Vés al contingut

Gabinet Santer-Poos II

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Política i govern de
Luxemburg
Relacions exteriors

El Gabinet Santer-Poos II va formar el govern de Luxemburg del 14 de juliol de 1989 al 13 de juliol de 1994. Va ser el segon gabinet dels tres dirigits pel primer ministre Jacques Santer. Al llarg del ministeri, el viceprimer ministre va ser Jacques Poos.

Es va formar després de les eleccions legislatives luxemburgueses de 1989. Representava una coalició entre Santer del Partit Popular Social Cristià (CSV) i Poos del Partit Socialista dels Treballadors (LSAP), que havien estat una vegada més elegits entre els partits més majoritaris de la legislatura.

Antecedents

[modifica]

Les eleccions generals del 18 de juny 1989 van confirmar la coalició de govern existent al poder. El CSV va rebre 22 escons, i el LSAP van rebre 18. Això li va donar al gabinet CSV-LSAP una sòlida majoria en la legislatura, enmig d'una oposició dividida. A partir d'aleshores, van estar representats set partits a la Cambra de Diputats. A més a més dels partits tradicionals, el CSV, LSAP, el Partit Democràtic i el Partit Comunista, hi havia dos partits verds i un «comitè d'acció», l'Aktiounskomitee fir Demokratie a Rentegerechtegkeet. El govern nomenat es va reorganitzar el 9 de desembre de 1992, després de ser nomenat René Steichen per a la Comissió Europea. Marie-Josée Jacobs es va fer el càrrec de les carteres d'Assumptes Agropecuaris i Culturals.[1]

Política exterior

[modifica]

En el procés d'integració europea, Luxemburg es va veure a ell mateix com un mitjancer i un constructor a la vegada. Quan el mercat únic va entrar en vigor l'1 de gener de 1993, va obrir noves perspectives per a l'economia luxemburguesa, que depenien quasi a la seva totalitat dels mercats estrangers. Tanmateix, la integració econòmica també va presentar alguns perills. Durant les negociacions de la CE, el Govern luxemburguès es va oposar a una harmonització dels impostos indirectes, el que hauria estat perjudicial per al comerç transfronterer; i també es va oposar a una retenció en origen, el que hauria vist al capital fugir del centre financer de Luxemburg.[2]

La qüestió de la seu de les institucions europees va tenir un paper important als interessos essencials del Gran Ducat. A la decisió d'Edimburg el 12 de desembre de 1992, el govern va aconseguir fer permanent l'establiment a Luxemburg d'aquests òrgans i serveis, que havien estat allà temporalment fins aleshores.

Composició

[modifica]

14 de juliol de 1889 a 9 de desembre de 1992

[modifica]
Nom Partit Càrrec
Jacques Santer CSV Primer Ministre
Ministre del Tresor
Ministre de Cultura
Jacques Poos LSAP Viceprimer Ministre
Ministre d'Afers Exteriors
Ministre de la Força Pública
Fernand Boden CSV Ministrede Família i Solidaritat
Ministre de Turisme
Jean Spautz CSV Ministre de l'Interior
Ministre de Habitatge Social i Urbanisme
Jean-Claude Juncker CSV Ministre de Finances
Ministre de Treball
Marc Fischbach CSV Ministre d'Educació Nacional
Ministre de Justícia
Ministre de Funció Pública
Johny Lahure LSAP Ministre de Salut
Ministre de Seguretat Social
Ministre d'Educació Física i Esports
Ministre per a la Joventut
René Steichen CSV Ministre d'Agricultura i Viticultura
Ministre-delegat d'Afers Culturals i de Recerca Científica
Robert Goebbels LSAP Ministre d'Economia
Ministre d'Obres Públiques
Ministre de Transports
Alex Bodry LSAP Ministre de Medi Ambient
Ministre d'Energia
Georges Wohlfart LSAP Secretari d'Estat d'Afers Exteriors
Secretari d'Estat de la Força Pública
Mady Delvaux-Stehres LSAP Secretari d'Estat de Seguretat Social
Secretari d'Estat d'Educació Física i Esports
Secretari d'Estat per a la Joventut
Font:[3]

9 de desembre de 1992 a 13 de juliol de 1994

[modifica]
Nom Partit Càrrec
Jacques Santer CSV Primer Ministre
ministre d'Hisenda
Ministre de Cultura
Jacques Poos LSAP Viceprimer Ministre
Ministre d'Afers Exteriors
Ministre de la Força Pública
Fernand Boden CSV Ministrede Família i Solidaritat
Ministre de Turisme
Jean Spautz CSV Ministre de l'Interior
Ministre de Habitatge Social i Urbanisme
Jean-Claude Juncker CSV Ministre de Finances
Ministre de Treball
Marc Fischbach CSV Ministre d'Educació Nacional i Recerca
Ministre de Justícia
Ministre de Funció Pública
Johny Lahure LSAP Ministre de Salut
Ministre de Seguretat Social
Ministre d'Educació Física i Esports
Ministre per a la Joventut
Robert Goebbels LSAP Ministre d'Economia
Ministre d'Obres Públiques
Ministre de Transports
Alex Bodry LSAP Ministre de Medi Ambient
Ministre d'Energia
Ministre de Mitjans de Comunicació
Marie-Josée Jacobs CSV Ministre d'Agricultura i Viticultura
Ministre-delegat de Cultura
Georges Wohlfart LSAP Secretari d'Estat d'Afers Exteriors
Secretari d'Estat de la Força Pública
Mady Delvaux-Stehres LSAP Secretari d'Estat de la Salut
Secretari d'Estat de Seguretat Social
Secretari d'Estat d'Educació Física i Esports
Secretari d'Estat per a la Joventut
Font:[4]

Referències

[modifica]
  1. Thewes, 2011, p. 210.
  2. Thewes, 2011, p. 213.
  3. Thewes, 2011, p. 211.
  4. Thewes, 2011, p. 212.

Bibliografia

[modifica]