Francisco Asensi Hernández
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1936  Algemesí (la Ribera Alta) |
| Mort | 2013 (76/77 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de València |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Gènere | Novel·la |
Francisco Asensi Hernández (1936, Algemesí[1]- 2013)[2] va ser un escriptor format en humanitats, filosofia i teologia, i llicenciat a la Universitat de València en Història.[3]
Fou sacerdot durant 10 anys, dels quals 6 fou director d'un col·legi major universitari. Fou capellà destinat a Banyeres de Mariola.[4] Després es llicencià en Història.[5] Es tornà negativament crític amb l'Església Catòlica.[6]
Les seues novel·les tracten temes sobre la religió.[5]
La novel·la Sangre és un thriller policíac[7] tracta de manera crítica l'Opus Dei i fou publicada a Alemanya, Polònia i Romania abans que a Espanya.Aleshores, Asensi tenia d'agent literari a Carmen Balcells.[8] La novel·la fou una reacció a la novel·la El codi de Da Vinci perquè era estereotipat i l'autor Dan Brown sabia poc del tema que tractava.[7]
L'última novel·la que ha escrit (El evangelio de las mujeres) tracta sobre la presència de les dones a l'Església dels primers cristians.[2]
Obres[modifica]
Articles
A més dels articles d'opinió del seu blog,[9] n'ha publicat a les revistes ATRIO[10] i Barcella,[11] i a Periodista Digital.[12]
Destaca la reacció d'un sacerdot catòlic despertada per un article.[13]
Novel·les
- La sibila de Delfos.Asesinato en el cónclave (1996)[1][3][14]
- Sombras sobre el Vaticano[3] (1999)[4]
- El diablo tiene nombre[3] (2001)[4]
- El secreto de Sant Angelo (2206)[4]
- Sangre (2012)[15]
- Hulda o el evangelio de las mujeres[2][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Asensi, Francisco (1936-)». Catálogo de autoridades. Biblioteca Nacional d'Espanya. [Consulta: 13 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Porcar, José Luis «Adiós a Francisco Asensi». Periodista digital, 20-11-2013 [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Francisco Asensi». Megustaleer.mx. Penguin Random House Grupo Editorial. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «‘Hulda o el evangelio de las mujeres'». Revista Barcella, 13, 2001. Arxivat de l'original el 2015-07-14 [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Gómez-Elegido, M. Luisa «El diablo tiene nombre». Revista Barcella, 14, 2001. Arxivat de l'original el 2015-07-14 [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ Vidal, José Manuel. «Francisco Asensi: ¿Cómo se puede predicar la pobreza desde la inmensidad de riqueza y poder del Vaticano?». Periodista Digital. [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Bono, Ferrán «Disparate teológico y trepidante». El País, 13-07-2012 [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ García, Alfons. «Francisco Asensi publica «Sangre», una mirada crítica sobre el Opus Dei». La Nueva España. [Consulta: 15 juliol 2015].
- ↑ «Francisco Asensi». Francisco Asensi. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Francisco Asensi». ATRIO.
- ↑ «Crèdits». Revista Barcella. Col·lectiu Serrella. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2015. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «Resultados de la búsqueda de artículos». Periodista Digital. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2015. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ González Guadalix, Jorge. «Francisco Asensi: "el grito de Viva Cristo Rey de los mártires, político y reaccionario"». Infocatólica, 10-10-2013. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «La Sibila de Delfos. Asesinato en el cónclave». Revista Barcella. Col·lectiu Serrella. Arxivat de l'original el 14 de juliol 2015. [Consulta: 14 juliol 2015].
- ↑ «ASENSI Novela Negra». seculares.es. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 14 juliol 2015].