Gabriel Boisguyon
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Gabriel Nicolas François de Boisguyon  1763 Châteaudun (França) |
| Mort | 21 novembre 1793 (29/30 anys) París |
| Causa de mort | Pena de mort a França |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar | adjudant general |
Gabriel Nicolas François de Boisguyon, fou un militar francès del segle XVIII i de la Revolució Francesa nascut a Châteaudun l'any 1763 i mort guillotinat a París el 21 de novembre de 1793.
Biografia[modifica]
Gabriel Boisguyon era fill de Gabriel André de Boisguyon, senyor dels Châteliers, escuder d'Adelaida de França, i d'Anne Marie Erneste Cuperly de Jany,[1] esdevingut patge de la comtessa d'Artois el 1773 aleshores segon tinent del regiment de La Fère, s'incorporà aviat a l'exèrcit i es va unir a les idees revolucionàries,[2] després s'incorporà a l'exèrcit de les costes de La Rochelle a la Vendée insurgent. Ascendit a ajudant general[3] el 1793, va servir a les ordres de Boulard i Beysser. El 30 d'abril de 1793 va abandonar Machecoul, recuperada per les tropes de Beysser des del 22, amb 600 homes i 2 canons per ocupar la ciutat de Legé. Però 1,500 Vendéans comandats per François de Charette van emboscar a la seva tropa. Boisguyon va intentar reagrupar els seus homes, però es van dissoldre. Només va poder reunir-los un cop va arribar a Machecoul. Va perdre un centenar d'homes i les seves dues peces de canó, que, en quedar-se encallades, van haver de ser abandonades. Portat davant una comissió militar a Saumur, va ser reintegrat al seu rang inicial. Va ser enviat a guarnició a Machecoul amb el seu amic coronel Prat. L'11 de juny de 1793, Boisguyon i Prat només tenien 1.300 soldats per oposar-se als 12.000 Vendéans de Charette, Savin, Vrignault, Joly i Lescure, durant la defensa de Machecoul. Els republicans van perdre 400 homes i 18 canons. Boisguyon és destituït i retornat a París.
Recordatori, judici i mort[modifica]
Destituït per la seva derrota a Machecoul l'11 de juny, Boisguyon va arribar a París el 14 de juny i va ser detingut immediatament i portat a la presó de Luxemburg. Està empresonat fins al seu judici el 14 de novembre. Boisguyon va tenir dificultats per afrontar les crítiques de Robespierre i Hébert i la mirada amenaçadora de Fouquier-Tinville així com els esbroncats del públic. Malgrat el testimoni dels seus superiors i de Prat, Gabriel Nicolas Boisguyon va ser declarat culpable i va ser guillotinat als 30 anys el 21 de novembre de 1793 a la plaça de la Revolució.
Referències[modifica]
- ↑ Louis Marie Prudhomme, Dictionnaire des individus envoyés à la mort judiciairement révolutionnairement et contre-révolutionnairement pendant la révolution..., Volume 1, S.N, Paris, 1796 (lire en ligne [archive]), p. 106
- ↑ Maurice Jusselin, Les représentants d"Eure-et-Loir au Corps législatif de 1789 à 1799, 1939 (lire en ligne [archive])
- ↑ Liste générale et très-exacte des noms, âges et qualités, 1792 (lire en ligne [archive])
Altres fonts[modifica]
- Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République, t. I, 1824, p. 182-183. text en línia a Google Books [arxiu].
- Jacques-Antoine Dulaure, Esquisses historiques des principaux évènemens de la Révolution française, tome 3, Baudouin germans, París, 1824, p. 39.
- Principauté de Liège - Volume 30 - Page 435, 1998. [archive]