Félix Garzo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFélix Garzo
Biografia
Naixementsegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Mort1958 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólletrista Modifica el valor a Wikidata
GènereTango Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 4ed8f3ac-f927-4757-8148-c8964ea1b90f Modifica el valor a Wikidata

Antoni Josep Gayà, conegut amb el pseudònim artístic de Félix Garzo, (Móra d'Ebre - Santa Coloma de Gramenet, 1958) va ser un periodista i llibretista de sarsueles i revistes català en llengua espanyola. L'obra que li ha donat més notorietat ha estat ser l'autor de la lletra del tango-cuplet Fumando espero, amb música de Joan Viladomat, interpretat dins de la revista La Nueva España (1923).[cal citació]

Trajectòria professional[modifica]

Llibrets de sarsuela

  • 1913, 17 de juliol. Estrena de la versió espanyola del llibret de l'opereta en tres actes de Franz Lehár, La última mascota. Estrenada al Teatre Còmic de Barcelona.[1]
  • 1915. Las vírgenes paganas,[2] sarsuela bufa en col·laboració d'Enrique García Álvarez i música de Joan Vert. Estrenada al teatre Zarzuela de Madrid (15 de maig de 1915) i al Teatre Còmic de Barcelona (3 d'octubre del 1915).
  • 1923. La Nueva España. Música de Joan Viladomat i Vicenç Pastallé. Estrenada al Teatre Victòria de Barcelona.
  • 1925. El diablo verde, o, la Trompeta del juicio,[3] humorada-revista en un pròleg i 2 actes, dividits en 12 quadres, música d'Antonio Seguro. Estrenada al Teatre Victòria (Barcelona).
  • 1927, febrer. El paso de Venus o las manchas del sol. Música d'Antonio Seguro. Estrenada al Teatre Talia (Barcelona).
  • 1927, 22 de setembre. Juan sin alma, sarsuela en dos actes. Música d'Antonio Seguro. Estrenada al Teatre Victòria de Barcelona.
  • 1930. El caballero de la sonrisa, opereta-revista en 1 pròleg i 3 actes. Música d'Antonio Seguro. Estrenada al Teatre Victòria de Barcelona.
  • 1952. El circo. Música de Francesc d'A. Font. Estrenada al Teatre Victòria de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. [1] Nota breu de l'estrena a La Vanguardia (20 de juliol de 1913).
  2. [2] Llibret de Las vírgenes paganas a Internet Archive.
  3. [3] Arxiu sonor del fox-trot Es el infierno, de la revista El diablo verde,o, la Trompeta del juicio al You Tube.