GOES 15
 GOES 15 durant el processament | |
| Operador | NOAA/NASA |
|---|---|
| Contractistes principals | Boeing ITT Corporation |
| Model | BSS-601 |
| Tipus de missió | Meteorològic |
| Data de llançament | 4 de març de 2010 23:57 GMT |
| Coet transportador | Delta IV-M+(4,2) |
| Lloc de llançament | CCAFS SLC-37B |
| Durada de la missió | 10 anys (planejat) |
| COSPAR ID | 2010-008A |
| Massa | 3.238 kg |
| Font d'energia | 2,3 kilowatts del sistema fotovoltaic |
| Elements orbitals | |
| Règim | Geoestacionària |
| Període orbital | 24 hores |
El GOES 15, conegut com a GOES-P, abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite. La nau va ser construïda per Boeing, i és l'últim de tres satèl·lits GOES basats en el model de satèl·lit BSS-601. Els altres satèl·lits GOES BSS-601; el GOES 13 i el GOES 14 van ser llançats el maig de 2006 i el juny de 2009 respectivament.[1] En total va ser el setzè satèl·lit GOES en ser llançat.
El GOES 15 va ser llançat amb un coet Delta IV-M+(4,2) enlairant-se des de Space Launch Complex 37B al Cape Canaveral Air Force Station.[2][3] El llançament es va produir a les 23:57 GMT del 4 de març de 2010, uaranta minuts en una finestra de llançament de seixanta minuts. En arribar a l'òrbita geoestacionària el 16 de març, va ser redesignat com a GOES 15.[3][4] El 6 de desembre de 2011, va ser activat com a satèl·lit GOES West, substituint el GOES 11.[5]
En el llançament, la massa del satèl·lit era de 3.238 kg. Té una vida útil de deu anys. L'energia és subministrada per una sola placa solar d'arsenur de gal·li, que proporciona fins a 2,3 kilowatts d'energia. Es fa servir una bateria de níquel d'hidrogen de 24 cèl·lules per proporcionar energia quan el satèl·lit no és a la llum del sol.[6] Els instruments de bord del GOES 15 inclouen una càmera multiespectral de cinc canals per capturar imatges de llum visible i infraroja dels Estats Units continentals, una sonda per prendre lectures de temperatura i humitat atmosfèrica, una càmera de raigs X solar per detectar erupcions solars, i instruments per controlar la magnetosfera, radiació còsmica de fons i partícules carregades.[6]
Galeria[modifica]
-
Video de llançament (5 mins 30 segs)
-
El GOES 15 s'enlaira des del Cape Canaveral Air Force Station SLC-37B, 4 de març de 2010.
Vegeu també[modifica]
|
Referències[modifica]
- ↑ Krebs, Gunter. «GOES N, O, P, Q». Gunter's Space Page. [Consulta: 4 març 2010].
- ↑ «GOES-P Launch Blog». NASA. Arxivat de l'original el 2010-03-04. [Consulta: 4 març 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Ray, Justin. «Mission Status Center». Delta Launch Report. Spaceflight Now. [Consulta: 19 març 2010].
- ↑ «LIVE: Delta IV set to launch GOES-P weather satellite». NASAspaceflight.com. [Consulta: 4 març 2010].
- ↑ «NOAA activates GOES-15 satellite; deactivates GOES-11 after nearly 12 years in orbit». NOAA. [Consulta: 7 desembre 2011].
- ↑ 6,0 6,1 «GOES-P Mission Operations Booklet». United Launch Alliance. Arxivat de l'original el 2011-07-17. [Consulta: 4 març 2010].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: GOES 15 |
- GOES-P Press Kit
- GOES Timeline Arxivat 2010-05-27 a Wayback Machine. The History of Geostationary Satellites. From the launch of SMS-1 in May 1974 through the launch of GOES-13.
- GOES-15 image examples on the CIMSS Satellite Blog
