Gai Licini Cras
 |
No s'ha de confondre amb Gai Licini Cras (tribú de la plebs 145 aC). |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle III aC  antiga Roma |
| Mort | valor desconegut Roma |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
| Pretor urbà | |
| 172 aC – 172 aC | |
| Legat | |
| 171 aC – 171 aC | |
| Cònsol romà | |
| 168 aC – 168 aC Juntament amb: Luci Emili Paulus Macedònic | |
| Procònsol | |
| 167 aC – 167 aC | |
| Legat | |
| 167 aC – 167 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, militar |
| Període | República Romana mitjana |
| Família | |
| Família | Licini Cras |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Gai Licini Cras (tribú de la plebs) |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
| Germans | Publi Licini Cras Licinia |
Gai Licini Cras (en llatí: Gaius Licinius C. f. P. n. Crassus) va ser un magistrat romà del segle ii aC. Pertanyia a la branca dels Licini Cras de la gens Licínia, una família romana plebea, i era germà de Publi Licini Cras, cònsol el 171 aC.
Va ser pretor l'any 172 aC, i el 171 aC va ser llegat del seu germà a Grècia, on va dirigir l'ala dreta en la batalla de cavalleria contra Perseu de Macedònia en què els romans van ser derrotats. L'any 168 aC va ser cònsol, i al final del mandat va rebre la província de la Gàl·lia Cisalpina, però en lloc de prendre'n possessió se'n va anar a Macedònia.[1][2]
Referències
[modifica]- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita XLV,17
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 873.