Pinsà mec
Fringilla montifringilla  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Envergadura | 0,27 m |
| Pes | 2,14 g (pes en néixer) 22 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 5,9 |
| Període d'incubació de l'ou | 11 dies |
| Cicle diürn | diürnalitat |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Fringillidae |
| Gènere | Fringilla |
| Espècie | Fringilla montifringilla Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
.svg){kind=icon}
El pinsà mec[1] (Fringilla montifringilla) és un ocell menut passeriforme de la família dels fringíl·lids (Fringillidae). L'àrea de distribució abasta els boscos del nord d'Europa i d'Àsia. És un ocell migrador,[2] hiverna al sud d'Europa, el nord d'Àfrica, nord del Pakistan, nord de l'Índia, Xina i Japó.[3] Durant la migració passa per Alaska i arriba a l'oest dels Estats Units. Els boscos oberts de coníferes o faigs són favorables perquè criï. Fa el niu en arbres coberts amb molsa o líquens, pon de 4 a 9 ous. S'alimenta de llavors, però els pollets són alimentats amb insectes.
Noms populars
[modifica]Als Països Catalans també se'l coneix amb el nom de boig, pinsà boig, pinsà de muntanya, pinsà gavatx[4], a les Balears, pinsà mè[5] i al País Valencià pinsà francès o xeu roquer.[6]
Descripció
[modifica]
.jpg)
El pinsà mec és similar en mida i forma a un pinsà comú (F. coelebs). Pesa entre 22–29 g, mesura uns 16 cm[7] i una envergadura alar de 25–26 cm.[8]
En època reproductora presenta un marcat dimorfisme sexual: els mascles tenen el cap negre, les parts superiors fosques, el pit taronja i el ventre blanc. Les femelles i els ocells més joves són menys diferents i més similars en aparença a alguns pinsans. En tots els plomatges, però, el pinsà mec difereix del pinsà comú en diverses característiques:[9]
- el pinsà mec té el carpó blanc mentre que el comú el té grisenc-verdós.
- el pit és taronja, contrastant amb el ventre blanc mentre que les parts inferiors del comú són de color més uniforme (rosa o beix).
- les plomes escapulars del pinsà mec són taronges, mentre que les del comú són grises o grisenques-marrons.
- e pinsà mec té els flancs amb taques fosques i el comú els té llisos.
- el pinsà mec no té les plomes blanques exteriors de la cua que sí té el comú.
- una diferència addicional per a tots els plomatges excepte els mascles amb plomatge reproductor és el color del bec: groc pel pinsà mec, rosat apagat pel pinsà comú (els mec amb plomatge reproductor tenen bec negre, i els comuns en el plomatge corresponent tenen bec gris).[10]
Distribució i hàbitat
[modifica]Aquest ocell està molt estès, durant l'època de cria, per tots els boscos del nord d'Europa i a l'est a través del Paleàrtic. És migratori, hiverna al sud d'Europa, nord d'Àfrica, nord de l'Índia, nord del Pakistan, Xina i Japó.[11] Sovint s'endinsa a Alaska durant la migració i hi ha registres dispersos al nord dels Estats Units i al sud del Canadà.[12]
Hiverna en diversos hàbitats boscosos (especialment amb faigs),[10] camps semioberts i terres de conreu amb bardisses; de vegades visita jardins i parcs amb menjadores o arbres fruiters.[13]
Els boscos oberts de coníferes o bedolls són els preferits per a la cria.[10]
A Catalunya és exclusivament hivernant i en general escàs tot i que el nombre varia molt segons els anys. És més freqüent a la Catalunya Nord i la humida i més rar al País Valencià i Balears.[9]
Ecologia
[modifica]Dieta i alimentació
[modifica]Principalment s'alimenta de llavors a l'hivern,[10] però insectes a l'estiu.[14]
Reproducció
[modifica]
El pinsà mec es reprodueix per primera vegada a partir de l'any. El niu se sol col·locar a dalt d'un arbre contra el tronc. El construeix la femella i consisteix en una capa exterior que pot contenir líquens, herba, bruc, teranyines i tires d'escorça de bedolls o ginebrons. Està folrat amb plomes, herba suau i pèl. Els ous es ponen a intervals diaris. La posta sol contenir de cinc a set ous. El color va del blau clar al marró oliva fosc i té taques de color rosa a vermell rovellat. De mitjana, mesuren 19,4 mm × 14,5 mm i pesen 2,14 g. Després de la posta de l'últim ou, la femella els incuba i desclouen al cap d'11-12 dies. Les cries són alimentades i cuidades pels dos pares i emplomen al cap de 13-14 dies. Sovint només fa una posta cada any, però al nord-oest de Rússia se'n poden fer-ne dues.[15]
Els nius poden ser depredats per la cornella (Corvus corone) o el gaig siberià (Perisoreus infaustus). Els nius sovint són parasitats pel cucut comú (Cuculus canorus).[15]
Vocalitzacions
[modifica]El cant és sorprenent i gairebé lleig per a un pinsà, un brunzit estrany: "eerRRRRNnnn". Emet un "cuiii" ascendent, un "tsi, tsi" més agut i diversos crits nasals i piuladors d'estol.[13] El més habitual és el reclam que fa en vol "meeec" del que deriva el nom comú en català.[9]
Migració
