Gabriel Arrom i Julià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1911  Santa Maria del Camí (Mallorca) |
| Mort | 1990 (78/79 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | economista |
| Partit | Partit Socialista Unificat de Catalunya |
Gabriel Arrom i Julià (Santa Maria del Camí, Mallorca, 1911 - Madrid, 1990) fou un economista i polític mallorquí.
El seu pare, Gabriel Arrom Oliver, nascut a Sencelles, era guàrdia civil, casat amb Francesca Julià Duran de Palma. Va estudiar el professorat mercantil i es llicencià en dret a Barcelona, passant a treballar com a funcionari en el Ministeri d'Hisenda a Girona. Durant la guerra va ser tinent d'artilleria a l'exèrcit republicà i membre del comitè politicomilitar del PSUC.[1] El febrer de 1939 passà la frontera de França i es va exiliar a la Unió Soviètica, on va estudiar economia amb Evgeny Varga. Es doctorà en Ciències Econòmiques a l'escola Superior de Comerç Exterior de Moscou, on impartí classes com a catedràtic a partir de 1945. Va publicar nombrosos articles a les revistes teòriques del PCE i del PSUC com "Nuestra Bandera", "Nuestras Ideas" i "Nous Horitzons". Va dedicar una especial atenció a les transformacions de l'economia catalana sota el franquisme, però també es va ocupar d'altres aspectes de l'economia espanyola, com l'agricultura, i de l'economia internacional. N'és un exemple A l'entorn de certs problemes de l'economia catalana, publicat el 1965 a "Nous Horitzons". El 1957, de manera clandestina, retornà a Catalunya per incorporar-se a la lluita antifranquista.[2] Dirigí les comissions del PSUC d'economia, agricultura i petita i mitjana empresa. Col·labora a Treball (PSUC) amb el pseudònim de Gaspar Aribau i estudià les crisis de 1957-1959 i de 1973.
En els anys seixanta, ja a París, va influir en Emili Gasch, Antoni Montserrat i Carme Sans, nucli del col·lectiu d'economistes "Enric Cerdà".[3] Va ser membre del Comitè Central del PCE. Davant la crisi dels comunistes es passà al Partit Comunista dels Pobles d'Espanya, partit del qual fou membre (1989) del Comitè Central.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 234-235. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ SANTANA MORRO, Manel. Els activistes polítics mallorquins a l'exili. In: L'exili republicà: política i cultura. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
- ↑ MARTÍN RODRÍGUEZ, Manuel. Economistas académicos en el exilio republicano español de 1939. Granada: Tleo, 2010. P. 24-25.
- ↑ Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 1. Palma: Promomallorca, p. 234-235]. ISBN 84-8661702-2.
Bibliografia[modifica]
- CAPELLÀ, Llorenç. Los rojos caminos de Gabriel Arrom. "Brisas". 25 de març de 1990. P. 12-16.
- ROCA I ROSSELL, Francesc. Gabriel Arrom i Julià. In: Ictineu. Diccionari de les ciències de la societat en els Països Catalans. Barcelona, 1979. P. 54-55.
- GORNALS, Antoni. "Gabriel Arrom. L'economista del Comitè Executiu del PSUC. Esbós biogràfic i anàlisi bibliogràfica". Cercles: revista d'història cultural, núm. 24. Barcelona. Universitat de Barcelona, 2021, pp. 185-228.