Francisco Asensi Hernández

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancisco Asensi Hernández
Biografia
Naixement 1936
Algemesí
Mort 2013 (76/77 anys)
Educació Universitat de València
Activitat
Ocupació Autor i escriptor
Gènere artístic Novel·la
Modifica les dades a Wikidata

Francisco Asensi Hernández (1936, Algemesí[1]- 2013)[2] va ser un escriptor format en humanitats, filosofia i teologia, i llicenciat a la Universitat de València en Història.[3]

Fou sacerdot durant 10 anys, dels quals 6 fou director d'un col·legi major universitari. Fou capellà destinat a Banyeres de Mariola.[4] Després es llicencià en Història.[5] Es tornà negativament crític amb l'Església Catòlica.[6]

Les seues novel·les tracten temes sobre la religió.[5]

La novel·la Sangre és un thriller policíac[7] tracta de manera crítica l'Opus Dei i fou publicada a Alemanya, Polònia i Romania abans que a Espanya.Aleshores, Asensi tenia d'agent literari a Carmen Balcells.[8] La novel·la fou una reacció a la novel·la El codi de Da Vinci perquè era estereotipat i l'autor Dan Brown sabia poc del tema que tractava.[7]

L'última novel·la que ha escrit (El evangelio de las mujeres) tracta sobre la presència de les dones a l'Església dels primers cristians.[2]

Obres[modifica]

Articles

A més dels articles d'opinió del seu blog,[9] n'ha publicat a les revistes ATRIO[10] i Barcella,[11] i a Periodista Digital.[12]

Destaca la reacció d'un sacerdot catòlic despertada per un article.[13]

Novel·les

  • La sibila de Delfos.Asesinato en el cónclave (1996)[1][3][14]
  • Sombras sobre el Vaticano[3] (1999)[4]
  • El diablo tiene nombre[3] (2001)[4]
  • El secreto de Sant Angelo (2206)[4]
  • Sangre (2012)[15]
  • Hulda o el evangelio de las mujeres[2][4]

Enllaços externs[modifica]

Blog oficial (castellà)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Asensi, Francisco (1936-)». Catálogo de autoridades. Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 13 juliol 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 Porcar, José Luis «Adiós a Francisco Asensi». Periodista digital, 20-11-2013 [Consulta: 14 juliol 2015].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Francisco Asensi». Megustaleer.mx. Penguin Random House Grupo Editorial. [Consulta: 14 juliol 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «‘Hulda o el evangelio de las mujeres’» (en català). Revista Barcella, 13, 2001.
  5. 5,0 5,1 Gómez-Elegido, M. Luisa «El diablo tiene nombre» (en català). Revista Barcella, 14, 2001.
  6. Vidal, José Manuel. «Francisco Asensi: ¿Cómo se puede predicar la pobreza desde la inmensidad de riqueza y poder del Vaticano?». Periodista Digital. [Consulta: 15 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Bono, Ferrán «Disparate teológico y trepidante». El País, 13-07-2012 [Consulta: 15 juliol 2015].
  8. García, Alfons. «Francisco Asensi publica «Sangre», una mirada crítica sobre el Opus Dei». La Nueva España. [Consulta: 15 juliol 2015].
  9. «Francisco Asensi». Francisco Asensi. [Consulta: 14 juliol 2015].
  10. «Francisco Asensi». ATRIO.
  11. «Crèdits». Revista Barcella. Col·lectiu Serrella. [Consulta: 14 juliol 2015].
  12. «Resultados de la búsqueda de artículos». Periodista Digital. [Consulta: 14 juliol 2015].
  13. González Guadalix, Jorge. «Francisco Asensi: "el grito de Viva Cristo Rey de los mártires, político y reaccionario"». Infocatólica, 10-10-2013. [Consulta: 14 juliol 2015].
  14. «La Sibila de Delfos. Asesinato en el cónclave». Revista Barcella. Col·lectiu Serrella. [Consulta: 14 juliol 2015].
  15. «ASENSI Novela Negra». seculares.es. [Consulta: 14 juliol 2015].