[modifica]Aquesta espècie és gairebé completament migratòria. A Europa, forma grans estols a l'hivern, de vegades amb milers o fins i tot milions d'ocells en un sol estol.[16][17] Aquestes grans concentracions es produeixen especialment si el faig és abundant. El pinsà mec no necessita faig a l'hivern, però els estols hivernals es desplacen fins a trobar-ne. Això pot ser una adaptació per evitar la competència amb el pinsà comú.[18]
Estat de conservació
[modifica]El pinsà mec està classificat com en risc mínim per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.[11] Té una àrea de distribució extremadament àmplia i la mida de la població és extremadament gran, per la qual cosa no s'acosta als llindars d'amenaça per als criteris de distribució o mida de la població. Malgrat que la tendència de la població sembla estar disminuint, no es creu que el declivi sigui prou ràpid per apropar-se als llindars de Vulnerable segons el criteri de tendència poblacional.[19]
Taxonomia
[modifica]El pinsà mec va ser descrit pel biòleg suís Carl von Linné l'any 1758, va incloure l'espècie a la 10a edició del seu "Systema Naturae" amb l'actual nom binomial, Fringilla montifringilla.[20]
És una espècie monotípica.[21]
Montifringilla prové del llatí «mons», «montis» que significa “mont” i “fringilla” significa “pinsà”.[22]
Galeria
[modifica].jpg)
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «Pinsà mec». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 9 gener 2026].(català)
- ↑ «Pinsà mec (Fringilla montifringilla)». SIOC. [Consulta: 11 setembre 2021].
- ↑ All the birds of the world. Barcelona: Lynx, 2020, p. 756. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Ortega i Gonzàlez, Enric; Grané Ortega, Mercè. Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans. Primera edició. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2017, p. 156. ISBN 978-84-9965-362-4.
- ↑ «Llista de noms recomanats d’aucells en l'àmbit balear» p. 15. Comissió de Nomenclatura del GOB | Revisió de la UIB, 01-06-2006. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Saval Guardiola, Isabel. «Nomenclatura Popular i Científica de la Fauna Ornitològica Valenciana» p. 13. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Oiseaux.net. «Pinson du Nord - Fringilla montifringilla - Brambling» (en anglès). [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Fringilla Montifringilla». Brambling Bird Facts. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Estrada, Joan; Francesc Jutglar, Toni Llobet, Martí Franch i Ilian Velikov. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears: inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. 3ra ed. actualitzada. Barcelona: Lynx, 2018, p. 270. ISBN 978-84-16728-07-7.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Svensson, Lars; Grant, Peter J.; Mullarney, Killian; Zetterström, Dan; Christie, David A.. Collins bird guide: the most complete field guide to the birds of Britain and Europe. London: HarperCollins, 1999. ISBN 978-0-00-219728-1.
- ↑ 11,0 11,1 «Fringilla montifringilla: BirdLife International» (en anglès). The IUCN Red List of Threatened Species 2024, 14-05-2024. DOI: 10.2305/iucn.uk.2024-2.rlts.t22720041a264534717.en..
- ↑ «Brambling Species Map». Cornell Lab of Ornithology. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ 13,0 13,1 «pinsà mec». eBird. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ «Brambling Bird Facts | Fringilla Montifringilla». [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ 15,0 15,1 Cramp, Stanley. Crows to finches. Oxford: Oxford Univ. Press, 1994, p. 479–497 [494]. ISBN 978-0-19-854679-5.
- ↑ Jenni, L. «Mass Concentrations of Bramblings Fringilla montifringilla in Europe 1900-1983: Their Dependence upon Beech Mast and the Effect of Snow-Cover». Ornis Scandinavica, 18, 2, 5-1987, pàg. 84. DOI: 10.2307/3676843.
- ↑ Svensson, Tomas «A review of mass concentrations of Bramblings Fringilla montifringilla: implications for assessment of large numbers of birds». Ornis Svecica, 31, 24-04-2021. DOI: 10.34080/os.v31.22031. ISSN: 2003-2633.
- ↑ Newton, Ian. Finches. Nova York: Taplinger, 1973, p. 26–30 (The New Naturalist Library 55). ISBN 978-0-8008-2720-1.
- ↑ «Brambling Fringilla Montifringilla Species Factsheet» (en anglès). BirdLife International. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Linné, Carl von. Caroli Linnaei...Systema naturae per regna tria naturae :secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. v.1. Holmiae: Impensis Direct. Laurentii Salvii, 1758, p. 179.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Finches, euphonias, longspurs, Thrush-tanager – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 9 gener 2026].
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 260. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 9 gener 2026].
