Ministeri d'Afers Exteriors de Luxemburg

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
L'Hôtel Saint Maximin, seu del Ministeri (2012).

El Ministeri d'Afers Exteriors de Luxemburg (en francès: Ministère des Affaires étrangères, abreviat MAE) és un ministeri del govern de Luxemburg, amb seu a l'Hôtel Saint Maximin a la ciutat de Luxemburg.[1]

Està encapçalat pel ministre d'Afers Exteriors (en francès: Ministri des Affaires étrangères), una posició del gabinet luxemburguès. El ministre d'Afers Exteriors és responsable de determinar la política exterior luxemburguesa.

Història[modifica]

El càrrec de ministre d'Afers Exteriors ha estat en existència contínua des de la promulgació de la primera de Constitució de Luxemburg, el 1848. Fins al 1937, el lloc es va portar a terme simultàniament pel primer ministre.[2] Tanmateix, el 1937, Joseph Bech va dimitir com a primer ministre, però es va tornar a nomenar immediatament com a ministre de d'Afers Exteriors i amb Pierre Dupong de primer ministre. Quan Bech es va convertir en primer ministre novament, el 1953, els dos treballs es van unir una vegada més.[3] Als pròxims vint-i-sis anys, es van separar i es van unir els llocs de treball altres dues vegades. Des de 1979, les dues posicions s'han quedat separades.

Des del 24 de març de 1936, el títol de «Ministre d'Afers Exteriors» ha estat oficial, encara que la posició havia estat extraoficialment coneguda per aquest nom des de la seva creació. Des de la creació del càrrec fins al 28 de novembre 1857, el ministre va tenir el títol d'«Administrador General».[4] Des de 1857 fins a 1936, el ministre va tenir el títol de «Director General».[5]

Llista de Ministres d'Afers Exteriors[modifica]

Ministre Partit Data inici Data fi Primer Ministre
Gaspard-Théodore-Ignace de la Fontaine No 1 d'agost de 1848 2 de desembre de 1848 G T I de la Fontaine
Jean-Jacques Willmar No 2 de desembre de 1848 23 de setembre de 1853 Jean-Jacques Willmar
Charles-Mathias Simons No 23 de setembre de 1853 26 de setembre de 1860 Charles-Mathias Simons
Baron de Tornaco No 26 de setembre de 1860 3 de desembre de 1867 Baron de Tornaco
Emmanuel Servais No 3 de desembre de 1867 26 de desembre de 1874 Emmanuel Servais
Baron de Blochausen No 26 de desembre de 1874 20 de febrer de 1885 Baron de Blochausen
Édouard Thilges No 20 de febrer de 1885 22 de setembre de 1888 Édouard Thilges
Paul Eyschen No 22 de setembre de 1888 11 d'octubre de 1915 Paul Eyschen
Mathias Mongenast No 12 d'octubre de 1915 6 de novembre de 1915 Mathias Mongenast
Hubert Loutsch No 6 de novembre de 1915 24 de febrer de 1916 Hubert Loutsch
Victor Thorn No 24 de febrer de 1916 19 de juny 1917 Victor Thorn
Léon Kauffman PD 19 de juny de 1917 28 de setembre de 1918 Léon Kauffman
Émile Reuter PD 28 de setembre de 1918 20 de març de 1925 Émile Reuter
Pierre Prüm PNI 20 de març de 1925 16 de juliol de 1926 Pierre Prüm
Joseph Bech PD 16 de juliol de 1926 5 de novembre de 1937 Joseph Bech
5 November 1937 23 November 1944 Pierre Dupong
CSV 23 de novembre de 1944 29 de desembre de 1953
29 de desembre de 1953 29 de març de 1958 Joseph Bech
29 de març de 1958 2 de març de 1959 Pierre Frieden
Eugène Schaus DP 2 de març de 1959 15 de juliol de 1964 Pierre Werner
Pierre Werner CSV 15 de juliol de 1964 3 de gener de 1967
Pierre Grégoire CSV 3 de gener de 1967 6 de febrer de 1969
Gaston Thorn DP 6 de febrer de 1969 15 de juny de 1974
15 de juny de 1974 16 de juliol de 1979 Gaston Thorn
16 de juliol de 1979 22 de novembre de 1980 Pierre Werner
Colette Flesch DP 22 de novembre de 1980 20 de juliol de 1984
Jacques Poos LSAP 20 de juliol de 1984 26 de gener de 1995 Jacques Santer
26 January 1995 7 d'agost de 1999 Jean-Claude Juncker
Lydie Polfer DP 7 d'agost de 1999 20 de juliol de 2004
Charles Goerens DP 20 de juliol de 2004 31 de juliol de 2004
Jean Asselborn LSAP 31 de juliol de 2004 4 de desembre de 2013
4 de desembre de 2013 Present Xavier Bettel

Referències[modifica]

  1. «Contact Ministry of Foreign Affairs. Contact général Hôtel Saint Maximin 5, rue Notre Dame L-2240 Luxembourg]». [Consulta: 7 juliol 2015].
  2. Thewes, 2003, p. 104.
  3. Thewes, 2003, p. 141.
  4. «Mémorial A, 1857, No. 49» (PDF) (en francès/ alemany). Service central de législation. [Consulta: 7 juliol 2015].
  5. «Mémorial A, 1936, No. 25» (PDF) (en francès/ alemany). Service central de législation. [Consulta: 7 juliol 2015].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]