Fringilla
 Pinsà 
♂ | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Fringilla Linnaeus, 1758 |
.svg){kind=icon}
Fringilla és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels fringíl·lids (Fringillidae) originàris del Vell Món. Aquests pinsans viuen a la zona paleàrtica i algunes illes atlàntiques. Aquest gènere és l'únic de la subfamília dels fringil·lins (Fringillinae).
Descripció
[modifica]Les espècies de Fringilla tenen una mida similar, de 14 a 18 centímetres de longitud, sent el pinsà mec (F. montifringilla) el més petit i el pinsà blau de Tenerife (F. teydea) el més gros; totes tenen una forma similar.[1][2]
El vol és com si rebotessin amb episodis alterns de batec i planatge amb les ales tancades.[3] No estan tan especialitzats com altres pinsans, ja que mengen insectes i llavors. Durant la reproducció, alimenten les cries amb insectes en lloc de llavors, a diferència d'altres pinsans.[2]
Distribució i hàbitat
[modifica]El pinsà comú (F. coelebs) es troba principalment en hàbitats forestals, a Europa i l'Àsia occidental; les altres espècies que abans es tractaven com a subespècies es troben al nord d'Àfrica i la Macaronèsia; el pinsà blau de Tenerife és endèmic de les illes Canàries; i el pinsà mec es reprodueix a la taigà nord i la tundra sud d'Euràsia.[2]
A Catalunya, el pinsà comú és d'habitat forestal de boscos caducifolis i de coníferes preferent a altures mitjanas. Present tot l'any amb una forta entrada a l'hivern. El pinsà mec és exclusivament hivernant i no gaire habitual i sol associar-se a estols de pinsà comú.[4]
Taxonomia
[modifica]El gènere Fringilla va ser descrit el 1758 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la desena edició del seu "Systema Naturae".[5]
El nom del gènere Fringilla significa pinsà en llatí.[6] Linnaeus va incloure 30 espècies al gènere (Fringilla zena va ser llistada dues vegades) i d'aquestes, el pinsà comú (Fringilla coelebs) es considera com l'espècie tipus.[7]
A principis del segle XX, es considerava que el gènere només incloïa tres espècies, i les altres espècies incloses per Linnaeus van ser transferides a altres gèneres. El 2016, es va proposar que la subespècie extremadament rara de pinsà blau de Tenerife, F. teydea polatzeki, es tractés com una espècie separada, acceptant així una quarta espècie, F. polatzeki.[8][9]
Un important estudi genètic, morfològic i de comportament del 2021 va dividir l'antic pinsà comú (Fringilla coelebs sensu lato) en cinc espècies,[10] de manera que ara s'accepta que el gènere en conté vuit d'espècies. Aquesta divisió no ha estat reconeguda per les taxonomies que segueixen BirdLife International (BLI) com ara el Manual dels ocells del món.[11]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) aquest gènere està format per vuit espècies:[12]
- Fringilla coelebs - pinsà comú.
- Fringilla spodiogenys
- Fringilla moreletti
- Fringilla maderensis
- Fringilla canariensis
- Fringilla teydea - pinsà blau de Tenerife.
- Fringilla polatzeki - pinsà blau de Gran Canària.
- Fringilla montifringilla - pinsà mec.
Referències
[modifica]- ↑ Shirihai, Hadoram; Svensson, Lars. Handbook of Western Palearctic birds. volume 2: Passerines: flycatchers to buntings. Reprinted with corrections. London Oxford New York New Delhi Sydney: Helm, 2019, p. 353–363. ISBN 978-1-4729-3737-7.
- 1 2 3 Newton, Ian. Finches. Nova York: Taplinger, 1973, p. 19–30 (New Naturalist 55). ISBN 978-0-8008-2720-1.
- ↑ Clement, Peter; Harris, Alan; Davis, John. Finches and Sparrows. New Jersey: Princeton University Press, 1993. ISBN 978-0-691-03424-9.
- ↑ Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 270. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ Linné, Carl von. Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v.1. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 179.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 164. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ Paynter, Raymond A. Jr. Check-list of birds of the world. v.14. Cambridge: Harvard University Press, 1968, p. 203 [Consulta: 15 gener 2026].
- ↑ Sangster, George; Rodríguez‐Godoy, Felipe; Roselaar, C. S.; Robb, Magnus S.; Luksenburg, Jolanda A. «Integrative taxonomy reveals Europe's rarest songbird species, the Gran Canaria blue chaffinch Fringilla polatzeki» (en anglès). Journal of Avian Biology, 47, 2, 3-2016, pàg. 159–166. DOI: 10.1111/jav.00825. ISSN: 0908-8857.
- ↑ «The Rarest Songbird in Europe - Wildlife Articles» (en anglès). Wildlife Articles, 03-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-08.
- ↑ Recuerda, María; Illera, Juan Carlos; Blanco, Guillermo; Zardoya, Rafael; Milá, Borja «Sequential colonization of oceanic archipelagos led to a species-level radiation in the common chaffinch complex (Aves: Fringilla coelebs)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 164, 11-2021, pàg. 107291. DOI: 10.1016/j.ympev.2021.107291.
- ↑ Estrada, Joan. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 270. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ «World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.». [Consulta: 15 gener 2026].
