František Bass

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrantišek Bass
František (Franta) Bass.jpg
Biografia
Naixement 4 setembre 1930
Brno
Mort 28 octubre 1944 (14 anys)
Auschwitz
Activitat
Ocupació Poeta
Modifica les dades a Wikidata

František (Franta) Bass (Brno, 4 de setembre de 1930 - Auschwitz, 28 d'octubre de 1944) va ser un poeta txec d'origen jueu, víctima de l'Holocaust. Va ser un jove col·laborador del setmanari Vedem al camp de concentració de Theresienstadt (Terezín), on va romandre pres durant la Segona Guerra Mundial abans de morir a Auschwitz.

Biografia[modifica]

František Bass va néixer a Brno (Txèquia) el 1930. Als onze anys va ser deportat al camp de concentració de Theresienstadt (Terezín), amb el comboi número 149, el 12 de febrer de 1941. Les condicions a la ciutat-gueto eren molt difícils a causa de la superpoblació, la malaltia, l'escassetat d'aliments i, sobretot, el malson constant de les deportacions «cap a l'est»,[1] de les quals no hi havia retorn. Les autoritats d'autogovern jueu i un grup de presoners amb talent en el camp van intentar fer tot el possible per millorar la qualitat de vida dels nens presents. Els nens de Terezín no van poder anar a l'escola, però es van organitzar cursos de cultura, literatura i música.[2]

A Terezín, Bass col·labora amb el setmanari Vedem fundat i dirigit per Petr Ginz.[3] Juntament amb Hanuš Hachenburg, Bass destaca per la seva poesia. Entre els seus poemes més famosos hi ha Sóc jueu i El jardí.

Al final, František Bass és deportat, com la majoria dels seus companys, al camp de concentració d'Auschwitz, amb el comboi número 76, el darrer que va anar de Terezin al camp d'extermini.[4] En arribar, va morir assassinat a la cambra de gas el 28 d'octubre de 1944, com ja havia passat amb Hanuš Hachenburg i Petr Ginz. Brass acabava de complir els 14 anys.

Obra[modifica]

Entre els poemes conservats més famosos, va escriure Zahrada (El jardí), que va escriure a Terezin:

« (txec) Zahrádka malá
plná růží, voní
cestička je úzká
chlapeček prochází po ní.

Chlapeček malý, hezoučký
jak poupě rozkvétající
až poupě rozkvete
chlapeček už nebude.

(català) Petit jardí

ple de roses i olors,
el camí és estret
i un nen petit camina per ell.

Un nen, bonic
com un brot de flor que floreix,
quan el brot de flor floreixi
el nen ja no hi serà.

»
— František Bass.

La memòria[modifica]

Han sobreviscut al voltant de 700 pàgines del setmanari Vedem i, amb elles, molts dels poemes de Bass, que ara es mostren a les col·leccions del Museu Jueu de Praga.[5] Els poemes de Brass són objecte d'estudi i publicació en volums i antologies en txec o traduïdes a nivell internacional.[6]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Corradini, Matteo. La repubblica delle farfalle. Il romanzo dei ragazzi di Terezin (en italià). Milano: Rizzoli, 2013. ISBN 978-88-17-06385-2. 
  • Micheli, Mario de. I bambini di Terezin: poesie e disegni dal Lager, 1942-1944 (en italià). Milano: Lerici editore, 1963. 
  • Ornest, Zdenek; Krizkova, Marie Rut. (en anglès). Philadelphia: Jewish Publication Society of America, 1995. ISBN 978-0-8276-0534-3. 
  • Schiff, Vera. Theresienstadt: The Town the Nazis Gave to the Jews (en anglès). Lugus Productions, 1998. ISBN 978-1-896266-28-2. 
  • Volavková, Hana. I Never Saw Another Butterfly: Children's Drawings and Poems from Terezin Concentration Camp, 1942-1944 (en anglès). New York: Schocken Books, 1993.  Conté una nota biogràfica sobre František Bass (pàgina 9) i cinc dels seus poemes (pàgines 10-11, 30, 57 i 70). El llibre va ser publicat originalment en txec el 1959 pel Museu Jueu de Praga i després es va traduir a l'anglès el 1978.

Vegeu també[modifica]