Fumera
 | |
| Tipus | geni patge  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia catalana |
| Dades | |
| Pseudònim | Patge Fumera |
| Altres | |
| Domini | fum |
En Fumera, anomenat també Patge Fumera,[1] és un patge de la mitologia catalana típic de la Catalunya Nord i de bona part de les comarques gironines, especialment de l'Alt Empordà,[2] on era una figura molt popular –en les darreres dècades en desús, tot i que està revifant amb la introducció de la figura en forma de rondalla o conte a les escoles empordaneses.
En Fumera té l'encàrrec dels Reis d'Orient de vetllar la xicalla durant les vacances escolars d'hivern (a partir de la segona quinzena de desembre); tradicionalment arribava i se n'anava de cada casa, talment com el fum, per la fumera o xemeneia de la llar de foc i se'l representava com un ésser amb, bé set ulls al cap (quatre davant i tres darrere),[3] bé un ull al seu dit índex que s'allargassava per arribar a tot arreu. D'aquesta manera, feia d'espieta pels Reis d'Orient tot explicant-los si els nens havien estat bons i s'havien portat prou bé per ser dignes de rebre algun present el dia de Reis (6 de gener) o si els havien de deixar carbó per tal de recordar-los que havien de corregir el seu mal comportament. Tal com s'explicava a la mainada, en Fumera és «un misteriós benefactor que tot ho veu, tot ho sent i tot ho xerra».[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Mitología catalana (I): Los Pirineos y el norte» (en castellà). tresmilvoces.com, 30-10-2020. [Consulta: 20 maig 2025].
- ↑ Trullàs, Glòria; Chalaux, Lídia «En Fumera i altres genis nadalencs». Sàpiens [Barcelona], núm. 124, 12-2012, p.16. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Juanico, Núria. «Les criatures que van fer somiar els catalans». ara.cat. Ara, 06-06-2017. [Consulta: 3 maig 2025].
- ↑ Prats, Joan de Déu. «X. Els rostres d'en Fumera». A: El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya. Barcelona: Comanegra, 2017, p. 36-37. ISBN 978-84-16605-74-3.
