Francesca Caccini

De Viquipèdia
Infotaula de personaFrancesca Caccini
Francesca Caccini.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1587 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort1640 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant, música, cantant d'òpera, professora de música, escriptora, poeta, llaütista, compositora, actriu Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiulio Caccini Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentLlaüt i veu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGiulio Caccini Modifica el valor a Wikidata
GermansSettimia Caccini Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 69nYSTwKL3XDiUWfD4lblc Musicbrainz: eb14f97b-6b71-4fb7-af08-65481fd2c7f2 Discogs: 4028705 IMSLP: Category:Caccini,_Francesca Allmusic: mn0002288338 Find a Grave: 21521509 Modifica el valor a Wikidata

Francesca Caccini (Florència, Itàlia, 18 de setembre de 1587 - íd. probablement el 1640) fou una compositora, cantant, intèrptet d'arpa, llaüt i clavicèmbal, professora de música i poeta italiana de començaments del barroc. A més, disposà d'una excel·lent formació en idiomes, aritmètica, astrologia i alquímia. Va ser la primera dona a compondre una òpera.[1][2][3][4][5]

Biografia[modifica]

Francesca va néixer a Florència, filla gran de Giulio Caccini, compositor i cantant, i Lucia. Va viatjar amb tota la família a Florència. La seva primera actuació en públic com a cantant va ser en el casament d'Enric IV de França i de Maria de Mèdici el 1600; son pare va participar en l'organització i composició de la música per a la cerimònia.[5][1]

Carrera musical[modifica]

El 1604, la família Caccini al complet va viatjar a França. El rei Enric IV va quedar impressionat amb les seves actuacions i li va proposar que es quedessin a la seva cort. Tanmateix, els funcionaris florentins s'hi van oposar, i ella va tornar a Itàlia, on la seva fama va continuar creixent. Poc de temps després, va atreure l'atenció de Claudio Monteverdi, impressionat pel seu cant. El 1607 va contreure matrimoni amb un membre de la Camerata florentina, Giovanni Battista Signorini.[3][4]

A començaments de la seva carrera actuava amb els seus pares, germà i germana amb el nom de Concerto Caccini, però més endavant va formar grup amb la seva germana Settimia i l'executant romana Vittoria Archilei. En aquesta època va rebre de vegades el nom de la Cecchina.

Durant aquest temps va començar a desenvolupar la seva habilitat com a compositora. Per encàrrec del llibretista Michelangelo Buonaroti el Jove (nebot del magnífic artista del mateix nom) va escriure música per als seus espectacles, per a molts intermedis en la cort dels Médici i també va començar a escriure òperes. Abans de 1618 era dels músics més ben remunerats de la cort i cobrava més que el seu pare, la compositora més primerenca d'òperes i una de les escasses dones que va veure lobra seva publicada.[2][6]

El 1625, va obtenir un dels seus majors èxits amb l'òpera La liberazione di Ruggiero dall'isola d'Alcina, composta per a la visita del príncep Ladislaus Sigismondo de Polònia, òpera que va ser interpretada també a Varsòvia el 1628, i primera òpera italiana representada fora de les seves fronteres.[6][3]

Les dades dels últims anys de la seva vida són escasses i poc precises. Sembla que es tornà a casar i que visqué a Lucca i a Parma, abans de tornar de nou a Florència. La seva filla Margherita, formada per ella, va seguir els seus passos; tingué un altre fill, Tomasso.[6][1] Hi ha documents en els quals apareix una Francesca Caccini, esposa d'un senador, morta el 1640, encara que altres fonts fixen la seva mort el 1630.

Obra[modifica]

Caccini va escriure cinc òperes, quatre de les quals s'han perdut (només ha sobreviscut La liberazione di Ruggiero). Igualment va compondre obres religioses, seculars, vocals i instrumentals.

L'única col·lecció que en perdura és una publicació de 1618, Il primo libro delle musiche, un aplec de 32 melodies dedicat al cardenal Cosme de Mèdici, que inclou peces sacres i profanes, solos i duets i diferents estils. Escrivia clarament per a la seva pròpia veu i la seva capacitat vocal però és probable que fes servir aquest conjunt per a instruir les seves alumnes en la tècnica vocal.[6][5]

La seva obra inclogué també almenys 17 obres teatrals i centenars d'obres vocals més breus. El seu pare va dir que “havia omplert tres llibres amb més de 300 obres", la majoria de les quals lamentablement no s'han coinservat.[2][6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «CACCINI, Francesca, detta la Cecchina» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 7 agost 2022].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Francesca Caccini» (en anglès). A Modern Reveal. [Consulta: agost 2022].
  3. 3,0 3,1 3,2 Manchado Torres, Marisa. «Francesca Caccini: Éxito y olvido» (en castellà). Revista con la A. [Consulta: 7 agost 2022].
  4. 4,0 4,1 «Así era una de las compositoras más importantes de la historia» (en castellà). Musica Antigua, 18-11-2018. [Consulta: 7 agost 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 «Caccini y Ruggiero en la corte de los Médici» (en castellà). Fugato. Revista de divulgación musical, 30-09-2020. [Consulta: 7 agost 2022].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Agúndez, Delia. «Francesca Caccini: la Monteverdi de Florencia» (en castellà). Revista Ritmo, 07-06-2020. [Consulta: 7 agost 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesca Caccini