta per Stella Leonardos, i una altra al francès, feta per Patrick Gifreu). Veure la Revista de Catalunya, número 228, maig del 2007.

Alguns dels seus poemes han estat publicats a Un segle de poesia catalana, de Jaume Bofill i Ferro i Antoni Comas (Edicions Destino, 1968), 'pàgs. 1321-1324; i a l'Antologia de sacerdots poetes, de Josep Grau i Collell (Zuric, 1975), pàgs. 189-194.

L'any 1993, la "''União Brasileira de Escritores''", de Rio de Janeiro, presidida per la poeta Stella Leonardos, l'escollí com una de les "personalidades culturais" d'aquell any. La major part de la seva producció literària en prosa ha estat escrita en portuguès, concretament:

Articles -publicats a les revistes Rumo de Lisboa i La Table Ronde de París - sobre escriptors brasilers (Guimarães Rosa, Jorge de Lima i els poetes del Moviment Modernista Brasiler).

Obres publicades sobre temes cristians[modifica]

  • Autenticidade e Cia
  • Autodomínio: elogio da temperança
  • Cristo, minha esperança
  • A força do exemplo
  • O homem bom
  • A inveja
  • A língua
  • Maria, a Mãe de Jesus
  • Natal, reunião dos sorrisos
  • Otimismo cristão, hoje
  • A paciência
  • A paz na família
  • A preguiça
  • A sabedoria da Cruz
  • O valor das dificuldades
  • A voz da consciência
  • O homem que sabia perdoar

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Francesc Faus i Pascuchi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «La festividad de San Juan Evangelista». La Vanguardia (Hemeroteca), 07-05-1958, pàg. 15 [Consulta: 30 juliol 2016].
  3. 3,0 3,1 «Nuevos sacerdotes del "Opus Dei"ː Rvdo. Dr. don Francisco Faus Pascuchi». La Vanguardia (Hemeroteca), 14-08-1955, pàg. 20 [Consulta: 30 juliol 2016].
  4. «Ocupó la sagrada cátedra el sacerdote del Opus Dei doctor don Francisco Faus Pascuchi, doctor en Derecho por la Universidad de Barcelona y doctor en Derecho Canónico por el Pontificio Ateneo Angelicum de la Ciudad Eterna». La Vanguardia (Hemeroteca), 06-09-1960, pàg. 21 [Consulta: 30 juliol 2016].
  5. «News Novena for Work to St Josemaria», 10-10-2009. [Consulta: 30 juliol 2016].
  6. Samsó, Joan. La cultura catalana: entre la clandestinitat i la represa pública. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. vol.2, p.195. ISBN 8478266224. 
  7. «Els llibres de Sant Josepmaria a Internet» (en català). [Consulta: 24 agost 2021].

Enllaços externs[modifica]