Gabriele Manfredi
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 març 1681 Bolonya (Itàlia) |
Mort | 5 octubre 1761 (80 anys) Bolonya (Itàlia) |
Dades personals | |
Es coneix per | llibre sobre equacions diferencials |
Activitat | |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Bolonya |
Família | |
Germans | Eustachio Manfredi |
Gabriele Manfredi va ser un matemàtic italià del segle xviii.
Vida[modifica]
El seu pare era notari a Bolonya i tenia una bona cultura que va trametre als seus fills; els seus germans (Eustachio i Eraclito) també van ser professors de matemàtiques i/o astronomia.
Gabriele va començar estudiant medicina a la universitat de Bolonya, però aviat se'n va cansar i es va orientar, amb l'ajut del seu germà gran Eustachio, vers les matemàtiques, estudiant pel seu compte les obres de Leibniz, de Johann i Jakob Bernoulli i de L'Hôpital.[1]
El 1702 se'n va a Roma, on col·labora en la construcció de la meridiana solar de Santa Maria degli Angeli e dei Martiri dirigida per Francesco Bianchini i en la verificació de l'exactitud del calendari Gregorià.[1]
La primavera de 1706 retorna a Bolonya on poc després publicarà la seva obra més famosa.[2] El 1708 és nomenat assessor de la cancelleria bolonyesa i el 1720 és nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Bolonya.
A la mort del seu germà Eustachio el 1742 el substitueix com a superintendent de les aigües de la comuna de Bolonya.[1] Malgrat els seus esforços no va aconseguir resoldre el problema de les crescudes del Riu Reno i les disputes que provocaven entre Bolonya i Ferrara.
Es va casar amb Teresa del Sole, amb qui va tenir tres fills.
Obra[modifica]
Com ja s'ha esmentat la seva obra més coneguda és De constructione aequationum differentialium primi gradus (Bolonya, 1707) que és un tractat sobre les equacions diferencials de primer grau; de fet, el primer tractat que es va publicar mai sobre aquest tema.
El llibre es divideix en sis seccions sistemàticament organitzades:[3]
- En la primera demostra que les propietats diferencials de les corbes (tangents, radis de curvatura, àrees tancades, volums dels seus sòlid de revolució, etc.) estan vinculades amb equacions diferencials de primer grau.
- En la segona estudia les equacions diferencials de la forma que condueixen a corbes algebraiques.
- En la tercera estudia les equacions diferencials de la forma que no procedeixen de corbes algebraiques.
- En la quarta estudia les equacions diferencials no lineals.
- En la cinquena secció estudia la construcció d'equacions diferencials amb variables separables .
- En la sexta i darrera secció, la més interessant i original, estudia les equacions diferencials que no són integrables algebraicament.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Borgato, Maria Teresa. «Mathematical Research in Italian Universities in the Modern Era». A: Mordechai Feingold, Víctor Navarro Brotons (editors). Universities and Science in the Early Modern Period (en (anglès)). Springer, 2006, p. 127-140. ISBN 978-1-4020-3974-4.
- Giuntini, Sandra «Gabriele Manfredi e l'insegnamento della matematica a Bologna nel XVIII secolo» (en (italià)). Bollettino di storia delle scienze matematiche, Vol. 29, Num. 2, 2009, pàg. 207-282. Arxivat de l'original el 2014-11-02. ISSN: 0392-4432.
- Roero, Clara Silvia «Gabriele Manfredi’s treatise De constructione aequationum differentialium primi gradus (1707)» (en (anglès)). Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach, Report Num. 51, 2004, pàg. 2734-2737. Arxivat de l'original el 2014-11-02.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gabriele Manfredi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Pepe, Luigi. Dizionario Biografico degli Italiani. Volum 68. Treccani, 2007.